Archive for Maig, 2009

EL BARÇA-MADRID ATIA LA IRA ANTIJUEVA

Dimarts, Maig 5th, 2009

Escut de la Penya del FCB a Israel

Escut de la Penya del FCB a Israel

Judeofòbics 2 – «Polacos» 6

L’ambaixador d’Israel a Espanya fou greument insultat per tres energumens el passat dissabte 2 de maig a la nit, després de sortir del Santiago Bernabeu on havia presenciat, junt amb la seua dona, la més brillant actuació del FC Barcelona enfront del Real Madrid. Segons la nota que l’ambaixador Rafi Shotz envià al Ministeri de Relacions Exteriors israelià titulada «L’antisemitisme – un testimoni personal», mentre passejava tranquil·lament cap a seua casa, tres individus amb bufandes del Madrid el van insultar amb epítets com «gos jueu», «jueu marrà», «jueu assassí» i d’altres «que no poden aparèixer de forma impresa».

Sort en tingué l’ambaixador d’anar amb dos escortes espanyols els quals, amb llur presència, evitaren l’agressió física però no la verbal, puix els irats seguidors del Madrid els van seguir, insultant-los, durant un centenar de metres davant la mirada impertèrrita de dotzenes de testimonis. En Rafi Shotz suposa l’havien reconegut arran de les seues aparicions a la televisió quan esclatà el darrer conflicte a Gaza. L’ambaixador havia estat destinat a d’altres països sud-americans, com Xile i Colòmbia, i mai no s’havia trobat en una situació semblant.

Els diaris israelians The Jerusalem Post i Haaretz informen dels fets de Madrid en lloc destacat a les seues edicions digitals d’avui. També hi ha una breu nota al portal israelià en espanyol El Reloj.com. Per contra a cap mitjà, ni català ni espanyol, he sabut trobar referència a la notícia de l’agressió, la qual ha forçat les disculpes del Ministeri d’Afers Exteriors espanyol i de l’ambaixador a Israel. Els diaris i els noticiaris catalans, tan amatents en informar sobre els més petits detalls alentorn del celebrat triomf del Barça, s’obliden del notable fet que, fins i tot en l’esport, per als espanyols català i jueu són sinònims.

Entre aquells insults irrepetibles obviats per l’ambaixador Shotz i potser perquè probablement no els podia entendre en el seu complex significant, n’escoltaria com aquests: «catalán judio renegado», «polaco de mierda», «puerco, judío y catalán» i d’altres per l’estil amb què, sovint, ens alegren les catalanes oïdes els nostres veïns de Ponent.

DE CATALUNYA LLIURE A LA GRIP PORCA

Dilluns, Maig 4th, 2009

escut de Catalunya Lliure

escut de Catalunya Lliure

Catalunya Lliure, precedent del Front Patriòtic

El proper mes de juny s’acomplirà vint anys de la Candidatura Catalunya Lliure [CL] a les eleccions europees. Fou un assaig de Front Patriòtic malaguanyat per la manca d’entesa final amb d’altres candidatures (per exemple, AV-MEC) i per la presència directa de partits estrangers —espanyolistes a banda—, bascs: HB, gallecs: BNG, andalusos: PA i LA, asturians: UNA; o en coalició, PEP: ERC amb EA i altres, ENE-EP: ENE amb EE i altres. Catalunya Lliure —amb candidats de tots els territoris de llengua catalana sotmesos al Regne d’Espanya— bàsicament la formaven militants del FNC, del PSAN, del MDT i independentistes no adscrits, amb la significativa presència —el primer i el darrer llocs— de familiars dels patriotes catalans exiliats, empresonats o morts en combat.

Les eleccions del 1989 assenyalaren un punt d’inflexió en el panorama polític de l’independentisme. Poc temps després, militants dels partits integrants de CL fugirien d’estudi demanant d’afiliar-se a ERC, sota l’excusa de fer el «veritable» Front Patriòtic al si del gloriós partit de Macià i Companys. Falsa excusa, perquè es privaria l’entrada de dirigents independentistes els quals a la Direcció d’ERC li semblava podrien fer ombra o passar la mà per la cara als ja diputats al Parlament regional de dit partit des del 1988: Hortalà, Colom, Carod, Casanovas, Pueyo i Sabanza; el motiu «oficial» argüit aleshores per a impedir aquella «unitat» de l’independentisme dins d’ERC fou —i això que no existia la «llei de partits»— que a una destacada minoria no ens donava la gana de renunciar a cap forma de lluita, i encara menys mentre hi hagués patriotes a l’exili i a la presó.

A un mes dels vint anys d’aquella Catalunya Lliure, ara tampoc no hi haurà candidatura patriòtica a les eleccions europees. La quina podria haver cobert, en part, aquest espai (reedició, tres segles després, d’una mena de Confederació catalana), la Candidatura Per les Repúbliques Sobiranes a Europa [RSE] —republicans sobiranistes aragonesos, catalans i valencians— a més a més de les dificultats per a trobar els avals necessaris, ha estat titllada pel diari espanyol ABC, citant fonts del Ministeri espanyol de l’Interior, de ser vinculada a l’«esquerra abertzale», preparant així el terreny per a la invalidació de RSE si aconseguís de formalitzar-se.

En plena campanya publicitària per a convèncer-nos que d’un presumpte atac bio-terrorista —la grip porca— n’hem de dir grip «nova», cap diari o noticiari «de casa» té espai per a informar-nos de les grolleres maniobres del Govern de Rodríguez Zapatero contra partits perifèrics desamics. Penso no s’hi és a temps, amb tot qualsevol càrrec polític electe que es consideri demòcrata, sigui del partit que sigui, hauria de signar l’aval que la candidatura RSE necessita per a presentar-se, altrament es converteixen en còmplices dels quins usen de la «llei de partits» per a eliminar la competència, sobretot de la que vol liquidar la restauració de la monarquia. Trist i galdós paper el de les CUP’s: no es presenten —uix, quina por!, el «poble treballador» català no està prou «preparat»— i tampoc no mouen un dit per a permetre que d’altres més valents ho puguin fer.