En Francesc Vicens en arribar, saludant a n'Heribert Barrera
Dimecres extraordinari
Avui —dimecres de Xampions— com gairebé tots els dimecres de l’any, ens hem trobat la colla al dinar setmanal al Restaurant Tarrida. Un àpat ple de bons auguris, si voleu la nostra prèvia del proper dimarts, 2 de juny – vuit del vespre, a les Cotxeres de Sants de Barcelona. En gran part ha estat així perquè hem comptat amb la participació del president Heribert Barrera qui, a quaranta dies del seu noranta-dos aniversari, és exemple de fidelitat a la Pàtria i als principis de l’Esquerra Republicana de Catalunya d’en Francesc Macià.
La claredat i concisió del seu pensament ens ha permès, als altres divuit que sèiem a taula, torpedinar-lo a preguntes entre plat i plat i a les postres. Dues hores llargues molt aprofitades en les quals, en resum, ha quedat ben palès el desig de triomf de les tesis representades pel Reagrupament d’en Joan Carretero.
N'Argemí, en nom de la Plataforma Sobirania i República, lliurant-li al president Barrera el guardó "El més petit de tots", pel seu article de suport a en Carretero
[Parèntesi obligat: comença el partit a l’Estadi Olímpic de Roma i hem de veure com el Barça aconsegueix el triplet!]
Els dotze de la victòria han fet història
[Ja som campions! Gràcies, Guardiola! Visca el Barça i Visca Catalunya!]
Ha passat un pila d’hores, ja som a dijous i als balcons de casa, com a molts del carrer, hi onegen les banderes, l’estelada i la del Barce. Això de «Barce» us sona estrany, oi? El Poeta, en Pere Quart de Catalunya, m’alliçonà al respecte: diem «barça», que és una planta, perquè en barceloní «barce» es diu així, atès que a Barcelona el nom del Cap i Casal el pronunciem «Barçalona». Per això en Joan Oliver mantenia la grafia «Barce», per comptes de l’errònia «Barça».
Tornant al dinar d’ahir dimecres (les fotografies del qual són gentilesa d’Anna Notícies), a més a més de n’Heribert Barrera hi havia na Montserrat Pumarola, n’Imma Albó, na Mariona Hernàndez, na Maja Stibilj i na Núria Mata, en Francesc Vicens, en Manel Oronich, dos germans Pineda (n’Alexandre i en Francesc), en Francesc Domènech, en Josep Maria Escoda, en Miquel Manubens, en Francesc Argemí, en Víctor Baeta, en Joaquim Auladell, en Ricard de Vargas, en Claudi Romeu i n’Enric Borràs; d’entre els habituals hi trobàrem a faltar na Núria Breu i en Jordi Domènech, ben segur força enfeinats amb els preparatius dels actes del Corpus.
En la mateixa taula, militants o ex militants de diferents organitzacions polítiques o sindicals i no afiliats: CDC, ERC, PDD, PRC, PSiJ, PSiR, RV, CADCI, CNT, I-CSC, USTEC, etc. Hom podria objectar: «tants caps, tants barrets»; sí, però coincidents en una única voluntat de desitjar el millor per a Catalunya i disposats a jugar fort en l’aposta per les candidatures patriòtiques a les properes eleccions regionals i estatals.
La mateixa fe que hem tingut en la triple victòria del Barça d’en Pep Guardiola, fonamentada en el pensament català, el treball constant i precís, i en la feina ben feta, és la que ens mou a donar suport gairebé per aclamació —sempre hi ha l’excepció— a la proposta d’en Carretero. Aquesta fe secular i irrenunciable en la victòria de Catalunya enfront de la tirania. En paraules del president Barrera:
«Sóc massa vell per veure si ens en sortim i no ho sóc prou per encara estar desesperat del tot.»
Na Montserrat, després del dinar i a punt de tornar a Girona, acomiadant-se de n'Heribert Barrera
Tags: Alexandre Pineda, CADCI, CDC, Claudi Romeu, CNT, Enric Borràs, ERC, Francesc Argemí, Francesc Domènech, Francesc Pineda, Francesc Vicens, Heribert Barrera, I-CSC, Imma Albó, Joan Oliver, Joaquim Auladell, Jordi Domènech, Josep Maria Escoda, Maja Stibilj, Manel Oronich, Mariona Hernàndez, Miquel Manubens, Montserrat Pumarola, Núria Breu, Núria Mata, PDD, Pere Quart, PRC, PSiJ, PSiR, Ricard de Vargas, RV, USTEC, Víctor Baeta
1_Patriotes per la Devolució
2_Als que esperen solidaritat portuguesa: No us va semblar anit que en Cristiano Ronaldo es el jugador adequat pel Real Mandril?.
Quin goig que fa veure tota aquesta colla de patriotes compartint taula i conversa! I quina bona idea homanetjar a n’Heribert Barrera pel seu recolzament al projecte que ens ha d’unir a tots per la causa comuna. Gràcies per dur a terme aquestes petites grans iniciatives i fer-nos-en partícips mitjançant la seva publicació. Visca la Terra!
Voldria tenir la fe dels culés per a la victòria independentista de la nostra Nació, però m’he tornat una mica incrèdula desprès de tants anys de lluitar amb uns líders que em mereixien tota la confiança i que desprès m’han decepcionat molt. Els nous liders seran aquest cop diferents? Podrem imposar-nos nosaltres a aquests desitjos que volem pel bé del nostre Poble?
Visca la Terra i Mori el mal Govern!
Imma
Jo (diguin el que diguin) encara l’espero la solidaritat portuguesa, ens aniria bé ser dos en contra d’un a la península. Encara no m’ha vagat d’anar a l’INLE a veure si trobo la conferència d’un editor portuguès assistent al Congrés d’Editors que el 1962 es va cel.lebrar a Barcelona i que fou molt aplaudida. Llavors una mica de llibertat en el pensar i en el parlar ja ens emocionava.
Mariona
Em permeto recomanar l’article d’en Pep Mayolas en referència al triomf del Barça sobre el Manchester. ! “L’UNIVERS SOTA HIPNOSI”. Crec que no és fer barreges incoherents en aquest cas reconèixer en la victòria del Barça la fibra castalana, precursora d’una voctòria catalana més contundent i de major amplitut. La victòria sobre l’españa casposa, lladre i genocida. Pot ser un revolsiu premonitor del camí a seguir sense dubtar mai de la nostra força i vitalitat com a país.
Catalunya necessita les victòries per confirmar la nostra independència. Visca Catalunya Lliure!
Claudi Romeu