escut de Catalunya Lliure
Catalunya Lliure, precedent del Front Patriòtic
El proper mes de juny s’acomplirà vint anys de la Candidatura Catalunya Lliure [CL] a les eleccions europees. Fou un assaig de Front Patriòtic malaguanyat per la manca d’entesa final amb d’altres candidatures (per exemple, AV-MEC) i per la presència directa de partits estrangers —espanyolistes a banda—, bascs: HB, gallecs: BNG, andalusos: PA i LA, asturians: UNA; o en coalició, PEP: ERC amb EA i altres, ENE-EP: ENE amb EE i altres. Catalunya Lliure —amb candidats de tots els territoris de llengua catalana sotmesos al Regne d’Espanya— bàsicament la formaven militants del FNC, del PSAN, del MDT i independentistes no adscrits, amb la significativa presència —el primer i el darrer llocs— de familiars dels patriotes catalans exiliats, empresonats o morts en combat.
Les eleccions del 1989 assenyalaren un punt d’inflexió en el panorama polític de l’independentisme. Poc temps després, militants dels partits integrants de CL fugirien d’estudi demanant d’afiliar-se a ERC, sota l’excusa de fer el «veritable» Front Patriòtic al si del gloriós partit de Macià i Companys. Falsa excusa, perquè es privaria l’entrada de dirigents independentistes els quals a la Direcció d’ERC li semblava podrien fer ombra o passar la mà per la cara als ja diputats al Parlament regional de dit partit des del 1988: Hortalà, Colom, Carod, Casanovas, Pueyo i Sabanza; el motiu «oficial» argüit aleshores per a impedir aquella «unitat» de l’independentisme dins d’ERC fou —i això que no existia la «llei de partits»— que a una destacada minoria no ens donava la gana de renunciar a cap forma de lluita, i encara menys mentre hi hagués patriotes a l’exili i a la presó.
A un mes dels vint anys d’aquella Catalunya Lliure, ara tampoc no hi haurà candidatura patriòtica a les eleccions europees. La quina podria haver cobert, en part, aquest espai (reedició, tres segles després, d’una mena de Confederació catalana), la Candidatura Per les Repúbliques Sobiranes a Europa [RSE] —republicans sobiranistes aragonesos, catalans i valencians— a més a més de les dificultats per a trobar els avals necessaris, ha estat titllada pel diari espanyol ABC, citant fonts del Ministeri espanyol de l’Interior, de ser vinculada a l’«esquerra abertzale», preparant així el terreny per a la invalidació de RSE si aconseguís de formalitzar-se.
En plena campanya publicitària per a convèncer-nos que d’un presumpte atac bio-terrorista —la grip porca— n’hem de dir grip «nova», cap diari o noticiari «de casa» té espai per a informar-nos de les grolleres maniobres del Govern de Rodríguez Zapatero contra partits perifèrics desamics. Penso no s’hi és a temps, amb tot qualsevol càrrec polític electe que es consideri demòcrata, sigui del partit que sigui, hauria de signar l’aval que la candidatura RSE necessita per a presentar-se, altrament es converteixen en còmplices dels quins usen de la «llei de partits» per a eliminar la competència, sobretot de la que vol liquidar la restauració de la monarquia. Trist i galdós paper el de les CUP’s: no es presenten —uix, quina por!, el «poble treballador» català no està prou «preparat»— i tampoc no mouen un dit per a permetre que d’altres més valents ho puguin fer.
Tags: abertzale, AV-MEC, BNG, Casanovas, Catalunya, CL, Colom, Companys, CUP's, EA, EE, ENE, EP, ERC, FNC, Front, grip, HB, Hortalà, LA, Lliure, Macià, MDT, PA, Patriòtic, PEP, porca, PSAN, Pueyo, RSE, Sabanza, UNA
La CUP ja ha dit que tampoc no vol saber res de cap candidatura independentista (Reagrupament) perquè no s’hi recull el seu programa. Quina ferum de leninisme!
Acabo d’arribar de Sèrvia i tinc algunes impressions per a explicar. Demà seré al dinar i, com sempre, amb presses per marxar.
Necessito una bandera de les bones.
Mariona
Agrair-te les teues paraules en nom de les organitzacions i la gent que formem Repúbliques Sobiranes a Europa.
Visca l’Estat Català!
Vixca l’Estat Valencià!
Pàtria i Llibertat!
Hi ha molta gent respectable a la CUP i que verdaderament lluita des de dècades ençà, però penso que ja seria hora de no somniar tantes truites exageradament roges i posar-se a fer feina realista. El primer que cal és alliberar-nos del colonitzador (per això s’ha de pensar en clau transversal), el següent pas ja serà votar dels diferents grups que es presentin per dirigir la nació el que s’estimi més cadascú, com qualsevol país normal. Mentre l’independentisme continuï restant dividit i esbarallat i -el que és pitjor- desqualificant-se com acostuma, ja poden anar sorgint propostes, ja …, que no tindrem prou força per construir la nostra possibilíssima Itaca. M’agradaria que l’associació Reagrupament reeixís: voldria dir que per fí ens unim tots els independentistes deixant de banda rancúnies, enveges, pors … . La excusa dels cupaires és molt pobre. Desqualificar una persona difamant-la els posa al seu lloc: nens mimats fent una marraneria perquè s’entossudeixen a voler la lluna en un cove.
Sincerament, penso que en Carretero ha encès una torxa que ens hem d’anar passant els uns als altres per tal d’il·luminar aquest estel solitari que de tant que fa que brilla pot acabar desgastant-se i perdent resplandor. Visca la Terra!!
Enric, compte. No et deixes enganyar. Els valencians de la candidatura Repúbliques Sobiranes a Europa són neoblavers que neguen la nació catalana completa (d’Alacant a Perpinyà) i la denominació Llengua Catalana en tot el territori nacional (ells parlen d’una innexistent nació valenciana (?) i defensen el secessionisme nominal per a la llengua), fins i tot alguns i com pots comprovar (en un comentari anterior) un cert secessionisme lingüístic en l’ortografia (per exemple escriuen Vixca com els blavers anticatalanistes en compte del normatiu Visca).
Recorda que el valencià Josep Guia anava de nº3 a la llista de Catalunya Lliure d’entre altres i m’estalvie l’opinió d’aquestos partidets respecte als valencians que hi figuraven o van votar aquesta candidatura…
Com a mostra et documente i et deixe aquest comentari anticatalanista del seu web on consideren una PROVOCACIÓ penjar una gran estelada a la plaça de l’ajuntament de la ciutat de València (9 d’Octubre 2008) i proclamar així entre altres coses la catalanitat dels valencians.
http://estatvalencia.blogspot.com/2008/10/comunicat-destat-valenci-i-esquerra.html