Comentaris a: DIRIGENTS DE CERTES ENTITATS SOBIRANISTES SÓN ESPANYOLS FUNCIONALS

Per: Miquel

Miquel — Fri, 25 Sep 2009 06:27:39 +0000

Per altra part la independència es mes dificil d’aconeguir. Per molt que lo d’Arenys s’escampi, quan arribi al Barcelonès i al Baix Llobregat quedarà neutralitzat.
Desprès fa falta que els del Parlament del Zoo hi fotin collons, i fan falta moltes coses mes, per exempe una força militar.(un petit detall que molta gent oblida)
La Devolució es pot aconseguir pel mateix camí que els navarresos tenen furs i hisenda, legalment i pacificament. Es tant facil com fer un nou estatut de nomès 10 apartats. Per aconseguir-ho nomès necesitem acollonir el govern d’Espanya. De fet es el que tocaba fer ara en compres de la merda d’Estatut que van fer els del Zoo.
L’independència de la CA catalana faria que Espanya fotes les grapes inmediatament sobre València i Balears. La Devolució en canvi obre el camí a que aquets recuperin també els seus furs.
La independència no comptarà amb el recolzament dels castellanofils que viuen aquí, la Devolució podria tenir aquest recolzament perque milloraria notablement el benestar social de tots els ciutadans..
L’independència suposa un enfrontament directe amb el rei i el exercit espanyol. La Devolució no, sempre que el rei de genolls a Santa Maria del Mar juri respèctar les nostres Lleis i Constitucions.
La Devolució es ser tant “autonoms” com ho erem de 1492 a 1714, nosaltres podem pensar que som independents ( i serho legalment, i sobretot económicament) i els espanyols poden seguir pensant que som “un condado”.
I sobretot, la Devolució inclou MOLT MES TERRITORI que la independència de la CA catalana, i inclou NO RENUNCIAR A RES territoris, constitucions, drets, llibertats, dels calers que ens han robat aquets 295 anys.
Nomès te un inconvenient, es una monarquia, pero als anglesos aixó no els ha anat tant malament, oi que no?. Pero gràcies a aixó ens dona dret a reclamar TOT.
La república de la CA catalana suposa, al contrari, AMNISTIAR ESPANYA, i la renuncia expresa a la Franja i al Rosselló, i ja no diguem a la resta de territoris.

Per: Miquel

Miquel — Fri, 25 Sep 2009 06:02:49 +0000

Miquel, veig que per les teves influencies angleses no comprens que vol dir l’expressió DEVOLUCIÓ aplicada a CATALUNYA. A tot el mon Devolució vol dir el mateix, pero depenent del que tenies, el que et tornen es mes o menys.
La independència significa que les quatre actuals provincies espanyoles de Bar, Tar, Lle i Gir es converteixin en un Pais nou. La Devolució significa ja d’entrada molt mes territori (Franja, Rosselló, Balears i Pitiuses), i recuperar el DRET LEGAL a reclamar tot el que ens varen pendre. (València, Nàpols, Sicilia, Sardenya), i tenir el dret legal a reclamar indemnitzacions a varis paissos europeus, pels seus robatoris del 1659 al 1714.
Crear un pais nou, es renunciar LEGALMENT a tot això.
Entenc que per la teva nacionalitat anglesa vulguis salvar el cul a Anglaterra de la indemnització que ens deuen per incomplir el Pacte de Gènova. Si no es per això, no ho entenc.

Per: admin

admin — Mon, 21 Sep 2009 12:23:14 +0000

També sóc d’acord amb el comunicat que han fet el Bloc d’Esquerra Català i República Valenciana, publicat a Anna Notícies:
http://annanoticies.com/2009/09/20/16382/

Per: Jaume

Jaume — Sat, 19 Sep 2009 22:16:25 +0000

Quant a l qüestió PPCC, País Valencià, etc., us recomane aquest post d’en Josep Nadal (cantant de la Gossa Sorda):

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/144932

Per: admin

admin — Fri, 18 Sep 2009 18:02:28 +0000

Benvolgut Teo
“Països catalans” no fa pas por a la CAC, la CAC és només una divisió administrativa del regne d’Espanya; potser sí que a Espanya els hi faci “por” països catalans, però em sembla que no gaire. M’explicaré:
Principat de Catalunya fou l’últim nom del nostre estat, comprenia els Comtats del Nord (pertuts el 1659, ara en diem Catalunya del Nord), les Illes Balears i Pitiüses, els territoris catalans annexats (el 1833, ara en diem Franja de Ponent) a Saragossa, Terol i Osca . El nostre estat també formava part de la Confederació Catalana (també en diuen “corona” Catalanoaragonesa), que comprenia els regnes d’Aragó, València, Sardenya (i Còrsega: al segle XV el primer virrei fou n’Hug Bonapart, mallorquí i avantpassat directe d’en Napoleó), Nàpols i Sicília.
“Països Catalans” no existia, però sí la Confederació, i l’estat català principal (d’aquí el nom: Principat; d’on? de Catalunya, atès que es donava aquest nom, per extensió, a la Confederació). El nostre “Principat” no té res a veure ni amb Mònac ni amb Andorra: no té ni ha tingut mai ni príncep ni coprínceps, perquè no és l’origen del nom. Teníem rei: el comte de Barcelona, mai príncep.
Així era fins que vam perdre l’estat a mans dels Borbó, francesos i espanyols, amb la connivència i atiats pel Vaticà (aleshores Estats Pontificis). Si algun nom fa por a Espanya és Principat de Catalunya, perquè és un nom que vol dir estat; per contra, països catalans, un nom plural i mai pitjor trobat, no han existit mai com a estat, no poden fer por a cap espanyol o francès o vaticà.
Abans de res el que vull és que se’m torni el Principat de Catalunya, el meu estat; això portarà a negociar amb la república francesa la devolució dels Comtats del Nord. Amb el nostre estat recobrat, potser serem prou forts per a plantejar la Confederació amb el País Valencià i d’altres territoris.
Països catalans, si té algun significat, no és pas polític, és cultural, és a dir, els territoris de cultura catalana, de llengua catalana. Per a entrendre’ns: a Sud-Amèrica no en diuen “paises castellanos” o “espanyoles”, en diuen ibero-americans (hi ha els brasilers, en part de cultura i llengua portuguesa). Per contra a Amèrica (del Nord) en diuen “hispanos”, manllevant el nostre antic nom romà dels dominis dels ibers: Hispània. Hispània seria l’antic nom de Catalunya (o, si ho vols, dels països catalans); per això quan els romans vegeren que hi havia més territori interior endins, el batejaren com a Hispània “citerior”, i amb el temps, això donà peu als manipuladors i aprofitats castelladres a apropiar-se’l i reconvertir-lo en “Espanya”. Un català del segle XVII o XVIII lluitava per espanya, però no en el sentit “espanyol” del concepte, ans en el sentit català: Hispània o, per extensió, la Península (amb les illes vnostrades i Portugal inclòs).
Sobre això de Gràcia i RCat, atès que en sóc membre de l’assemblea, i encara que no vaig participar en el debat sobre el text, et puc dir que es diu el que diu per decisió sobirana de l’assemblea (en aquests moments prop d’un centenar de persones).
salut

Per: Dels Països catalans

Dels Països catalans — Fri, 18 Sep 2009 15:02:56 +0000

La paraula ‘Països catalans” fa por a la CAC (Comunitat Autònoma de C)? Un em pot explicar una mica perquè?
Es que del nord estic i veig reticències al sud
Catalunya Sí que em fa por (per l’ús generalitzat que s’en fa, premsa, TV , Ràdios…) Nació catalana menys, però menys precisa és.

A llarg termini hem de voler, desitjar, ser “Països catalans”?
Si no és tots alhora, no ho hem tanmateix de ressaltar clarament ja ara?

Eemple concret i recent, un de RCat (reagrupament) gràcia, reemplaça en la seua proclama “Països catalans” (quart punt dels 4 de RCat) per “Catalunya” i es nega a rectificar perquè altres documents d’RCAT parlen de Catalunya…
Qué significaria aquest canvi segons vostès, al ‘sud’ (del nord) estant?

Gràcies per endavant, per les vostres respostes

Per: Grau

Grau — Wed, 16 Sep 2009 21:24:46 +0000

Amic Enric,

crec que la paraula ‘independència” s’ha de fer servir en clau exterior, és a dir de cara a la mediatització internacional del nostre projecte d’alliberament nacional : la consecució de la independència, perquè és l’única paraula entenedora a tot arreu i per tothom sens cap mena d’ ambigüitat.

Tanmateix en clau interior cal utilitzar una altra paraula perquè aquesta ha estat desvalguda pels polítics que manen a ERC: van accedir al poder tot pretenent-se independentistes per acabar donant suport als enemics de la independència de Catalunya, els socialistes espanyols: així van desvirtuar, buidar de contingut el concepte, per no dir que el van pervertir fent una política menys o més autonomista, és a dir, de fet espanyolista. Reclamar la “independència” és justificar l’ús i l’abús que van fer del concepte, és donar credibilitat a ERC!

Reclamar “un estat propi” és dir les coses pel seu nom i diferenciar-se d’un partit decebedor.

Tanmateix crec que anem pel bon camí amb l’ús, cada vegada més clar clar, de paraules cada cop menys enterbolidores:”sobirania” era la paraula políticament correcta quan hom no s’atravia a dir” independència”; ara que el concepte de “nació” està assumit o com a mínim tan divulgat que no cal més fer-lo conèixer, hem de passar a un altre estadi: demanar “l’estat propi”(ja ho vaig fer el 2007 al missatge de Sant Joan) i a continuació afegir-hi també “català”….per tal que el concepte esdevingui com més concret millor…

No hi veig cap motiu d’enfadaments ni de decepció: ans al contrari els tabús desapareixen i el nostre poble farà seves les reivindicacions que li semblaven fins fa poc impronunciables i doncs inimaginables!

L’important per a mi no és de mitificar cap paraula: és de trobar les paraules que expliciten en clau internacional el nostre repte i que en clau nacioal ens permetin trencar amb el llenguatge de l’esclau …
daniela

Per: Miquel Strubell

Miquel Strubell — Mon, 14 Sep 2009 12:12:35 +0000

Amic Enric, amic Miquel,

Després d’Arenys, crec que tots tenim coses més importants a fer que no veure qui vol la independència (ep! la devolució no, que això ja es va donar a Gal·les i Escòcia, i NO és sinònim de sobirania) i qui no la vol.
Només diré que no vaig veure NI UNA SOLA persona a la mani del dia 11 que em fes sospitar que volia altra cosa que la independència…

De “federalistes” a casa nostra no n’hi ha gaires, ni em fan cap mena de por, perquè no tenen on agafar-se. Sincerament, qui es pensa que la majoria dels espanyols (=PSOE+PP) canviaran la Constitució per encabir-hi un model federal? Si creuen alguna cosa, és que el model hauria de tornar cap al centralisme!!!

Ah! I Miquel, crec que hi ha MOLTA confusió popular sobre els termes. Catalunya i Països Catalans NO volen dir el mateix, per al 99% de la població de Cata, PV i Illes Balears.

Finalment, els regionalistes, a poc a poc, veig que van sortint de l’armari; i poden engruixir el moviment… si no és que aquests els condemnem a l’ostracisme per sempre més!

Per: Alexandre Pineda Fortuny

Alexandre Pineda Fortuny — Mon, 14 Sep 2009 10:36:44 +0000

DONCS JO, TAMBÉ HO VULL TOT, ÉS PER PURA EQUITAT, QUE HA ESDEVINGUT NECESSITAT PEREMPTÒRIA!

Per: Almogaver

Almogaver — Sat, 12 Sep 2009 02:27:42 +0000

Perdona… En certa forma ten raó
Enric; però no oblidis que es un lema una proclama. I una contesta. Unitària. Perquè precisament ens ho neguen… LLavors el Poster I el crit de tots com una sola veu. Es efectiu,Si es clar es diria jo Patriòtic. i sobretot aglutinador. SOM UNA NACIÓ. O SOM LLIURES ETC…
Diguem-ne (posant un prosaic exemple … El Peixater posa al seu establiment: “Peixateria” Encara que no caldria perquè el producte i l’olor ja denoten i delate que es una Peixateria.
Salut i perdo per la meva intromissió.