DEU DIES D’INFART – 5

Epíleg i nova vida

S’han escolat tres mesos i mig llargs des del darrer apunt del bloc. Potser la meua percepció temporal —és a dir, del transcurs del temps— ha canviat, perquè no he passat quimera; o tal vegada altre interès m’ha abstret? No ho sé pas i tampoc m’hi encaparro: tal dia farà l’any.

Pel que fa a l’infart de miocardi patit fa avui cinc mesos faig força bondat. Ingereixo poca sal, el mínim d’hidrats de carboni i un màxim de 1.500 quilocalories diàries. També em prenc tota la medicació i camino una hora o més al dia. M’he aprimat deu quilograms i, amb tot, em diuen que n’haig de perdre set o deu més. Des de l’alta hospitalària fins a finals del mes de setembre no havia tornat a veure el cardiòleg; la nova cita és per a les darreries del mes de març del 2012 i abans m’hauré de sotmetre a un parell de proves al cas.

Emperò, potser el canvi més important a la meua vida des de l’infart no han estat les seqüeles de la malaltia vascular sinó el primer nét. Naixia el dia 14 de setembre a un quart i mig de cinc de la tarda, tres dies i encara no sis hores després del meu cinquanta-sisè aniversari. És un mainatge increïble, espavilat com un llamp i rialler que enamora. Ha sortit llarg, mans grans, galtes de pa de ral, cabells rossos —és el més menut descendent de Ca Colau del Ros i de la Maria Guapa— i ulls del color del triangle de l’estelada.

Ho deixo per avui perquè només de pensar-hi, em cau la bava…

19 Responses to “DEU DIES D’INFART – 5”

  1. José M. Murià ha dit:

    Ja es veu la cara de babau de l’avi feliç. Felicitats! Bon any!

  2. Anònim ha dit:

    Moltíssima Felicitat família Borràs. I a pujar-lo amb molta Salut i Alegria.
    Des de la faldilla de la Muntanya de Montserrat,
    Àngel i Espe.

  3. Eulàlia ha dit:

    El millor motiu per viure! Veure’l créixer serà un regal impagable a la vida. Coses com aquesta ens fan valorar i sospesar les coses d’una altra manera…
    Avi i nét. Com el títol d’un quadre.
    Us estimo.

  4. enric ha dit:

    Els reis encara t’hauran de regalar un pitet, amb tanta bava! Encara me’n demanaré un jo, també, amb aquest nebot que no para de riure!

  5. Josep Blesa ha dit:

    Enhorabona iaio !

    PS: per partida doble, nét i aniversari (per molts més i bons de néts i anys, Enric)

  6. FRANK DUBÉ ha dit:

    Enric:
    Fas cara de senyor!! De diputat del segle XiX. Estàs a punt d´entrar al Parlament?.
    A part; t´enviaré un mail amb la foto dels meus néts. Gairebé són tan macos com el teu nét. Felicitats i enhorabona.
    Bon Nadal i Bona Independència!!
    “Ecspanya ens roba!!
    Frank Dubé

  7. Joan Grau ha dit:

    Hola Enric.
    Em fa por veure’t la cara de ximple que fas perque aviat em tocara a mi

  8. Gabriel Borràs ha dit:

    Enric,

    Tu i jo no ho sé, però segur que el teu nét viurà en una Catalunya lliure; amb aquest somriure que té seduirà el món !!!

    Gabriel

  9. Jordi Borràs ha dit:

    A l’avi Enric li haurem de comprar un pitet!!!

  10. Josep M. Figueres ha dit:

    Enhorabona per la felicitat que tens, teniu, els dos!

  11. Xavier Borràs ha dit:

    és el senyor,
    rei de l’Univers!

  12. Lluís Estrada ha dit:

    tinc enveja, sana, de la teua felicitat!

  13. alexandre pineda ha dit:

    A veure’l créixer camí de la independència! Per molts anys!

  14. L. ha dit:

    Com va dir el pare del petitó quan va nèixer: “Creixerà lliure en un país lliure!”…I ple de babes! hahaha Ja et deixaré el meu pitet!

  15. Miquel Vidal ha dit:

    Moltes felicitats a tots, i que el teu nét pugui arribar més lluny que nosaltres!

  16. montserrat ha dit:

    La joia d’una nova vida ens fa renéixer l’esperança i les ganes de lluitar. sé prou bé el què representa.
    Bon Nadal i una abraçada a tots!
    Per al nét, pessigolles.

  17. Enric: he llegit en un article publicat al bloc “ramblamunt” que l’editorial EL LLAMP, l’any 1989 va editar una col·leció dedicada a difondre el pensament llibertari. A mi aquest tema m’interessa molt i voldria saber si es poden trobar aquestes publicacions.
    T’agrairé moltíssim que em contestis. Gràcies!
    Ah! i felicitats per aquest nét tan rebufó!

    • Enric ha dit:

      Benvolguda Pili
      A la “Col·lecció Acràcia” hi vam publicar el llibre d’en Josep Serra Estruch Entendre Occitània. Va ser el primer i l’últim, la mort de l’autor indicat (un gran patriota i publicista) i director de la col·lecció deixà aquesta en un cul-de-sac.
      Anteriorment, a la “Col·lecció La Rella” havíem publicat el llibre Anarquisme i alliberament nacional, coordinat per en Ricard de Vargas Golarons. No fa gaire l’han tornat a publicar calcant-lo un grup de llibertaris sense encomanar-se ni als autors…
      He deixat també un comentari al bloc aquest ramblamunt.

  18. Pili Serra Pasqual ha dit:

    Gràcies per la resposta, Enric.
    Tinc el llibre “Anarquisme i alliberament nacional” a les mans, doncs fa tres anys vaig adquirir-ne un exemplar de l’edició de juny de 2007. Hi ha una nota introductòria del col·lectiu “Negres tempestes” i veig (em sap greu no haver-m’hi fixat abans, això que jo sóc observadora…) que en la primera pàgina, sota la llicència “creative commons” hi figura aquesta inscripció: “Títol original: Anarquisme i alliberament nacional (El Llamp, Barcelona 1987).
    Evidentment, haguessin hagut de contactar amb vosaltres i, a més a més, explicar -en la seva edició- el naixement del llibre referint-se a l’editorial, etc…. En fi…