Posts Tagged ‘Model’

ELECCIONS EUROPEES: EL VOT PATRIÒTIC

dissabte, maig 30th, 2009

Tu decideixes: vota per la Independència de Catalunya

Tu decideixes: vota per la Independència de Catalunya

Aprofitem totes les formes de lluita

S’apropa el diumenge 7 de juny i convé estar preparats. Us ofereixo en format «pdf» un model de papereta electoral que podeu imprimir fàcilment amb la vostra impressora. Us adonareu és en un format de paper molt usual (DIN-A4) i en surten dues per full; caldrà retallar-lo per les línies puntejades en gris clar i així obtindreu les dues paperetes amb la mida màxima admesa (105 x 270 mm). Per a confegir la papereta he seguit la norma en vigor, a la qual se l’hi ha afegit una novetat, el codi de barres.

Atès que la candidatura presentada en la papereta per ara no existeix, com a logotip n’hi he posat un de meu el de la Confederació Catalana i també hi he introduït el codi de barres genèric del Parlament Europeu; el dia que la candidatura es presenti, tindrà el seu propi codi de barres. Per a compondre el codi he utilitzat la font tipogràfica C39HrP24DhTt, tal i com assenyala el BOE núm. 104.

Aquesta papereta la podeu fer servir tots els catalans i els no catalans simpatitzants amb la nostra causa ciutadans de qualsevol dels 27 estats membres de la Unió Europea. Fixeu-vos, al mapa interactiu, en les diferències de data electoral. Al Regne Unit són el dia 4 de juny, a Irlanda són el dia 5, etc. Un cop us haureu imprès la papereta, la doblegueu pel mig i la introduïu en un sobre electoral. Ho podeu fer a casa vostra mateix reciclant un dels que haureu rebut com a propaganda electoral.

Voteu amb llibertat, voteu per la Independència de Catalunya!

ENRIC BORRÀS CUBELLS AL PENSAMENT

dimarts, març 24th, 2009
segrest

La prova d'un segrest

A la teua memòria, pare

Avui s’escau el vint-i-quatre aniversari de la mort del pare i, casualitats de la vida, també acompleix divuit anys la meua neboda Maria, la filla petita d’en Xavier i na Montserrat. Pel doble aniversari d’aquest 24 de març, en aquesta data a la nostra família hi campa un sentiment agredolç.

Remenant papers he trobat la còpia —la demaní el 1993 a l’Arxiu Nacional de Catalunya— de l’expedient de presó del pare per la seua llarga estada al Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona, és a dir, la Presó Model o, com li era grat de dir al pare, el «Gran Hotel», on s’hi hostatjà des del 24 de febrer del 1946 fins el 9 de maig del 1950.

Sabia que al pare l’havien castigat durament per haver cridat al capvespre d’un 14 d’abril, fort i des de dins la cel·la, «Visca la República!»; per la seua poderosa veu el crit retrunyí en totes les galeries i motivà l’adient resposta per part d’altres presos. Ell mateix em contà com es passà un mes en calçotets —tal i com era en proferir el crit de rebel·lia, sense cap altra peça de roba— en la cel·la de càstig del Soterrani de la Primera Galeria. Doncs bé, n’he retrobat la prova escrita a l’expedient de presó, just datada demà, però seixanta-tres anys arrere; no sé perquè esperaren onze dies a fer l’anotació. Us tradueixo literalment aquesta i les següents sobre el mateix càstig:

«25 d’abril del 1946. Sanció.— La Junta de Disciplina ordenà la reclusió [sic] d’aquest reclús en cel·la de càstig per temps indefinit per proferir frases [‘dar voces‘] subversives.»

«12 de maig del 1946.— La Junta de Disciplina acorda el trasllat del titular a la Quarta Galeria on extingirà un mes d’arrest.»

«14 de juny del 1946. Alçament de sanció.— S’hi uneix ordre de la Direcció disposant l’alçament de l’arrest a què es refereix l’anotació anterior i el seu trasllat a la Sisena Galeria.»

Hom pot adonar-se que aquell «Visca la República!» li costà al pare dos mesos de penes, afegides a la principal de privació de llibertat. També he retrobat la prova d’una sospitosa excarceració —il·lustra aquest apunt— produïda onze mesos abans no obtingués la llibertat «vigilada». És un afer molt obscur que el pare m’havia explicat com una horrible experiència. Del 7 al 12 de juny del 1949 fou «segrestat» pels sicaris de la Segona Bis de l’Estat Major de la Capitania General i sotmès a tortures i interrogatoris en una «txeca» clandestina de la mateixa Segona Bis al carreró lateral de Capitania. Després de les pallisses el més greu succeí en la nit prèvia al seu reingrés a presó, atès que fou dut a la carretera de l’Arrabassada i després de fer veure que li anaven a fotre el «tret de gràcia» perquè no es donava, intentaren d’aplicar-li la «llei de fugues».

Totes les maldats per les quals jutges espanyols han condemnat a militars sud-americans —els quins, en realitat, només eren simples aprenents de Franco—, al Regne d’Espanya segueixen impunes, per exprés i ferm desig del dictador mantingut viu per l’actual cap de l’estat i de l’exèrcit espanyols, el Borbó.

Morin els tirans!

Visquin els patriotes catalans!

SAURA: SE’T PIXEN AL DAMUNT I PENSES [SIC] QUE ÉS AIGUA BENEITA

dilluns, octubre 27th, 2008
© ICRC ref. HIST-01847-0603/1937

© ICRC ref. HIST-01847-0603/1937

La cosa és molt més greu que els 9.000 eurons

A cada dia que passa és més insostenible el desgovern del tristpartit al front de la Generalitat de Dalt. Els catalans del Principat (esquifit) de les quatre províncies ens trobem avui més amb el cul a l’aire que ahir, però menys que demà. Hom s’ha hagut d’assabentar per un butlletí en anglès —és manifesta la meua incapacitat intel·lectual d’admetre els manaments de l’estatutet de la vergonya i, en conseqüència, d’entendre l’espanyol— que el president del Comitè Internacional de la Creu Roja ha viatjat avui al Regne d’Espanya per a lliurar desenes de milers de còpies de documents i fotografies de la nostra «memòria» al Centro Documental de la Memoria Histórica de Salamanca.

On són la corrua de memorials, comissions de la, organitzacions i associacions d’ex, i tuti quanti ben controlats i millor pagats amb els nostres diners pel senyor Saura? De què ens serveixen aquests centenars de milers d’eurons que reparteix, com un reietó entre els seus camarades servils, el «nostre» conseller d’Interior? Si voleu saber el fons i el sentit de la meua queixa, llegiu-vos la traducció que n’he fet a corre-cuita del comunicat de la Creu Roja Internacional:

«27-10-2008 – News release 08/192»

»Espanya: El president de l’ICRC lliura documents de la Guerra Civil espanyola»

»Ginebra (ICRC) – El president del Comitè Internacional de la Creu Roja (ICRC), Jakob Kellenberger, és a Espanya avui per lliurar oficialment al govern un conjunt de còpies de documents dels arxius de l’organització sobre les seves activitats durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939).»

»Mr Kellenberger s’entrevistarà amb el secretari d’Estat per Afers Estrangers, Ángel Lossada Torres-Quevedo, abans de viatjar al Centro Documental de la Memoria Histórica de Salamanca per participar en una cerimònia de lliurament oferta pel ministre de Cultura, César Antonio Molina Sánchez.»

»”Els nostres arxius contenen uns 80.000 elements, incloent-hi al voltant de 600 fotografies, testimoni dels esforços de l’ICRC i la Creu Roja espanyola per alleujar el sofriment de víctimes de la Guerra Civil espanyola”, deia Mr Kellenberger. “Esperem que aquests documents seran útils en els esforços d’Espanya per la investigació i la conservació de la memòria d’aquest període tràgic de la seva història.”»

»Els documents inclouen informes sobre visites a la presó per delegats de l’ICRC i correspondència entre l’ICRC, les parts al conflicte i les dues organitzacions de la Creu Roja espanyoles (Republicana i Nacionalista [vol dir feixista]) que existien a l’època. Les fotografies mostren evacuacions de ferits, visites a presons i a camps de treball, nens evacuats a França, víctimes dels bombardeigs aeris a Madrid, Barcelona i d’altres ciutats, distribució per part de la Creu Roja de menjar i de llet.»

»El govern espanyol ja demanà còpies dels documents de l’ICRC durant una visita de Mr Kellenberger el 2005. A l’any seguent se signava un acord sobre la publicació i ús de còpies dels documents. Els equips conjunts de l’ICRC i experts espanyols feren un inventari i còpies digitals de documents sobre la Guerra Civil i fins al 1966. Els arxius més recents romanen classificats.»

»L’agost de 1936, un mes després del començament de la Guerra Civil, la Creu Roja espanyola demanà oficialment a l’ICRC de protegir i d’evacuar nens separats de les seues famílies. Després dels següents tres anys, l’ICRC i les dues organitzacions de la Creu Roja espanyola rebrien 30.000 peticions per a localitzar persones i lliurarien cinc milions de missatges, ajudant a posar-se en contacte als membres familiars separats per la guerra. Els delegats de l’ICRC també visitaven i certificaven uns 89.000 presos. Les activitats de l’organització se centraven a proporcionar suport per a serveis mèdics.»

»Per a més informació de les activitats de l’ICRC durant la Guerra Civil Espanyola, si us plau contacti: Marçal Izard, ICRC Ginebra, tel. +41 22 730 24 58 o +41 79 217 32 24.»

Si he entès bé el comunicat voldrà significar que per a trobar la documentació de la Creu Roja referent al meu pare —capità d’artilleria de l’Exèrcit popular de Catalunya, ferit de guerra, presoner al Camp de Concentració d’Argelers (Rosselló), treballador il·legal a la campanya (Occitània), treballador esclau a Cerro Muriano (Còrdova), presoner a la Model (Barcelona)— hauré de tornar, vulguis no vulguis, a Salamanca (Regne d’Espanya)? On són els nostres papers?

No hi ha vergonya ni dignitat.