comediants espanyolistes el 14 d'abril del 2008
S’han begut l’enteniment
Que l’espanyolisme es mostra puixant, de temps es nota. I no sols ens ho fa veure la «reforma» governamental anunciada avui a Madrid —han tornat a substituir el ministre de Cultura, a fi d’embolicar més la troca i que mai no ens retornin els papers robats!—, o el «remena, remena nena» d’ahir entre el Mentider de la Moncloa agafadet de la mà d’Obama a Constantinoble —digui el que digui l’americà, Turquia no serà, ni és, ni ha estat mai, Europa—. No, no sols ens ho fan veure des de Madrid, Màlaga o Múrcia, ai las!, des de casa nostra mateix, amb l’ajut i fins i tot la connivència de gent i d’entitats que es declaren independentistes —com pot ser?—, l’espanyolisme creix, i creix…
El 14 d’abril del 2008 uns esforçats ens plantàrem al bell mig de la Plaça de Sant Jaume amb banderes de la República catalana (estelades), comtals i de sant Jordi per donar cara a la concentració d’espanyolistes que s’aplegà a un racó de la plaça amb les seues banderes espanyoles: tricolors o bicolors són banderes espanyoles! Prou ho aclarí, per si algú en dubtava, el mateix Manuel Azaña, president de la II República espanyola: «Yo no he sido nunca lo que llaman españolista ni patriotero. Pero ante estas cosas me indigno. Y si esas gentes van a descuartizar a España, prefiero a Franco».
Doncs bé, enguany els mateixos espanyolistes repeteixen la concentració, amb l’anunciada intervenció, en nom de la Comissió de la Dignitat [!], d’un a qui fins avui tenia per patriota català —a desgrat de la seua tossudesa a mantenir-se, inamovible, en postulats ideològics de lluny caducats al segle passat—: n’Agustí Barrera Puigví! Fixeu-vos a quina mena d’acte i amb quina mena de gent gosa de participar i de dona’ls-hi la seua benedicció «independentista» l’amic Agustinet [els ressaltats són meus]:
«14 d’abril del 2009 – En la diada de la nostra República. Companyes i companys tornem a convocar-vos a la festa que cada any celebrem a Barcelona per recordar aquella diada tan important que l’any 1931 va permetre a tots els ciutadans dels nostre país viure l’experiència de la República. Aquest any en fa setanta que les tropes franquistes van entrar a Barcelona. En va seguir la retirada i la tragèdia de l’exili. També va ser la fi del nom que portava la plaça on us convoquem, avui Plaça de Sant Jaume i abans Plaça de la República. Per tot plegat volem compartir amb vosaltres aquest aniversari i donar-li la volta ja que avui en dia l’esperit republicà és cada dia una mica més viu. També volem tornar a repetir i demanar-vos la signatura perquè puguem recuperar el nom de la nostra plaça. Porteu la bandera tricolor i celebrem tots plegats aquest 14 d’abril a partir de les 19.00 a la nostra Plaça (Plaça Sant Jaume) de Barcelona. Salut i República, UCR [Unitat Cívica per la República].»
I bé, la volta sí que la hi donen: reconvertir l’aniversari de la justa i necessària commemoració de la III República catalana en la «festa» d’una república estrangera enemiga de Catalunya i dels catalans, precisament al mateix lloc, la Plaça de Sant Jaume del Cap i Casal, on l’Avi Macià proclamà la nostra farà, d’avui en vuit dies, setanta-vuit anys.
Tags: 14, 1931, abril, Agustí, Avi, Azaña, Barrera, Catalana, espanyats, III, independentistes, Macià, Mentider, Obama, Puigví, República, UCR
Hi seré amb la bandera. Fóra possible (i seria convenient) de fer sentir per un altaveu aquell disc amb la veu de Macià proclamant la República? Jo el tinc el disc. En tot cas seria força emocionant.
Mariona
Jo t’ho he dit sempre que tots aquests en el fons el que volen es una república espanyola amb els germans del PSOE, jo per aixó prefereixo la DEVOLUCIÓ, de tot, dels diners dels 300 anys (19.500M€x294 de moment), i de tots els nostres territoris fins al taló de Nàpols. I els germans espanyols que tornin a criar merines… o txurres, o latxas.
jo només tinc una bandera: l´estelada.
No tinc manera de ser-hi a temps, però no cal dir que el dia 14 pensaré en vosaltres i somniaré en el dia que de debò poguem proclamar-la
Enric:
Què cansat n´estic d´aquesta espoliada, embrutada i entristida terra d´esclaus, botiflers i lliris !!.
De la mateixa manera que a l´imperi(?) castellà hi trobes sembre un cacic, o un inquisidor, o un “pícaro” o un “soplón”, ací et trobes sempre davant d´n lliri, un esclau o un botifler.Pocs, molt pocs se´n salven.
Quànta energía malbaratada!! Quants disgustos i frustacions! Quanta decepció !!
Som un poble que quan no menja no té forces per lluitar i quan menja fa el distret, el llonguis o el preocupat per la misèria del món sencer.
Em cago en Déu una vegada més!! Quan n´aprendrem?
Una abraçada
Frank Dubé