En Francesc Ferrer, en Jordi Romaguera i n'Enric Borràs (entre ells, al darrere, en Til Stegman), devers el 1984 al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat (detall d'una fotografia original de na Montserrat Manent)
«Vaig anar a Madrid sent autonomista.
Vaig tornar sent independentista.»
Avui fa tres anys de la mort física d’en Francesc Ferrer. I dic «física» perquè, com molt bé diu na Montserrat Pumarola, la seua esposa i companya de mil batalles, «no ens va pas deixar el 17 de febrer del 2006. Ningú no mor del tot». Té tota la raó la nostra amiga, i més encara tractant-se del meu mai prou plorat «senator». Quina falta que em fa, en aquests moments de confusió, l’assenyat enraonar d’en Ferrer; com necessito el seu consell precís i la claredat del seu pensament.
És per això, per a mi i per a tots vosaltres, que he demanat permís a na Montserrat per a reproduir alguns dels pensaments d’en Francesc que, amb curosa tria, la mateixa Pumi —manyac diminutiu amb què en Ferrer es referia a la seua dona— va recollir en un llibre de quaranta quatre pàgines publicat per La Busca edicions i que es repartí entre els assistents a la Tercera convocatòria del «Premi Nacional d’Assaig Francesc Ferrer i Gironès» el dia 13 de juny del 2008.
Per a sort nostra, en Ferrer va escriure molt, a més a més de llibres —jo mateix n’hi vaig editar dos, Catalunya light? i Lletres de batalla— o articles als diaris i revistes; deixà moltes notes i fitxes, material que aviat serà a disposició dels estudiosos a l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) atès que la família n’hi ha fet donació. És un arxiu, el d’en Ferrer i la Pumi, molt valuós, així que espero dels de l’ANC enllesteixin aviat la posada a disposició.
La frase que encapçala és del tot certa. Quan el vaig conèixer, en Ferrer encara no era independentista; amb tot li vaig pronosticar que si continuava anant a Madrid i, endemés, si quan agafava el seu cotxe a l’Aeroport del Prat per tornar a Girona mantenia el costum d’aturar-se a Barcelona i trobar-se amb alguns «caps calents» com jo mateix, se n’acabaria fent sense remei. En tota la seua carrera política, des de que començà de vocal de Cultura a la Cambra de Comerç gironina fins que, després de ser quinze anys senador i vuit diputat, es presentà a l’alcaldia de Girona, en Ferrer anà, com a independent, a les llistes de CDC, PSC i ERC. Amb tot, al seu cor i al seu cap només hi tenia lloc un sol partit: Catalunya.
«La llibertat fa por als que volen la seguretat en el gaudi de les riqueses.»
«L’error ideològic sempre és una veritat que s’ha tornat folla.»
«Els gèrmens de la violència més aviat creixen al camp de la injustícia.»
«El poder és el virus de la malaltia política.»
«Quan hom invoca la cultura universal sempre és en detriment dels febles i per afavorir els hegemònics.»
«A la basarda i la por cal enfrontar-hi el domini dels fets.»
«Els graons més segurs de l’escala d’ascensió política són les raspallades i les llepades.»
«Els ploramiques sempre han plorat molt i no una mica.»
«La litúrgia del parlamentarisme és avorrida i pesada. No valdria la pena d’alleujar-ho?»
«Els errors són les cuques de llum que il·luminen el camí de la vida.»
«Llàstima que quan arriba el final de l’existència ja no tens temps per poder rectificar.»
«El lletraferit no pot passar la convalescència a les impremtes.»
«Els teus drets no esperis exigir-los fora de temps, després no te’ls reconeixerà ningú.»
«Sense sol, el xiprer no pot fer ombra.»
«Veure la pel·lícula de colors quan s’ha filmat en blanc i negre és la feina del poder i de tots els mentiders.»
«Pel forat de la pena se’n va l’alegria de viure.»
«Els escenaris sense bambolines són fàcils de muntar pels enemics de la pàtria per fer-nos entrebancar.»
«No vulguis abastar els estels si no tens cap caixa per endreçar-los.»
«Ajudeu-nos Providència, feu-nos astuts i ardits, dels capellans amb concupiscència no en volem veure ni les mans, ni els dits.»
«On és la felicitat? La felicitat és l’oblit de saber allò que no tens!»
«L’autonomia política on és menys agraïda i volguda és en els partits polítics.»
«Els que lluiten a favor de la Llengua Catalana sense complexos, avui són uns autèntics revolucionaris.»
«Amb la nostra llengua no s’hi pot fer electoralisme, ni tampoc no s’hi pot fer política de partit.»
«Catalunya no ha de ser ni teva, ni meva; mentre no sigui nostra, continuarà essent d’ells.»