Noa, extraordinària cantant israeliana, la podem regraciar en aquesta adreça: http://www.noasmusic.com/write.html
«Volem l’Estat Català» no es pot dir
Demà, Onze de setembre, una colla d’entitats, botigues, plataformes, partidets i grupuscles diversos —si els hem de fer cas, tots diuen ser independentistes, sobiranistes…— han convocat una manifestació a la tarda sota el lema «Som una Nació – Volem l’Estat Propi». És a dir, la darrera revolució possible a l’Europa dels estats, la Independència de Catalunya, ni s’esmenta, no ens acolloníssim pas.
Proclamar, per enèsima volta, «som una nació», és una pèrdua de temps pròpia d’estúpids o de lladres de cervells: potser anem pel món, a cada ocasió o tothora, proclamant «sóc blanc», «sóc dóna», «sóc…», oi que no? Oi que havent-ho afirmat tants cops ja ho sap tothom? Els espanyols i els francesos, els nostres indesitjables veïns, prou ho saben de sempre que som una nació, altrament no s’haurien passat tants de segles volent fer-nos creure el contrari, tot intentant fer-nos desaparèixer.
I això d’«estat propi» què punyetes és? Costaria molt afirmar «Volem l’Estat Català»? Es veu que sí, «estat català» no es pot dir, les paradetes convocants a la mani «indepe» han vetat el lema «Volem Estat Català», unes perquè de tant independentistes que són, no el volen l’estat català, i unes altres per aprofitar la pancarta de l’any passat, hi ha molta crisi i no hem de llençar res si ho podem reciclar; encara sort dels ecologistes, no troben la pancarta aquella: «Franco, Estamos Contigo».
[Una persona tan ben informada com mal pensada m’ha xiuxiuejat que posar «estat català» a la pancarta «unitària» significava perdre totes les mamelles, menjadores i subvencions de què «viuen» moltes d’aquelles «sobiranistes» organitzacions (o, sobretot, determinats «dirigents»)…; i potser té raó, fixeu-vos en el cas del pobre —mai millor dit en sentit no figurat— diari Avui, s’ha quedat sense l’únic subscriptor que encara els mantenia perquè hi han publicat un article, signat amb pseudònim, crític amb Convergència.]
«Estat català» només fa por als actius espanyolistes funcionals com el Monti Putin, altrament dit Pepe Botella, ca, vull dir José Montilla, qui s’ha despenjat dient que la convocatòria d’Arenys afavoreix a la reacció …i, alhora, s’ha posat al costat dels falangistes perquè es manifestin el mateix dia de la votació. Per desgràcia, d’espanyolistes funcionals n’hi ha molts més dels que a primer cop d’ull pot semblar. Els trobareu rere qualsevulla «plataforma» de la «societat civil» com a «coordinadors» o «portaveus», o com a «immigrants» disfressats de morenet o moret, d’andalús o argentí, o presidint òmniums o accions «culturals», o com a «intel·lectuals» —anti o pro sistema— vivint, i que no manquin!, de les engrunes que els hi amollen els del PsoE o els del PpE.
A aquests bords espècimens hi ha una manera quasi infal·lible d’identificar-los: sempre són els mateixos a fer-se la foto, o a sortir a la tv o als diaris.
Tags: espanyolistes funcionals, Estat Català, Independència de Catalunya, José Montilla, Monti Putin, Noa, Pepe Botella
Amic Borràs,
Em sap greu que dediquis tanta tinta a criticar el lema «Som una Nació – Volem l’Estat Propi». Si la mateixa Diada Nacional de Catalunya no queda més que clar que estem parlant de Catalunya, malament.
Ho vulguem o no …
(a) Estat Català és el nom d’un partit polític.
(b) Segons diferents estudis, ni de lluny tota la població considera que Catalunya és una nació ni se sent “nacionalista” català (CIS estudi 2667: només el 40,8% donen valors de 7 a 10 en una escala de 0 a 10).
Et convido cordialment i fraternalment a sumar-te a l’intent essencial de trobar el terreny comú de tots els que treballem per una Catalunya lliure, sobirà, independent and el seu propi Estat. Aquesta tasca només serà possible en la mesura que es deixin de banda les desqualificacions, els insults, les insinuacions … en interès d’un objectiu superior. Ja ens barallarem després de la independència, com qualsevol nació normal, no trobes?
Miquel
Benvolgut Strubell
De totes les excuses –la d’aprofitar la pancarta de l’any passat és real– que he oït, la que dius “a) Estat Català és el nom d’un partit polític” m’ha deixat esbatanat. De primer no és un partit polític, són dos, un dels quals va del bracet amb un dels grupets convocants, els “Comitè Català de Solidaritat Internacionaista” [abans Partido Comunista de España (internacional)]. De segon, qui sap que existeixen?, no ningú. Si ens manifestem per expressar “Volem l’Estat Català”, sincerament creus que algú es pensarà ens referim a algun dels grupuscles que usen aquest nom de forma partidària? Vinga, home…
Els catalans som minoria a casa nostra, és un fet del qual no em cal cap “estudi” per adonar-me’n. Segles de genocidi ho han provocat, però els crims contra la Humanitat no prescriuen: el darrer intent espanyolista d’anorrear-nos el 1936 encara cueja i hem de veure amb vergonya com cap dels genocides catalanofòbics ha estat jutjat per aquells fets, la qual cosa deixa la porta oberta per a la repetició.
El meu “terreny comú” no passa per rebaixar-me ni per sotmetre la Independència de Catalunya a l’albir dels qui no la volen. Per què sempre hem de renunciar els patriotes? que renunciïn els regionalistes, ells són els errats i els quins han ajudat a l’enemic; anar del bracet amb aquesta gent és acabar essent com ells.
http://noa-the-singer.blogspot.com/2009/09/reaction-to-catalan-palestinian.html
Resposta de Noa als ex-psuqueros de merda.
Traducció automàtica:
http://translate.google.com/translate?hl=ca&sl=en&tl=ca&u=http%3A%2F%2Fnoa-the-singer.blogspot.com%2F
Jo cada cop estic mes convençut que defensar “estat propi” “republica catalana” i totes aquestes idioteses es una manera de voler la Republica federal ESPANYOLA, i aquesta ja l’hem vista.
Es com la tonteria dels Paissos Catalans, es diu CATALUNYA, collons! De Salses a Guardamar i de Fraga a BRINDISI. Una altra cosa es com aquest ESTAT=PAIS=NACIÓ despres l’organitzem administrativament internament, per paissos, per regnes o per clubs.
I en Carretero en comptes d’estar amagat, el vull veure anant a les embaixades de USA, Anglaterra, Alemanya i Israel a preguntar el mateix que preguntaba aquesta setmana l’escocès Alex Saldmond = Si ens independitzem seguirem automaticament a l’unió Europea.? I fent la ruta dels Casals Catalans a l’exterior a demanar diners. La resta, estatuts, plataformes i altres tonteries, a pastar fang totes.
Strubell, em sembla que no has entès en Borràs
Si som una nació no es precis repetir-ho tant. La gent que repeteix les coses es que no se les creu.
I es pot voler un estat propi dins d’un estat federal, i aixó NO.
Jo vull la Devolució. La Devolució de tot: territoris, constitucions, drets, llibertats, dels calers que ens han robat aquets 295 anys, que m’indemnitzin per ferme cantar el cara el sol de petit, que m’indemnitzin per enviar al meu pare a una guerra estùpida, al meu avi a una altra, etc etc fins 1714, i que els teus amics anglesos m’indemnitzin per la seva traició, i els alemanys per quedar-se ilegalment Nàpols, i els francesos per quedar-se ilegalment els 3 comtats del nord.
HO VULL TOT, I HO VULL AVIAT. No vull tenir que repetir als meus fills el que el meu pare em deia a mi “jo fill no ho veuré, pero tu si”.
Nomès vull que em tornin el que legalment es meu. Ni un euro mes, i ni un euro menys.
I per si no ho sabies, el decret de Nova Planta va ser legalment anulat pel comte de Barcelona Napoleó I, i mai ha estat tornat a possar en vigor, o sigui que DRET A LLEI, tot el que demano ES POSIBLE, nomès es necesari deslliurar-nos de caganers. ( i no ho dic per tu, perque no et conec) pero t’en podria dir uns quants de Plataformes varies. No necesitem ni majories democràtiques ni referendums. Nomès necesitem anar a Estrasbourg amb els millors advocats en dret internacional, res mes.
Salut i Devolució
Miquel Manubens Montseny
El senyor Manubens ens parla d’una Catalunya que va de Salses a Guardamar, etc. No sé quina acceptació té eixa denominació a les Illes, però al País Valencià ja tenim prou problemes amb el terme Països Catalans (“Paissos” sí és una “tonteria”), fins i tot entre els “catalanistes”. Però allò més graciós és que al senyor Manubens se li ompli la boca amb això de “de Salses a Guardamar”, però per a ell la situació que vivim es remunta només a l’any 1714. Si DE VERITAT creu en un territori des de Salses a Guardamar (que, sincerament, crec no és pas el cas), hauria d’estudiar-ne la història.
Jaume, ets psiquiatra? No et preocupes pel que jo crega o no crega, Preocupa’t pel que tu creus. Ah, i d’història en se una miqueta, i conec València abastament, no pateixis per això.
Perdona… En certa forma ten raó
Enric; però no oblidis que es un lema una proclama. I una contesta. Unitària. Perquè precisament ens ho neguen… LLavors el Poster I el crit de tots com una sola veu. Es efectiu,Si es clar es diria jo Patriòtic. i sobretot aglutinador. SOM UNA NACIÓ. O SOM LLIURES ETC…
Diguem-ne (posant un prosaic exemple … El Peixater posa al seu establiment: “Peixateria” Encara que no caldria perquè el producte i l’olor ja denoten i delate que es una Peixateria.
Salut i perdo per la meva intromissió.
DONCS JO, TAMBÉ HO VULL TOT, ÉS PER PURA EQUITAT, QUE HA ESDEVINGUT NECESSITAT PEREMPTÒRIA!
Amic Enric, amic Miquel,
Després d’Arenys, crec que tots tenim coses més importants a fer que no veure qui vol la independència (ep! la devolució no, que això ja es va donar a Gal·les i Escòcia, i NO és sinònim de sobirania) i qui no la vol.
Només diré que no vaig veure NI UNA SOLA persona a la mani del dia 11 que em fes sospitar que volia altra cosa que la independència…
De “federalistes” a casa nostra no n’hi ha gaires, ni em fan cap mena de por, perquè no tenen on agafar-se. Sincerament, qui es pensa que la majoria dels espanyols (=PSOE+PP) canviaran la Constitució per encabir-hi un model federal? Si creuen alguna cosa, és que el model hauria de tornar cap al centralisme!!!
Ah! I Miquel, crec que hi ha MOLTA confusió popular sobre els termes. Catalunya i Països Catalans NO volen dir el mateix, per al 99% de la població de Cata, PV i Illes Balears.
Finalment, els regionalistes, a poc a poc, veig que van sortint de l’armari; i poden engruixir el moviment… si no és que aquests els condemnem a l’ostracisme per sempre més!
Amic Enric,
crec que la paraula ‘independència” s’ha de fer servir en clau exterior, és a dir de cara a la mediatització internacional del nostre projecte d’alliberament nacional : la consecució de la independència, perquè és l’única paraula entenedora a tot arreu i per tothom sens cap mena d’ ambigüitat.
Tanmateix en clau interior cal utilitzar una altra paraula perquè aquesta ha estat desvalguda pels polítics que manen a ERC: van accedir al poder tot pretenent-se independentistes per acabar donant suport als enemics de la independència de Catalunya, els socialistes espanyols: així van desvirtuar, buidar de contingut el concepte, per no dir que el van pervertir fent una política menys o més autonomista, és a dir, de fet espanyolista. Reclamar la “independència” és justificar l’ús i l’abús que van fer del concepte, és donar credibilitat a ERC!
Reclamar “un estat propi” és dir les coses pel seu nom i diferenciar-se d’un partit decebedor.
Tanmateix crec que anem pel bon camí amb l’ús, cada vegada més clar clar, de paraules cada cop menys enterbolidores:”sobirania” era la paraula políticament correcta quan hom no s’atravia a dir” independència”; ara que el concepte de “nació” està assumit o com a mínim tan divulgat que no cal més fer-lo conèixer, hem de passar a un altre estadi: demanar “l’estat propi”(ja ho vaig fer el 2007 al missatge de Sant Joan) i a continuació afegir-hi també “català”….per tal que el concepte esdevingui com més concret millor…
No hi veig cap motiu d’enfadaments ni de decepció: ans al contrari els tabús desapareixen i el nostre poble farà seves les reivindicacions que li semblaven fins fa poc impronunciables i doncs inimaginables!
L’important per a mi no és de mitificar cap paraula: és de trobar les paraules que expliciten en clau internacional el nostre repte i que en clau nacioal ens permetin trencar amb el llenguatge de l’esclau …
daniela
La paraula ‘Països catalans” fa por a la CAC (Comunitat Autònoma de C)? Un em pot explicar una mica perquè?
Es que del nord estic i veig reticències al sud
Catalunya Sí que em fa por (per l’ús generalitzat que s’en fa, premsa, TV , Ràdios…) Nació catalana menys, però menys precisa és.
A llarg termini hem de voler, desitjar, ser “Països catalans”?
Si no és tots alhora, no ho hem tanmateix de ressaltar clarament ja ara?
Eemple concret i recent, un de RCat (reagrupament) gràcia, reemplaça en la seua proclama “Països catalans” (quart punt dels 4 de RCat) per “Catalunya” i es nega a rectificar perquè altres documents d’RCAT parlen de Catalunya…
Qué significaria aquest canvi segons vostès, al ‘sud’ (del nord) estant?
Gràcies per endavant, per les vostres respostes
Benvolgut Teo
“Països catalans” no fa pas por a la CAC, la CAC és només una divisió administrativa del regne d’Espanya; potser sí que a Espanya els hi faci “por” països catalans, però em sembla que no gaire. M’explicaré:
Principat de Catalunya fou l’últim nom del nostre estat, comprenia els Comtats del Nord (pertuts el 1659, ara en diem Catalunya del Nord), les Illes Balears i Pitiüses, els territoris catalans annexats (el 1833, ara en diem Franja de Ponent) a Saragossa, Terol i Osca . El nostre estat també formava part de la Confederació Catalana (també en diuen “corona” Catalanoaragonesa), que comprenia els regnes d’Aragó, València, Sardenya (i Còrsega: al segle XV el primer virrei fou n’Hug Bonapart, mallorquí i avantpassat directe d’en Napoleó), Nàpols i Sicília.
“Països Catalans” no existia, però sí la Confederació, i l’estat català principal (d’aquí el nom: Principat; d’on? de Catalunya, atès que es donava aquest nom, per extensió, a la Confederació). El nostre “Principat” no té res a veure ni amb Mònac ni amb Andorra: no té ni ha tingut mai ni príncep ni coprínceps, perquè no és l’origen del nom. Teníem rei: el comte de Barcelona, mai príncep.
Així era fins que vam perdre l’estat a mans dels Borbó, francesos i espanyols, amb la connivència i atiats pel Vaticà (aleshores Estats Pontificis). Si algun nom fa por a Espanya és Principat de Catalunya, perquè és un nom que vol dir estat; per contra, països catalans, un nom plural i mai pitjor trobat, no han existit mai com a estat, no poden fer por a cap espanyol o francès o vaticà.
Abans de res el que vull és que se’m torni el Principat de Catalunya, el meu estat; això portarà a negociar amb la república francesa la devolució dels Comtats del Nord. Amb el nostre estat recobrat, potser serem prou forts per a plantejar la Confederació amb el País Valencià i d’altres territoris.
Països catalans, si té algun significat, no és pas polític, és cultural, és a dir, els territoris de cultura catalana, de llengua catalana. Per a entrendre’ns: a Sud-Amèrica no en diuen “paises castellanos” o “espanyoles”, en diuen ibero-americans (hi ha els brasilers, en part de cultura i llengua portuguesa). Per contra a Amèrica (del Nord) en diuen “hispanos”, manllevant el nostre antic nom romà dels dominis dels ibers: Hispània. Hispània seria l’antic nom de Catalunya (o, si ho vols, dels països catalans); per això quan els romans vegeren que hi havia més territori interior endins, el batejaren com a Hispània “citerior”, i amb el temps, això donà peu als manipuladors i aprofitats castelladres a apropiar-se’l i reconvertir-lo en “Espanya”. Un català del segle XVII o XVIII lluitava per espanya, però no en el sentit “espanyol” del concepte, ans en el sentit català: Hispània o, per extensió, la Península (amb les illes vnostrades i Portugal inclòs).
Sobre això de Gràcia i RCat, atès que en sóc membre de l’assemblea, i encara que no vaig participar en el debat sobre el text, et puc dir que es diu el que diu per decisió sobirana de l’assemblea (en aquests moments prop d’un centenar de persones).
salut
Quant a l qüestió PPCC, País Valencià, etc., us recomane aquest post d’en Josep Nadal (cantant de la Gossa Sorda):
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/144932
J.
També sóc d’acord amb el comunicat que han fet el Bloc d’Esquerra Català i República Valenciana, publicat a Anna Notícies:
http://annanoticies.com/2009/09/20/16382/
Miquel, veig que per les teves influencies angleses no comprens que vol dir l’expressió DEVOLUCIÓ aplicada a CATALUNYA. A tot el mon Devolució vol dir el mateix, pero depenent del que tenies, el que et tornen es mes o menys.
La independència significa que les quatre actuals provincies espanyoles de Bar, Tar, Lle i Gir es converteixin en un Pais nou. La Devolució significa ja d’entrada molt mes territori (Franja, Rosselló, Balears i Pitiuses), i recuperar el DRET LEGAL a reclamar tot el que ens varen pendre. (València, Nàpols, Sicilia, Sardenya), i tenir el dret legal a reclamar indemnitzacions a varis paissos europeus, pels seus robatoris del 1659 al 1714.
Crear un pais nou, es renunciar LEGALMENT a tot això.
Entenc que per la teva nacionalitat anglesa vulguis salvar el cul a Anglaterra de la indemnització que ens deuen per incomplir el Pacte de Gènova. Si no es per això, no ho entenc.
Per altra part la independència es mes dificil d’aconeguir. Per molt que lo d’Arenys s’escampi, quan arribi al Barcelonès i al Baix Llobregat quedarà neutralitzat.
Desprès fa falta que els del Parlament del Zoo hi fotin collons, i fan falta moltes coses mes, per exempe una força militar.(un petit detall que molta gent oblida)
La Devolució es pot aconseguir pel mateix camí que els navarresos tenen furs i hisenda, legalment i pacificament. Es tant facil com fer un nou estatut de nomès 10 apartats. Per aconseguir-ho nomès necesitem acollonir el govern d’Espanya. De fet es el que tocaba fer ara en compres de la merda d’Estatut que van fer els del Zoo.
L’independència de la CA catalana faria que Espanya fotes les grapes inmediatament sobre València i Balears. La Devolució en canvi obre el camí a que aquets recuperin també els seus furs.
La independència no comptarà amb el recolzament dels castellanofils que viuen aquí, la Devolució podria tenir aquest recolzament perque milloraria notablement el benestar social de tots els ciutadans..
L’independència suposa un enfrontament directe amb el rei i el exercit espanyol. La Devolució no, sempre que el rei de genolls a Santa Maria del Mar juri respèctar les nostres Lleis i Constitucions.
La Devolució es ser tant “autonoms” com ho erem de 1492 a 1714, nosaltres podem pensar que som independents ( i serho legalment, i sobretot económicament) i els espanyols poden seguir pensant que som “un condado”.
I sobretot, la Devolució inclou MOLT MES TERRITORI que la independència de la CA catalana, i inclou NO RENUNCIAR A RES territoris, constitucions, drets, llibertats, dels calers que ens han robat aquets 295 anys.
Nomès te un inconvenient, es una monarquia, pero als anglesos aixó no els ha anat tant malament, oi que no?. Pero gràcies a aixó ens dona dret a reclamar TOT.
La república de la CA catalana suposa, al contrari, AMNISTIAR ESPANYA, i la renuncia expresa a la Franja i al Rosselló, i ja no diguem a la resta de territoris.