Posts Tagged ‘Tarradellas’

FLAIXOS ENLLUERNADORS

Divendres, Octubre 31st, 2008
al darrere quin guarniment!

al darrere quin guarniment!

Absoltes octubreres

Com hi ha món, em sorprèn la meua capacitat de sorpresa. Aquest octubre ha donat molt de si, i encara sort que s’acaba avui, quina castanyada! M’he vist obligat a triar d’entre una pila de flaixos, enlluernadors tots. Dels escollits, ara només us en poso les etiquetes, davall hi trobareu un breu text per a cadascun: Puigcercós: il condottiero català? – Bilbeny àlies «el Senyor de les Fundacions» – La grega s’esbrava – Opacitat sols bancària? – Transparència sí! – Una carallotada més.

Bon profit; de res.

Joan Berlusconi o Silvio Puigcercós?

Amagar l’ou de la Independència de Catalunya rere uns suposats «valors republicans» és la torna del «projecte de país» del renovat populisme ‘ful’ en gitano vol dir ‘merda’ del nostre particular «condottiero», el qual ara vol posar l’accent d’Esquerra sobre l’erra perduda de «Republicana».

La ce de Catalunya qui sap on para.

Jordi Bilbeny a la FPNH

La Fundació Nova Història (FPNH, Carrer de la Democràcia, 5 – 2n 1a, 08018 Barcelona) em convidà ahir al seu sopar mensual: el tema central de l’acte fou el Centenari de l’Estelada, i una quarantena llarga d’assistents escoltàrem les explicacions dels dos membres de la Comissió del Centenari. A destacar el rum-rum sobre una altra fundació que suara es crea (i sense comptar-ne una altra la qual finalment sembla no ha reeixit per manca de recursos), ja en són quatre les fundacions que s’han bastit a l’entorn de les investigacions del polèmic i amic Jordi Bilbeny.

La grega es destapa

Consort sense atributs per exprés manament de la prostitució espanyola, la premsa i els programes del «corasón» diuen que ha dit no sé què; m’és ben bé igual. Allò que sí convindria de saber és la veritat sobre els presumptes fets criminals del seu marit, el Borbó regnant que mai no ha abjurat de la seua fidelitat als Principios Fundamentales del Movimiento franquista. Ja fa vint anys em vaig jugar la llibertat editant un llibre d’autor per mi desconegut —digués el que digués el malaurat Ramon Barnils— en què es denunciava l’afició colpista del pare del futur cada cop més present —per a escarn i oprobi de catalans— Felipe VI.

Beneficiats a l’ombra

Que el PSOE s’hauria sotmès en temps de l’altre Felipe (l’ex «compañero socialista» del Guerra) a un govern presidit pel general Armada un colpista més, també amic del rei, amb la connivència de Raventós i Tarradellas conspirant a Lleida amb aquella tropa, no és cap novetat; tampoc no ho és pas que des d’aleshores el PSOE és refermà com el natural aliat del Gran Capital al Regne d’Espanya i ex colònies d’ultramar. Ara bé, digueu-me amb quina cara de ciment armat es presentarà el Mentider de la Moncloa davant dels representats per la ‘o’ d’«Obrero» per a dir-los que regalarà un munt de milers de milions d’eurons als consells d’administració de bancs i caixes, però que no els dirà pas de quines entitats es tracta …no fos el cas que anessin a reclamar la part que els toca.

Descobrim-los!

Hom, que és previngut (gràcies, Josep Maria), per si un cas i abans no desapareguin per art de màgia, us ofereix a la vostra atenció els informes anuals lliurats al Banc d’Espanya (2007) sobre els tres fons de garantia de dipòsits existents: per a Bancos (1), Cajas (2) i Cooperativas de Crédito (3), més un quart informe corresponent a la Sociedad Gestora de los Fondos de Garantía de Depósitos en Entidades de Crédito (creada el 29 de juny del 2000 i participada pels tres fons de dipòsits esmentats). Fixeu-vos, per posar sols un exemple, en l’informe 2 (el de les caixes d’estalvi): a partir de la pàgina 47 [Anejo 1 «Operaciones de Saneamiento»] podreu veure una llista de les quantitats lliurades des de l’any 1982 fins al 2007, en molts casos no recuperables i a fons perdut!, i a quines entitats beneficien. Curiosament no n’hi ha cap de catalana, dit en sentit restrictiu.

Un milió cent mil eurons

Cent vuitanta-tres milions de pessetes! I els de l’ABC fan veure que no ho saben i per despistar s’acarnissen contra el de Reus per nou mil eurons de res. La quantitat que encapçala és l’import continent, sense contingut de la compra, en plena crisi i rebaixa del totxo, de la nova mansió de luxe (vegeu les piscines privades) del senyor Carallot àlies Carod: 270 metres quadrats de superfície útil a la zona més cara de Tarragona, Carrer d’Ernest Lluch, núm. 2.

Madrid sí paga als traïdors.