Comentaris a: DEU DIES D’INFART – 2

Per: Xavier Borràs

Xavier Borràs — Thu, 04 Aug 2011 11:52:56 +0000

Estimat Enric,

Les dues cròniques que fins ara ens has fornit ens han deixat molt bon gust de boca. Però, i la resta?

Espero que trobis temps i calma per continuar, amb il·lusió, aquestes lletres tan educatives.

Una abraçada,

Xavier

Per: montserrat

montserrat — Mon, 01 Aug 2011 14:10:43 +0000

Enric,
Endavant, et necessitem i per molt d’anys puguis mantenir l’ironia que podem llegir al final del teu, tècnic i complert blog.
És un plaer retrobarte i copsar totes les imatges de teu escrit .
Una abraçada.

Montserrat

Per: Josep Maria Figueres

Josep Maria Figueres — Mon, 01 Aug 2011 09:44:45 +0000

Amic: M’alegro que ho puguis explicar, segurament ara ho miraràs tot diferent, però amb més intensitat i ens hem d’espabilar per què la vegis ben alta, i ben sola. Com que la nostra feina ens porta a la distància espero puguem passar una estona fent-la petar ben aviat aquesta tardor i recordar els teus El Llamp i parlar del llamp que ha d’arribar pel nostre país. Ânims!

Per: Alexandre Pineda Fortuny

Alexandre Pineda Fortuny — Mon, 01 Aug 2011 09:18:15 +0000

ENRIC, endavant!, directe a l’absoluta recuperació!

Per: Lluís Estrada

Lluís Estrada — Sun, 31 Jul 2011 19:59:44 +0000

Enric,
gaudeixo perquè te’n surts prou bé, perquè seràs avi i perquè escrius de meravella.
Una abraçada,
Lluís Estrada

Per: Pep

Pep — Sun, 31 Jul 2011 08:14:54 +0000

Redéu Enric, ni que fossis metge cardiòleg!! He vist el vídeo que cites i m’ha vingut basarda només de pensar-hi. Ara, això sí, t’has documentat ben bé per explicar-nos la teva situació, eh. Més explícit no podies ser!

Ara toca repòs, cuidar-se molt i esperar el nét que arriba, que ja és a tocar. I, naturalment, esperem amb moltes ganes poder tornar a barrejar lletres i confegir mots plegats.

MOlts records al Jordi i la Laia i una abraçada per a tu i l’Eulàlia.

Salut.

Pep

Per: grau daniela

grau daniela — Sat, 30 Jul 2011 15:57:33 +0000

En Carles que es connecta cada dia m’ho va dir i em va espantar, però no he pogut fins ara escriure’t perquè feia de mainadera a la muntanya sense tenir ni un minut per posar-me a la pantalla; al llegir-te ara, constato amb gran goig que les teves facultats alhora d’escriure i pensar no estan gens afectades, tot al contrari; així doncs vas causar un fort espant a la família i als amics però tenim la sort que ara podrem continuar a llegir-te, perquè millor tenir l’infart al cor que no al cap…i amb aquests “stens” molt perfeccionats i seguint ben entès els consells dels metges oi?, no dubtem que ben aviat sigui tot superat, els amics i el país necessiten patriotes com tu
una abraçada ben forta, daniela

Per: Laia

Laia — Sat, 30 Jul 2011 13:53:39 +0000

L’ensurt no te’l treu ningú i ara toca cuidar-se. Però pensa que al setembre arribarà en Lau i et donarà força per al que calgui!

Molts petons!

Per: Jordi Romaguera

Jordi Romaguera — Sat, 30 Jul 2011 12:00:35 +0000

Enric:

He llegit el teu informe mèdic, i gairebé em marejo. Sóc molt aprensiu i això em deixa fora de lloc. Jo mai no puc escoltar el que diu el metge, ja li dic que no s´esforci o m´haurà d´aplegar de terra.
Celebro, no obstant, que tu repassis tan bé tot el procés. Espero que no hagis de prendre tantes pastilles com jo. Com ha dit algú, esperem que el dia del teu aniversari puguis anar a la manifestació. Ara a l´agost descansa que és el millor que pots fer.
Reitero, doncs, l´alegria per la teva recuperació, i que a poc a poc, tornis a ser el que eres, o més, a fi d´aconseguir l´anhelada, desitjada i merescuda independència nacional de Catalunya.
Bon estiu, dintre del millor que te´l puguis passar.

Jordi Romaguera
L´Hospitalet.

Per: Robert Surroca Tallaferro

Robert Surroca Tallaferro — Sat, 30 Jul 2011 10:46:36 +0000

Caram Enric!! que has fet un curs de medicina? quina colla de tecnicismes.
Me n’assabento del teu problema pel teu correui la veritat m’ha sapigut molt de greu; però celebro que ho hagis superat. Saps que passa noi: que ens fotem grans. Però espero que encara donguis molta guerra, que d’això tu en saps.
Vinga una abraçada i pel que calgui ja saps on estic
Robert Surroca Tallaferro