Posts Tagged ‘Acte de Sobirania’

PERQUÈ ANIRÉ A LA MANIFESTACIÓ

Dijous, Juliol 8th, 2010


Quedem al davant del Comèdia

Aquesta tarda de dijous, en la darrera reunió a la seu d’Òmnium, s’ha acordat els detalls definitius de la manifestació de dissabte 10 de juliol del 2010 entre els organitzadors (Òmnium Cultural, PDD, partits amb representació al Parlament —excepte «Ciudadanos» i PP—, EUiA, CUP i els sindicats CO, I-CSC i UGT). El poti-poti és servit.
La capçalera de la manifestació la formen quatre blocs:
1r) la policia al davant de tots, potser en furgonetes;
2n) el lema de la manifestació partit —a conveniència de la sucursal del PSOE a Catalunya, i no han assegurat la seua participació!— en dues pancartes que portaran membres d’Òmnium: a l’extrem dret «som una nació» i a l’extrem esquerre «nosaltres decidim», i al mig una gran bandera paral·lela al terra portada per nens darrere la qual s’arrenglerarien els actuals i els antics presidents de la Generalitat de Dalt i del Parlament del Parc;
3r) els caps dels partits i sindicats, enmig dels quals els de l’Òmnium;

4t) el més nombrós, format per dues-centes persones: els directius de les entitats adherides a la manifestació.
L’hora acordada per a començar la marxa és les sis de la tarda, a la cruïlla Passeig de Gràcia amb el Carrer d’Aragó. El 3r bloc duria una gran pancarta amb el lema sencer: «Som una nació. Nosaltres decidim». La manifestació s’acabarà a la Plaça de Tetuan.
Després dels quatre blocs esmentats de la capçalera, hi seguirien els socis d’Òmnium constituint el primer bloc del cos de la manifestació, amb tota la ciutadania que s’hi vulgui afegir; després anirien els blocs dels diferents partits i sindicats, situant-se al Passeig de Gràcia en direcció Nord, un rere l’altre, fins als Jardinets. Quan s’hagi acabat la manifestació probablement els concentrats de més amunt no hagin ni començat a moure’s.
Entre els convocadors i organitzadors hom s’adona d’una absència notable: l’Associació Reagrupament Independentista no hi és; tal vegada el mateix dissabte al matí decideixin —en plena 3a Assemblea de l’associació― afegir-se a la manifestació de la tarda. Així ho esperem molts reagrupats, altrament donaré estricta ordre a l’entitat bancària on pago (des de l’octubre del 2009) els rebuts mensuals d’RCat que deixin d’atendre’ls. Fins aquí hem arribat.
Aleshores, molts coneguts em demanen si, els quins volem l’Estat Català, hem de participar en una manifestació la qual en principi és per protestar d’un escapçament de l’estatutet de la vergonya. És cert que la convocatòria inicial i el mateix lema de la manifestació són del tot insubstancials i repetitius: que som una nació ho sabem prou, malgrat ho neguin els veïns; i això de nosaltres decidim, fins i tot les criatures ho saben: no és cert. Per exemple, no he decidit mai ser espanyol però figuro com a tal.

Ara bé, com a expectativa de futur a cada dia que passa més immediat, sí que podríem, tots plegats, exercir el dret de decidir i fer-ho positivament, deixant Espanya, separant-nos definitivament de la morta. En aquesta manifestació del proper dissabte els partidaris de la Independència de Catalunya superarem en
determinació i en nombre als autonomistes (o regionalistes, o unionistes, en fi, els interessats en seguir sotmesos a Espanya). És per això que aniré a la mani, perquè a la foto dels diaris de Madrid hi vull veure la pancarta de l’Estat Català! Una imatge val més que mil paraules i tots els estatutets: se’ls cauran els collons en terra i sabran, de totes totes, que s’hauran de buscar un nou «El Dorado», perquè de la nostra rifa no en tindran mai més números.
Així, tots els amics, i la gent d’Acte de Sobirania i de la Plataforma Sobirania i República, hem quedat a la cruïlla de la Gran Via de les Corts Catalanes amb el Passeig de Gràcia, cantó Tibidabo / Llobregat —és a dir, davant mateix del Cine Comèdia— a les cinc de la tarda, sota una gran pancarta groga de 10 metres de llarg on hi figura, en lletres negres, el nostre determini: «Pel Parlament Sobirà que Proclami l’Estat Català».
Porteu estelades!

[actualització a les 03:00 del 9 de juliol: Acte de Sobirania han quedat finalment uns metres més amunt del Cine Comèdia, davant de la Borsa de Barcelona.]


HONORABLES ARREPAPATS I DESVERGONYITS

Diumenge, Juny 28th, 2009

Ja podeu garlar, ja: el sou val més que la Pàtria

Ja podeu garlar, ja: el sou val més que la Pàtria

Disparar canonades de fum

Ahir dissabte no vaig anar a la concentració convocada per Acte de Sobirania. D’aquesta meua mancança me n’acabà de decidir la fotografia que vaig rebre adjunta a diversos correus electrònics —tramesos per coneguts i desconeguts que així em volien animar a participar-hi— en què es veia, penjada al centre de l’Arc de Triomf, una gran bandera comunista tombada verticalment.

Ja al mateix web dels d’Acte de Sobirania dies enrere hi havia vist l’anunci de l’acte amb una bandera mig partida, posada també malament com a escut, que en la part superior en un cantó hi figura mig triangle blau i mig estel blanc i, en l’altre, mig triangle groc i mig estel roig. Malament rai —vaig pensar en veure-ho— si a aquestes alçades encara no ens posem d’acord en els colors de la bandera de combat, que altra cosa no és la bandera independentista de la IV República Catalana.

Una bandera amb un estel roig de cinc puntes no representarà mai als patriotes catalans en lluita perenne per la Independència de Catalunya; si un cas, només pot ser bandera de partit (o de partits), mai però bandera de tots. A què trau cap, en ple segle XXI, continuar usant com a comuna una bandera que sols ens duu a la memòria el comunisme soviètic —i els seus col·laboradors a casa nostra— abandonant Catalunya a la dissort en favor de la continuïtat de la «unitat» d’Espanya.

Tant mateix, hi havia un altre factor que m’havia decidit a no anar a l’Arc de Triomf. És adonar-me del mal ús, pitjor a cada dia que passa, que es fa de l’anomenada «societat civil» per afavorir interessos partidaris. Només a Anna Notícies he llegit que algú altre també ho constatava. Em fa fàstic participar en un «acte de sobirania» per acabar veient com els auto erigits en representants de la «societat civil» —mentre la gent, amb raó, escridassava i acusava de botiflers els diputats— gairebé es feien el boca a boca amb els honorables dependents d’Espanya, els quals no reneguen de la fidelitat i la lleialtat al Borbó i a la prostitució espanyola —i, de passada, també mantenen així els avantatges de l’escó—.

Tots són camarades

Tots són camarades

Els mateixos diputats dels mateixos grups parlamentaris fa una setmana negaven la possibilitat de la Iniciativa Legislativa Popular [ILP] per a convocar un «referèndum» d’autodeterminació. Els promotors de dita ILP també es felicitaven, al davant del Parlament regional, junt amb els falsaris diputats. Ens hem begut l’enteniment? Com pots donar la mà a aquell qui te l’ha tallada? La connivència i fraternal complicitat dels suposats dirigents de la «societat civil» catalana amb els representants a sou del sistema amb el qual figura es vol trencar és, si més no, sospitosa. Pel cap baix és símptoma d’estupidesa, i fa pudor de traïció.