Posts Tagged ‘Saura’

PER FEIXISTA I PER CABRÓ, SAURA DIMISSIÓ!

dijous, març 19th, 2009

Hail, Saura

Hail, Saura

Prou d’impunitat!

Per fer aquest apunt he deixat passar dotze hores des d’ahir a quarts de dotze de la nit quan, per la telefonada de l’Enric —el meu fill gran—, vaig saber que la policia els havia agredit i atonyinat de valent, a ell i al Jordi —el meu fill petit— mentre ambdós treballaven cobrint la informació de la darrera manifestació del dia a Barcelona.

Tanmateix la indignació que m’envaí a darrera hora d’ahir no ha minvat, per contra creix per moments. Li tinc ganes al Putosaure, li vull fotre una manta d’hòsties i fer-li la cara nova, trencar-li-la; ho confesso públicament, com a català i com a pare ultratjat per la policia que se suposa ens ha de protegir, em veig forçat a l’acció directa; això sí, per imperatiu ètic.

La impunitat en què s’ha instal·lat bona part de la classe política «catalana» l’hem d’acabar ni que sigui amb l’últim recurs a la nostra mà: la defensa pròpia. Aquesta «pijo progressia pseudo esquerranosa», hereva de Franco i d’Stalin, l’hem de foragitar de casa nostra: que se’n vagin! Que fotin el camp a Madrid, a Moscou o a la Meca. I per ajudar-los a decidir-se caldrà demostrar-los-hi que, si es pensaven tenir l’exclusiva de la violència, van molt errats.

ACTUALITAT DES DE GAZA

diumenge, gener 4th, 2009
manifestacio_gaza

Les dones, les primeres solidàries, i a cara descoberta

Avui s’ha fet efectiva la solidaritat
del «poble palestí» amb Catalunya

El nostre enviat especial a Israel, en Marc d’Egara, ha aconseguit d’entrar a la dita Franja de Gaza i ens ha fet arribar via satèl·lit (el Cat.osfèric) unes imatges impagables que demostren, després de decennis de solidaritat unidireccional per part catalana, que a la fi el «poble palestí» sotmès a la dictadura islàmica —perdoneu la repetició— de Hamàs ha vist la llum del nostre estel i ha sortit al carrer a mostrar la seua solidaritat amb Catalunya, que pateix de fa segles la catalanofòbia genocida dels veïns (República de França i Regne d’Espanya) i dels agents infiltrats a sou d’una altra potència estrangera (Estat del Vaticà) que prediquen —amb total impunitat— des de la Cope i des de la trona.

L’evident satisfacció de les autoritats municipals de la capital —és un dir— de Catalunya en veure aquestes imatges els ha fet declarar, exultants: «Ara tothom veurà la prova del nostre encert en subvencionar, durant anys, els parcs i jardins ‘palestins’; no hi fa res que a la realitat els diners serveixin per a subvenir els fons de pensions [de per vida] que cobren els pares dels suïcidaris [eufemisme per ‘assassins’] ‘palestins’, a la fi s’ha demostrat que ‘qui paga, mana’».

manifestacio_gaza2

"Vixca Catalunya"

Posats a oir més ximpleries hem demanat el seu parer a un que també durant anys i panys subvenciona ‘palestins’ des del desgovern tristpartit, en concret al «conseller» de l’escaire, especialitzat en reprimir catalans protestataris, qui no ha pogut estar-se de confessar: «Avui alguns dels ‘meus’ mossos han celebrat la bona nova que ens arriba des de Gaza i han fet vaga de zel ‘inversa’». No hi ha hagut manera de fer-li aclarir en què consistia la vaga de zel «inversa», sort que el nostre redactor a Barcelona s’hi ha trobat involuntàriament. Tot seguit el seu relat.

Els mossos en vaga de zel "inversa"

Els mossos en vaga de zel "inversa"

«Conduïa el meu cotxe Carrer Gran de Gràcia amunt quan, en posar-se verd el semàfor de la Travessera de Gràcia, ningú no s’ha mogut. Ha passat un quart i, en plena samfaina de botzines, un vianant m’ha fet saber que el vehicle matrícula CME 1232 feia gairebé vint minuts que s’estava aparcat i sense cap integrant de la patrulla a la vista al mig del carril bus del Carrer Gran, a l’alçada del xamfrà amb la Rambla del Prat, impedint el pas dels autobusos municipals i, de retruc, tota circulació rodada. La congregació de públic al voltant del policíac vehicle ha crescut, així com la cridòria: ‘volem la grua, la grua volem…’. A la fi, ja eren les dues de la tarda, un despentinat mosso que venia corrent de no se sap on ha retirat el vehicle entorpidor, enmig de la riota general i els sonors insults dels presents, sense donar tampoc igual que el Saura explicacions, ni als de la guàrdia urbana que ja s’hi havien presentat brandant el talonari de multes pre-omplertes (com és costum d’aquest benemèrit cos ‘ciutadà’). La grua encara l’esperem, però l’aturada ha provocat un col·lapse creixent que ha tallat la Diagonal i el Passeig de Gràcia.»

"Visca Macià, Mori Cambó!"

"Visca Macià, Mori Cambó!"

Tornant a agafar el fil principal d’aquest apunt, em plau de fer constar que la sobtada no per menys esperada mostra de solidaritat amb Catalunya ha fet que se substituïssin les fotografies dels assassins per preclars patriotes catalans, a la imatge ho podeu veure, a l’esquerra del nen-metralleta d’això que els diaris i els noticiaris en diran una «víctima innocent» hi podeu veure la foto de l’Avi Macià. En fi, no us atabalo més, les imatges parlen per si soles.

"Visca la Confederació Catalana!"

"Visca la Confederació Catalana!"

SAURA: SE’T PIXEN AL DAMUNT I PENSES [SIC] QUE ÉS AIGUA BENEITA

dilluns, octubre 27th, 2008
© ICRC ref. HIST-01847-0603/1937

© ICRC ref. HIST-01847-0603/1937

La cosa és molt més greu que els 9.000 eurons

A cada dia que passa és més insostenible el desgovern del tristpartit al front de la Generalitat de Dalt. Els catalans del Principat (esquifit) de les quatre províncies ens trobem avui més amb el cul a l’aire que ahir, però menys que demà. Hom s’ha hagut d’assabentar per un butlletí en anglès —és manifesta la meua incapacitat intel·lectual d’admetre els manaments de l’estatutet de la vergonya i, en conseqüència, d’entendre l’espanyol— que el president del Comitè Internacional de la Creu Roja ha viatjat avui al Regne d’Espanya per a lliurar desenes de milers de còpies de documents i fotografies de la nostra «memòria» al Centro Documental de la Memoria Histórica de Salamanca.

On són la corrua de memorials, comissions de la, organitzacions i associacions d’ex, i tuti quanti ben controlats i millor pagats amb els nostres diners pel senyor Saura? De què ens serveixen aquests centenars de milers d’eurons que reparteix, com un reietó entre els seus camarades servils, el «nostre» conseller d’Interior? Si voleu saber el fons i el sentit de la meua queixa, llegiu-vos la traducció que n’he fet a corre-cuita del comunicat de la Creu Roja Internacional:

«27-10-2008 – News release 08/192»

»Espanya: El president de l’ICRC lliura documents de la Guerra Civil espanyola»

»Ginebra (ICRC) – El president del Comitè Internacional de la Creu Roja (ICRC), Jakob Kellenberger, és a Espanya avui per lliurar oficialment al govern un conjunt de còpies de documents dels arxius de l’organització sobre les seves activitats durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939).»

»Mr Kellenberger s’entrevistarà amb el secretari d’Estat per Afers Estrangers, Ángel Lossada Torres-Quevedo, abans de viatjar al Centro Documental de la Memoria Histórica de Salamanca per participar en una cerimònia de lliurament oferta pel ministre de Cultura, César Antonio Molina Sánchez.»

»”Els nostres arxius contenen uns 80.000 elements, incloent-hi al voltant de 600 fotografies, testimoni dels esforços de l’ICRC i la Creu Roja espanyola per alleujar el sofriment de víctimes de la Guerra Civil espanyola”, deia Mr Kellenberger. “Esperem que aquests documents seran útils en els esforços d’Espanya per la investigació i la conservació de la memòria d’aquest període tràgic de la seva història.”»

»Els documents inclouen informes sobre visites a la presó per delegats de l’ICRC i correspondència entre l’ICRC, les parts al conflicte i les dues organitzacions de la Creu Roja espanyoles (Republicana i Nacionalista [vol dir feixista]) que existien a l’època. Les fotografies mostren evacuacions de ferits, visites a presons i a camps de treball, nens evacuats a França, víctimes dels bombardeigs aeris a Madrid, Barcelona i d’altres ciutats, distribució per part de la Creu Roja de menjar i de llet.»

»El govern espanyol ja demanà còpies dels documents de l’ICRC durant una visita de Mr Kellenberger el 2005. A l’any seguent se signava un acord sobre la publicació i ús de còpies dels documents. Els equips conjunts de l’ICRC i experts espanyols feren un inventari i còpies digitals de documents sobre la Guerra Civil i fins al 1966. Els arxius més recents romanen classificats.»

»L’agost de 1936, un mes després del començament de la Guerra Civil, la Creu Roja espanyola demanà oficialment a l’ICRC de protegir i d’evacuar nens separats de les seues famílies. Després dels següents tres anys, l’ICRC i les dues organitzacions de la Creu Roja espanyola rebrien 30.000 peticions per a localitzar persones i lliurarien cinc milions de missatges, ajudant a posar-se en contacte als membres familiars separats per la guerra. Els delegats de l’ICRC també visitaven i certificaven uns 89.000 presos. Les activitats de l’organització se centraven a proporcionar suport per a serveis mèdics.»

»Per a més informació de les activitats de l’ICRC durant la Guerra Civil Espanyola, si us plau contacti: Marçal Izard, ICRC Ginebra, tel. +41 22 730 24 58 o +41 79 217 32 24.»

Si he entès bé el comunicat voldrà significar que per a trobar la documentació de la Creu Roja referent al meu pare —capità d’artilleria de l’Exèrcit popular de Catalunya, ferit de guerra, presoner al Camp de Concentració d’Argelers (Rosselló), treballador il·legal a la campanya (Occitània), treballador esclau a Cerro Muriano (Còrdova), presoner a la Model (Barcelona)— hauré de tornar, vulguis no vulguis, a Salamanca (Regne d’Espanya)? On són els nostres papers?

No hi ha vergonya ni dignitat.