patriotisme i dignitat
Endavant, Carretero!
La cacera de bruixes ha començat. Me n’assabento a migdia per la notícia a Nació Digital, VilaWeb, Avui, i pels correus electrònics diversos que m’avisen. Era de preveure —i per això penso que li recava a en Carretero de fer el pas—: de la manera a què ens tenen acostumats els espanyols el botxí, en aquest cas la Direcció d’Esquerra, es fa passar per la víctima i, a més a més, arrodoneix la jugada culpant l’encausat de tots els mals haguts i per haver.
Em fa l’efecte que el detonant de la immediatesa en passar-li factura a en Joan Carretero ha estat el resultat —molt favorable al «sí»— de la consulta interna de Rcat en què es demanava «Creus que és convenient que a les properes eleccions al Parlament s’hi presenti una candidatura d’ampli espectre que tingui com a eix programàtic central la proclamació unilateral de la independència de Catalunya per una decisió majoritària del Parlament, que posteriorment seria sotmesa al corresponent referèndum de ratificació?».
L’abast de l’acció empresa pels inquisidors és, ara mateix, incalculable. Potser se’ls giri la truita i en rebin clatellades quan sols esperen aplaudiments de la claca. La precipitació sembla causada per a distreure el personal perquè no es fixi en el resultat de la penosa actuació de l’Executiva d’Esquerra en àmbits crucials per a Catalunya i que es farien més evidents en les pròximes hores o dies. Un símptoma que alguna cosa no va gens fina n’és també la sorprenent fugida d’estudi d’un ex company de viatge del Carallot que es féu pública ahir.
Som davant d’un auto cop d’estat dins Esquerra promogut per part de la cúpula? O hi haurà una nova escissió? Des del passat estiu ha crescut el degoteig d’estripades de carnet per part de sectors afins i, fins aleshores, molt fidels al bàndol de Carod, com ha estat el cas d’un veterà lluitador provinent del FAC i de tots els seus companys. En fi, poc trigarem a saber-ho.
Tags: Carallot, Carretero, cúpula, direcció, Esquerra, executiva, FAC, Inquisició, inquisidors
Doncs bé, ens toca veure el que fa en Carretero (confio molt amb la Carandell), deixar que l’esquerra -abans ERC- acabi d’estimbar-se.
I el sorgir triomfant -on hi serem nosaltres- de la gran massa independentista que hi ha al Principat de Catalunya.
VISCA LA TERRA!
El corrent El no seguirà Carretero i Renyer. Jo també, però no ho vull fer sola, sinó amb tots els militants i militantes que fins ara hen donat suport a E pensant que era una qüestió de tàctica o estratègia la seva aposta pel tripartit. Ara crec que hem de plantar-nos. Ha arribat l’hora com crec que diran molts i moltes dels i de les que fins ara hem mantingut el tipus esperant una correcció de la direcció.
Per la bona memòria desl entrenyables amics Fèlix Cucurull i Xirinacs, diguem NO i Plantem-nos!
Imma
Tot el meu suport per a en Carretero. Estic segura que ell no ens fallarà.
Ara, això sí, prepareu-vos per escoltar les més ignomioses calumnies que de segur els covards traïdors ja deuen estar engiponant-se per tal de foragitar de la política una persona honrada que tot estimant-se la nació el que vol es contribuir a alliberar-la i a dotar-la del que li correspon per dret. L’estaquirot del tarot i companyia no haurien d’aixoplugar-se sota les sigles ERC, doncs han tergiversat el seu imaginari fins a límits insuperables … o no, encara! Vés a saber! D’ells me n’espero ja qualsevol cosa
Tot plegat fot pena, el perjudicat serà l’independentisme que en lloc de sumar segueix la tónica del fraccionament. Un mal que ja patiem a partir de l’escissió del PSAN del Front (potser la única que tenia contingut ideologic) la majoria per personalismes.
Jo creuria que els espanyols tenen una -o unes- mans negres que provoquen tots aquests mals rotllos.
En unes properes eleccions si no hi ha una proposta clara I NETA la gent es quedarà a casa i al Parlament només hi quedaran espanyolistes, sucursalistes i regionalistes.
I el resultat serà democràtic. Això es el que volem?
Només m’escolto les veus positives. Visca Carretero i Visca la Terra!
Mariona
Fa ja molt temps que vinc dient que l’independentisme no ha de ser ni de dretes ni d’esquerres, sinó de tots els catalans, si no anem junts no ens en sortirem. Es per això que dóno tot el meu suport al projecte de Joan Carretero. Ja era hora que sortís algú amb dignitat que pensi en Catalunya
i no en mantenir la seva poltrona pactant amb espanyolistes i traïdors.
Ja van tres conteses electorals que no vaig a votar, a veure si a les properes autonòmiques puc votar en Carretero com a cap de llista, ell pot ser el gran lider que necessitem!!.
Tots nosaltres estem molt contents que en Carretero planti cara als calabresos. Sortir d’ERC per a fer un nou partit, si es que aquesta es l’idea, no porta enlloc. Quanta gent coneix en Carretero a Catalunya? 15000? 100000? Quants diners son necessaris per a muntar un partit nou?
Quins resultats electorals pot treure un partit nou?
Si l’objectiu es fer la punyeta a ERC treient 2 o 3 diputats, quant esforç per a tant poc resultat. La llei d’Hont sempre beneficia als espanyols, per tant l’únic camí inteligent (agradi o no) es que Carretero entri a CDC.
Jo ja vaig contestar, per què torno a sortir? M’agraden les idees: “Som una cultura molt antiga, ni de dretes com els alemanys, ni d’esquerres com els francesos”. I m’agraden sobretot perquè són noves.
I una cultura que també em sembla que és molt antiga (per parlar de les europees)i molt diferent d’altres és la de la gent que encara parla gaèlic. Cert que no sé què en queda, varen ser arraconats cap a l’Atlàntic pels que després esdevingueren anglesos. Hi ha unes illes, les Lewis, a l’oest d’Irlan-da, que és on crec que es conserva més la seva llengua (heu remarcat com és d’enrevessada i diferent de tot el que coneixem?), però tot plegat entenc que és romanticisme.
Pel que fa a Carretero em sembla una persona amb carisma, tant pel que fa al físic com pel fet de ser metge i d’un lloc allunyat de Barcelona. Per això em sembla que la població més senzilla i no malejada l’hi pot posar confi-ança. Ara, els tripijocs dels polítics per a desautoritzar-lo ja són una altra cosa.
Mariona
Amb els membres de Reagrupament encara al partit, ERC es fumeria una patacada impressionant a les eleccions catalanes de l’any vinent -els socialistes també baixaran (ja ho van fer amb el Montilla respecte al Maragall), i CiU trauria majoria absoluta (quanta gent hi ha d’haver que creu que millor el regionalisme d’aquests que no pas l’espanyolisme del trist-partit!)-, però sense, la patacada encara serà més gran.
El partit que formi el Reagrupament (potser també dit així) obtindrà representació, però si serà amb majoria (absoluta o no) o amb pocs vots, ja no ho sé dir.
Per cert, l’anècdota és que no fa gaires mesos, quan en una secció local d’ERC debatíem el 1r any de govern municipal a Manresa (amb trist-partit versió 3.0 o 4.0), només vaig poder dir 1 cop que no podia ser que s’haguessin apujat els sous tan descaradament (va ser la primera decisió que van prendre després de guanyar les eleccions), perquè em van fer callar.