DEU DIES D’INFART – 2

Biomatrix

L’infart em començà a un quart i mig de nou de la nit del 19 de juliol i arribaria a Urgències de l’Hospital de Sant Pau [HSP] gairebé a les dotze. Tot i la medicació que m’havien administrat a casa i el sèrum, patia d’hipotensió, bradicàrdia, ritme auricular baix, bloqueig complet de l’aurícula i del ventricle [BAV] i ritme d’escapament. Activen el Codi 1 d’infart agut de miocardi [IAM] i em traslladen a la «Sala d’Hemodinàmica».

Allà em punxen anestèsia local, foraden l’artèria femoral a l’alçada de l’engonal dret, hi introdueixen un catèter i el fan avançar fins a les artèries coronàries. Aleshores m’injecten un contrast visible a raigs X, i fan una coronàriografia. Observen una oclusió per trombosi a la coronària dreta [CD] proximal, em passen una guia obrint el vas per a traure el trombe, i «obtenen material abundant». En tot moment segueixo conscient, em demanen informació i responc al cas. També faig algunes preguntes i a voltes aconsegueixo resposta: quan no volen respondre em diuen «estàs ‘xocat‘».

Això de ‘xocat‘ em fa l’efecte a barbarisme suposo de l’anglès relacionat amb el mot ‘xoc’; en la segona entrada al diccionari [DIEC2] del dit mot, la primera accepció diu: «1m. [MD] [PS] [BI] Estat agut de prostració profunda caracteritzat per una insuficient irrigació sanguínia perifèrica, descens de la tensió arterial i distribució anormal del cabal cardíac, causat per una forta commoció física o psíquica. Xoc traumàtic. Xoc postoperatori. Xoc emocional.» Però el sentit que li donaven a ‘xocat’ em semblà despectiu, volent dir «no emprenyis, no hi toques ni a quarts ni a hores», per l’estil de titllar a un boxador de ‘sonat’ significant «sense cervell» (pels cops al cap soferts).

En realitat la definició de xoc copiada amunt responia força al meu estat, així em sentia: dolor opressiu al pit, mareig, suor freda, il·lusòria sensació d’haver d’anar al vàter. Passà força temps mentre realitzaven la feina per a salvar-me la vida, vaig desconnectar una estona, hi era encara però no pensava en res. Llavors m’avisen —no estava «xocat»?, en què quedem?— de posar-me un «stent», vaig notar el sacsejar per a deixar-lo a lloc. Havien trobat «dues lesions en tàndem» les quals dilaten prèviament per a aplicar després un «stent» fàrmac actiu Biomatrix 2,5 x 36mm. Ara podeu adonar-vos que Biomatrix no és una nova seqüela de la coneguda pel·lícula Matrix, és la marca registrada que m’ha servit per a títol d’aquest capítol i si us interessa saber com funciona pitgeu aquí (vegeu-ne també el video sota ‘Multimedia’ a la columna dreta). 

Tot plegat el meu estat seguia hipotens i amb bradicàrdia, amb necessitat de suport inotròpic, vas-actiu i volum: m’administren dobutamina i noradrenalina i m’ingressen a la Unitat Coronària, ja sense el dolor al pit el qual deixaria de notar quan em posaren la molla a l’artèria. M’endollen tot de connectors que llegeixen les meues constants —ara faig taquicàrdies— i es mostren en una pantalla al costat del llit i també en una altra de control dels facultatius. Des de la sortida de casa duia suport d’oxigen amb màscara i després, ja a l’HSP, em posen oxigen amb un sistema de tubs transparents molt prims amb petites derivacions als narius, menys molest i gens aparatós.

Des d’aquell moment i per uns quants dies la meua localització exacta seria al soterrani -1, Unitat de Cures Intensives [UCI] C, llit 20CI30, és a dir, al Box 30 de la Secció C de la UCI. Diferents estols d’infermeres i auxiliars se succeirien amatents en diferents torns per atendre’m en les meues necessitats vitals puix que, en aquells primers moments, em subministraven diversos sèrums i no podia ni beure ni menjar. Les visites a l’UCI eren limitades en el temps i en personal, així ha de ser, però tampoc se’m farien massa llargs els dies i això que no tinc record d’haver dormit, pel cap baix, en cap moment dels dos primers.

Als papers que em lliurarien en donar-me l’alta, al «Motiu d’Ingrés» hi consta aquesta críptica frase: «IAM inferior Killip IV amb afectació de ventricle dret». Killip IV què significa? Doncs he sabut, ja tornat a casa, que és una forma de mesurar el grau d’afectació que va introduir el tal doctor Killip (al 1967); té relació directa amb la possibilitat de supervivència després de l’accident coronari. Com en els terratrèmols o en les alertes meteorològiques, segueix una escala ascendent. El Killip IV és el de més alt risc i presenta la màxima mortalitat, propera al 90 per cent.

A més a més aquelles primeres hores de la matinada del 20 de juliol, resultant de les exploracions, em van trobar una altra lesió antiga a una segona artèria i s’hauria de resoldre més endavant doncs semblava encara més perillosa. És allò de: si no vols pols, no vagis a l’era; o sigui, si duus el cotxe al mecànic per a revisar els nivells, no et sorprenguis si t’avisa que la direcció és a punt de trencar-se… He de confessar en cap moment em veia en perill de mort, no se m’aparegué cap túnel i menys un llum resplendent al final, i tampoc no vaig rememorar en segons la meua vida sencera. Però tots els metges m’han insistit, fins i tot en aquelles primeres hores, en la meua gran sort perquè havia patit un molt greu accident i semblava me’n sortiria. Ha estat escrivint aquests apunts al bloc que m’he adonat potser tenien raó: el més prudent em sembla —ara per ara— no discutir-los-hi.

Si més no faré tot el contrari del Mentider de la Moncloa: es passà dos anys negant la realitat i ha acabat fent de lacai dels alemanys i convocant les eleccions espanyoles el dia que li ha dictat l’Aznar, per a millor mostrar al món sencer quan agraïts són els súbdits del Borbó al seu «caudillo por la gracia de dios» qui morí (un 20N) al llit per a vergonya d’alguns que encara en tenim.

Tags: , , , , , , , , , , , , , , ,

15 Responses to “DEU DIES D’INFART – 2”

  1. Joan Grau ha dit:

    Ànim Enric, descansa i mira-t’ho des de la barrera. Es necessita esser estupit i fora de la realitat per fotre les eleccions el dia 20 de Novembre. Vol superar a Felipito d’Almirall de l’Azor.

  2. Lluís dYM ha dit:

    Quan dius “Mentider de la Moncloa”, et refereies al que ara diu que “els compromisos s’han de complir”? Per què penses que els espanyols als pocavergonyes els diuen “sensevergonya”?

    Vejam si fas la rehabilitació sense remugar-li ni una vegada a la infermera (ens coneixem) que l’onze has d’estar al 100%

  3. MIquel Manubens ha dit:

    Borràs ja és a casa, Barrera millora adequadament, Amy Winehouse ha deixat de beure , i el 20-N el franquisme ressuscitarà, i necessitarem molts Barreres i molts Borrassos per a parar-los.

  4. Berta ha dit:

    Ja, ja jajajajja!! Molt brillant!!
    Doncs bé, felicitats per ser entre nosaltres, recuperan cada dia una mica més l’esperit vivent.
    Sento no haver dit res abans, com ja saps estic treballant a Dinamarca i no em conecto a diari.
    Cuida’t un molt bon concell: provar l’alimenacio crudívora

    Petons de la teva estimada Berta.

  5. Ale , campió, cuidat, que encara hi ha molta guerra que donar el 20N i després.
    Supose que podras anar a la mani de l’11s.

  6. Robert Surroca Tallaferro ha dit:

    Caram Enric!! que has fet un curs de medicina? quina colla de tecnicismes.
    Me n’assabento del teu problema pel teu correui la veritat m’ha sapigut molt de greu; però celebro que ho hagis superat. Saps que passa noi: que ens fotem grans. Però espero que encara donguis molta guerra, que d’això tu en saps.
    Vinga una abraçada i pel que calgui ja saps on estic
    Robert Surroca Tallaferro

  7. Jordi Romaguera ha dit:

    Enric:

    He llegit el teu informe mèdic, i gairebé em marejo. Sóc molt aprensiu i això em deixa fora de lloc. Jo mai no puc escoltar el que diu el metge, ja li dic que no s´esforci o m´haurà d´aplegar de terra.
    Celebro, no obstant, que tu repassis tan bé tot el procés. Espero que no hagis de prendre tantes pastilles com jo. Com ha dit algú, esperem que el dia del teu aniversari puguis anar a la manifestació. Ara a l´agost descansa que és el millor que pots fer.
    Reitero, doncs, l´alegria per la teva recuperació, i que a poc a poc, tornis a ser el que eres, o més, a fi d´aconseguir l´anhelada, desitjada i merescuda independència nacional de Catalunya.
    Bon estiu, dintre del millor que te´l puguis passar.

    Jordi Romaguera
    L´Hospitalet.

  8. Laia ha dit:

    L’ensurt no te’l treu ningú i ara toca cuidar-se. Però pensa que al setembre arribarà en Lau i et donarà força per al que calgui!

    Molts petons!

  9. grau daniela ha dit:

    En Carles que es connecta cada dia m’ho va dir i em va espantar, però no he pogut fins ara escriure’t perquè feia de mainadera a la muntanya sense tenir ni un minut per posar-me a la pantalla; al llegir-te ara, constato amb gran goig que les teves facultats alhora d’escriure i pensar no estan gens afectades, tot al contrari; així doncs vas causar un fort espant a la família i als amics però tenim la sort que ara podrem continuar a llegir-te, perquè millor tenir l’infart al cor que no al cap…i amb aquests “stens” molt perfeccionats i seguint ben entès els consells dels metges oi?, no dubtem que ben aviat sigui tot superat, els amics i el país necessiten patriotes com tu
    una abraçada ben forta, daniela

  10. Pep ha dit:

    Redéu Enric, ni que fossis metge cardiòleg!! He vist el vídeo que cites i m’ha vingut basarda només de pensar-hi. Ara, això sí, t’has documentat ben bé per explicar-nos la teva situació, eh. Més explícit no podies ser!

    Ara toca repòs, cuidar-se molt i esperar el nét que arriba, que ja és a tocar. I, naturalment, esperem amb moltes ganes poder tornar a barrejar lletres i confegir mots plegats.

    MOlts records al Jordi i la Laia i una abraçada per a tu i l’Eulàlia.

    Salut.

    Pep

  11. Lluís Estrada ha dit:

    Enric,
    gaudeixo perquè te’n surts prou bé, perquè seràs avi i perquè escrius de meravella.
    Una abraçada,
    Lluís Estrada

  12. Alexandre Pineda Fortuny ha dit:

    ENRIC, endavant!, directe a l’absoluta recuperació!

  13. Josep Maria Figueres ha dit:

    Amic: M’alegro que ho puguis explicar, segurament ara ho miraràs tot diferent, però amb més intensitat i ens hem d’espabilar per què la vegis ben alta, i ben sola. Com que la nostra feina ens porta a la distància espero puguem passar una estona fent-la petar ben aviat aquesta tardor i recordar els teus El Llamp i parlar del llamp que ha d’arribar pel nostre país. Ânims!

  14. montserrat ha dit:

    Enric,
    Endavant, et necessitem i per molt d’anys puguis mantenir l’ironia que podem llegir al final del teu, tècnic i complert blog.
    És un plaer retrobarte i copsar totes les imatges de teu escrit .
    Una abraçada.

    Montserrat

  15. Xavier Borràs ha dit:

    Estimat Enric,

    Les dues cròniques que fins ara ens has fornit ens han deixat molt bon gust de boca. Però, i la resta?

    Espero que trobis temps i calma per continuar, amb il·lusió, aquestes lletres tan educatives.

    Una abraçada,

    Xavier

Leave a Reply