Ja podeu garlar, ja: el sou val més que la Pàtria
Disparar canonades de fum
Ahir dissabte no vaig anar a la concentració convocada per Acte de Sobirania. D’aquesta meua mancança me n’acabà de decidir la fotografia que vaig rebre adjunta a diversos correus electrònics —tramesos per coneguts i desconeguts que així em volien animar a participar-hi— en què es veia, penjada al centre de l’Arc de Triomf, una gran bandera comunista tombada verticalment.
Ja al mateix web dels d’Acte de Sobirania dies enrere hi havia vist l’anunci de l’acte amb una bandera mig partida, posada també malament com a escut, que en la part superior en un cantó hi figura mig triangle blau i mig estel blanc i, en l’altre, mig triangle groc i mig estel roig. Malament rai —vaig pensar en veure-ho— si a aquestes alçades encara no ens posem d’acord en els colors de la bandera de combat, que altra cosa no és la bandera independentista de la IV República Catalana.
Una bandera amb un estel roig de cinc puntes no representarà mai als patriotes catalans en lluita perenne per la Independència de Catalunya; si un cas, només pot ser bandera de partit (o de partits), mai però bandera de tots. A què trau cap, en ple segle XXI, continuar usant com a comuna una bandera que sols ens duu a la memòria el comunisme soviètic —i els seus col·laboradors a casa nostra— abandonant Catalunya a la dissort en favor de la continuïtat de la «unitat» d’Espanya.
Tant mateix, hi havia un altre factor que m’havia decidit a no anar a l’Arc de Triomf. És adonar-me del mal ús, pitjor a cada dia que passa, que es fa de l’anomenada «societat civil» per afavorir interessos partidaris. Només a Anna Notícies he llegit que algú altre també ho constatava. Em fa fàstic participar en un «acte de sobirania» per acabar veient com els auto erigits en representants de la «societat civil» —mentre la gent, amb raó, escridassava i acusava de botiflers els diputats— gairebé es feien el boca a boca amb els honorables dependents d’Espanya, els quals no reneguen de la fidelitat i la lleialtat al Borbó i a la prostitució espanyola —i, de passada, també mantenen així els avantatges de l’escó—.
Tots són camarades
Els mateixos diputats dels mateixos grups parlamentaris fa una setmana negaven la possibilitat de la Iniciativa Legislativa Popular [ILP] per a convocar un «referèndum» d’autodeterminació. Els promotors de dita ILP també es felicitaven, al davant del Parlament regional, junt amb els falsaris diputats. Ens hem begut l’enteniment? Com pots donar la mà a aquell qui te l’ha tallada? La connivència i fraternal complicitat dels suposats dirigents de la «societat civil» catalana amb els representants a sou del sistema amb el qual figura es vol trencar és, si més no, sospitosa. Pel cap baix és símptoma d’estupidesa, i fa pudor de traïció.
