Posts Tagged ‘dignitat’

FORÇA CÍVICA

Dijous, Gener 1st, 2009
abanderat

Abanderat de regiment català (original d'en Francesc Riart)

De primer, voluntat de ser.
Devolució i raó d’estat

Ahir dimecres, darrer dia del 2008, un grup de patriotes decidírem de començar aquest any 2009 amb bon peu. D’antuvi acordàrem de convocar una trobada el darrer diumenge de cada mes al Fossar de les Moreres, amb el doble objectiu de remembrar els màrtirs de Catalunya —els allà soterrats i els de tots els temps arreu— i de realitzar accions estimuladores i alliberadores. La primera trobada ha estat fixada pel diumenge 25 de gener.

La tria del Fossar de les Moreres és perquè és el lloc sagrat de la Pàtria, justament ho digué el poeta: «fins perdent nostres banderes serà l’urna de l’honor». Els darrers anys, per motius partidaris, l’indret ha estat d’allò més maltractat, cal retornar la dignitat que li escau a l’espai on jauen els herois de Catalunya —de molts en sabem el llinatge: nom i cognom— i, alhora, també és la tomba del soldat desconegut.

L’altre simbòlic transcendent del Fossar de les Moreres és el fet d’encloure, amb independència de la ideologia de cadascú, el sentiment de catalanitat dut fins a les darreres conseqüències, el lliurament de la pròpia vida en defensa de la llibertat i del dret a existir de Catalunya. Per aquesta raó, en les trobades i actes que convoquem no admetrem cap mena de senyal de partit, cap distintiu destorbador de la necessària unitat d’acció.

El gran dèficit de Catalunya no és el fiscal, és la manca d’estat. Nosaltres hem decidit d’actuar com si tinguéssim estat, atès que el camí a la victòria va de la mà de la raó d’estat. Davant de la raó d’estat no hi ha partit que valgui, ans al contrari, els partits s’hi hauran de sotmetre —a la raó d’estat—, si volen perviure.

Nosaltres som patriotes i així és com el món ens reconeixerà: patriotes catalans; ens privem de tot «ista» o «isme» que ens pugui separar. Exigim la Devolució, per part dels estats que ens ho arrabassaren, del que és nostre: de les Llibertats, Drets i Constitucions de Catalunya [en sentit molt paregut al comentat en la notícia publicada ahir a Vilaweb], tal i com hi figura en el segon i en el tercer punts del Protocol alliberador. [Si en voleu saber més del Protocol i de la seua justificació històrica, llegiu-ho al web d’en Benplantat.]

Comptant avui, tenim de coll vint-i-quatre dies més per a pensar i proposar, comentar i suggerir, en vistes a la primera trobada d’enguany. Aquest bloc recollirà tot el què hi vulgueu aportar —bé fent-hi comentaris, bé trametent-me texts més elaborats— fins el dia anterior al 25 de gener.

ENS HA TOCAT LA GROSSA DE NADAL

Dimarts, Desembre 23rd, 2008

Papers tacats de sang

A Salamanca hi ha els nostres papers tacats de sang

Dels dos milions de documents
ens tornen cent llibres

Ahir dilluns, entre les sis i les set de la tarda, el servei d’alertes de Google me’n féu arribar tres d’altres tants mitjans digitals espanyols que deien el mateix, segurament originades per la notícia emesa a un quart de sis per l’agència Europa Press. En resum, dels dos milions de documents pertanyents a particulars catalans robats a punta de baioneta— que encara romanen segrestats a Salamanca, el generós ministre espanyol de Cultura (sic) ens torna cent llibres, que seran rebuts avui, a bombo i plateret, pel conseller Tresserras i la plana major del seu departament a la seu de l’Arxiu Nacional de Catalunya a Sant Cugat del Vallès.

Aquesta nova «devolució» del patrimoni robat pels espanyols és el resultat de les «intenses negociacions» hagudes el maig passat entre el ministre i el conseller, prèvia promesa del Mentider de la Moncloa al Monti Putin que «abans de l’estiu» l’assumpte del retorn pendent «passaria a la història». I és clar que ha passat a la història, però de manera diferent a com es pensaven els «innocents» negociadors: una nova befa a la dignitat del poble català, dels dos milions de documents nostres que reconeixen haver-nos robat ens en tornen cent llibres, cent!, que podríem comprar a les llibreries de vell per cinc-cents eurons a tot estirar.

Ignoro amb quina cara i amb quina poca vergonya els actuals manifassers de la Comissió de la Dignitat pensen presentar els premis Dignitat d’enguany. És clar que d’una gent que prenen com a símbol un ninotet que arrossega la bandera pel terra però, això sí, el puny fermat el duu ben alt, es pot esperar tot. Mentre els del tristpartit al desgovern de la Generalitat de dalt els hi vagin amollant subvencions, poc que badaran boca per fer alguna cosa més que figurar i «premiar-se» els uns als altres. Entretenir al personal, fer algun que altre comunicat paraules al vent—, publicar articlets i llibrets, sortir a la foto i tira, que la vida són quatre dies…

El meu amic Frank Dubé ja ho deia fa més de vint anys en la lletra de la cançó Independència per a Catalunya: «arribarà abans un negre a la Casa Blanca que un català a la Moncloa». Doncs això, Catalunya serà independent abans que els espanyols no ens hagin tornat el patrimoni espoliat.

SAURA: SE’T PIXEN AL DAMUNT I PENSES [SIC] QUE ÉS AIGUA BENEITA

Dilluns, Octubre 27th, 2008
© ICRC ref. HIST-01847-0603/1937

© ICRC ref. HIST-01847-0603/1937

La cosa és molt més greu que els 9.000 eurons

A cada dia que passa és més insostenible el desgovern del tristpartit al front de la Generalitat de Dalt. Els catalans del Principat (esquifit) de les quatre províncies ens trobem avui més amb el cul a l’aire que ahir, però menys que demà. Hom s’ha hagut d’assabentar per un butlletí en anglès —és manifesta la meua incapacitat intel·lectual d’admetre els manaments de l’estatutet de la vergonya i, en conseqüència, d’entendre l’espanyol— que el president del Comitè Internacional de la Creu Roja ha viatjat avui al Regne d’Espanya per a lliurar desenes de milers de còpies de documents i fotografies de la nostra «memòria» al Centro Documental de la Memoria Histórica de Salamanca.

On són la corrua de memorials, comissions de la, organitzacions i associacions d’ex, i tuti quanti ben controlats i millor pagats amb els nostres diners pel senyor Saura? De què ens serveixen aquests centenars de milers d’eurons que reparteix, com un reietó entre els seus camarades servils, el «nostre» conseller d’Interior? Si voleu saber el fons i el sentit de la meua queixa, llegiu-vos la traducció que n’he fet a corre-cuita del comunicat de la Creu Roja Internacional:

«27-10-2008 – News release 08/192»

»Espanya: El president de l’ICRC lliura documents de la Guerra Civil espanyola»

»Ginebra (ICRC) – El president del Comitè Internacional de la Creu Roja (ICRC), Jakob Kellenberger, és a Espanya avui per lliurar oficialment al govern un conjunt de còpies de documents dels arxius de l’organització sobre les seves activitats durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939).»

»Mr Kellenberger s’entrevistarà amb el secretari d’Estat per Afers Estrangers, Ángel Lossada Torres-Quevedo, abans de viatjar al Centro Documental de la Memoria Histórica de Salamanca per participar en una cerimònia de lliurament oferta pel ministre de Cultura, César Antonio Molina Sánchez.»

»”Els nostres arxius contenen uns 80.000 elements, incloent-hi al voltant de 600 fotografies, testimoni dels esforços de l’ICRC i la Creu Roja espanyola per alleujar el sofriment de víctimes de la Guerra Civil espanyola”, deia Mr Kellenberger. “Esperem que aquests documents seran útils en els esforços d’Espanya per la investigació i la conservació de la memòria d’aquest període tràgic de la seva història.”»

»Els documents inclouen informes sobre visites a la presó per delegats de l’ICRC i correspondència entre l’ICRC, les parts al conflicte i les dues organitzacions de la Creu Roja espanyoles (Republicana i Nacionalista [vol dir feixista]) que existien a l’època. Les fotografies mostren evacuacions de ferits, visites a presons i a camps de treball, nens evacuats a França, víctimes dels bombardeigs aeris a Madrid, Barcelona i d’altres ciutats, distribució per part de la Creu Roja de menjar i de llet.»

»El govern espanyol ja demanà còpies dels documents de l’ICRC durant una visita de Mr Kellenberger el 2005. A l’any seguent se signava un acord sobre la publicació i ús de còpies dels documents. Els equips conjunts de l’ICRC i experts espanyols feren un inventari i còpies digitals de documents sobre la Guerra Civil i fins al 1966. Els arxius més recents romanen classificats.»

»L’agost de 1936, un mes després del començament de la Guerra Civil, la Creu Roja espanyola demanà oficialment a l’ICRC de protegir i d’evacuar nens separats de les seues famílies. Després dels següents tres anys, l’ICRC i les dues organitzacions de la Creu Roja espanyola rebrien 30.000 peticions per a localitzar persones i lliurarien cinc milions de missatges, ajudant a posar-se en contacte als membres familiars separats per la guerra. Els delegats de l’ICRC també visitaven i certificaven uns 89.000 presos. Les activitats de l’organització se centraven a proporcionar suport per a serveis mèdics.»

»Per a més informació de les activitats de l’ICRC durant la Guerra Civil Espanyola, si us plau contacti: Marçal Izard, ICRC Ginebra, tel. +41 22 730 24 58 o +41 79 217 32 24.»

Si he entès bé el comunicat voldrà significar que per a trobar la documentació de la Creu Roja referent al meu pare —capità d’artilleria de l’Exèrcit popular de Catalunya, ferit de guerra, presoner al Camp de Concentració d’Argelers (Rosselló), treballador il·legal a la campanya (Occitània), treballador esclau a Cerro Muriano (Còrdova), presoner a la Model (Barcelona)— hauré de tornar, vulguis no vulguis, a Salamanca (Regne d’Espanya)? On són els nostres papers?

No hi ha vergonya ni dignitat.