L'agent Porta avalant el no-retorn dels papers (alguns dels qui l'acompanyen a la taula potser no saben que li fan la feina al PsoE)
Els agents del PsoE a Catalunya
La serp informativa d’aquest insuportable agost —a banda dels «oportuns» incendis i la mancança de més nous «fitxatges» pel Barce— ha estat, sense dubte, la possible resposta «popular» a una probable retallada de l’estatutet de la vergonya per part d’un tribunal espanyol el nom del qual rima amb prostitució. Quan, al seu moment, el mateix estatutet fou retallat a les corts espanyoles després d’haver estat «aprovat» pel Parlament regional català, no ningú dels quins ara aüquen va proposar cap manifestació… Els sobiranistes catalans sí que es manifestaren però van passar per autonomistes.
Quin sentit té ara promoure aquesta resposta a un fet consumat —sigui quina sigui la decisió del constitucional— que no té apel·lació possible amb l’actual ordenament jurídic espanyol? Potser és que tal vegada els promotors de la manifestació són disposats a acudir als tribunals internacionals? em sembla que no. Aleshores, quin és l’objectiu de tant rebombori per una causa perduda?
Al meu entendre, l’actiu espanyolisme del PsoE —amb perfecta connivència amb el PpE— ha decidit de posar la carn al foc per acabar d’una vegada amb les cada cop més fermes posicions sedicioses de sectors de la societat catalana. Ara és un moment perfecte, amb la puixant crisi econòmica que s’agreuja a cada dia que passa, per acollonir al personal. L’amenaça del ministre «negre» d’augmentar els impostos a les classes «afavorides» (és a dir, els catalans) és una petita mostra del que ens caurà.
El PsoE, per a demostrar-nos als catalanets en particular i als espanyols en general el molt —o el poc, tan se’ls en fot, qualsevulla lectura l’aprofitaran— que estimem l’«autonomia» i, de retruc, a Espanya, ha posat en marxa la maquinària de la pretesa «societat civil» catalana, sota la direcció dels més destacats agents dobles al seu servei; no, no em refereixo als agents de l’aparell policíac espanyol «infiltrats» a les cúpules d’organitzacions pseudo «independentistes» com Endavant o similars, sinó a coneguts personatges, com Jordi Porta (Òmnium Cultural) —amb el sol·lícit ajut del seu comparsa d’ACPV, Eliseu Climent— o com el mateix secretari general d’Esquerra, Joan Ridao.
La missió dels agents dobles mencionats és, de primer, trabucar els legítims objectius de tota protesta i, d’afegitó, emmordassar la discrepància. Quan els catalans som a punt de de posar la pedra de toc de la nostra independència, és urgent pels espanyolistes distreure’ns amb carallotades: que si em manifesto abans, que si em manifesto després, però això sí, sempre per l’autonomia… A més a més, mentre et manifestes per una cosa no ho fas per una altra. Aquests servils botiflers saben perfectament que si et fan creure, a bombo i plateret, que t’han tornat els papers robats de Salamanca —quan, en realitat, no n’ha arribat ni el 3 per cent— aconseguiran que t’acontentis, saben perfectament que si et fan perdre el temps (i els diners!) demanant que es pugui veure TV3 a València —mentre no es veu a Palma perquè el Govern «català» no vol—, no t’adonaràs que el que cal exigir és poder veure la TV3 arreu i, especialment, a Espanya i França. Perquè, a veure, potser els tres-cents mil catalans que hi ha a Madrid tenen menys dret de veure TV3 que els de València o els de Barcelona?
Amb aquesta denúncia no em faré pas massa amics, ho sé i hi estic acostumat, el nostre és un poble mesell i encara somriu amb mitja rialla parant l’altra galta després d’haver rebut a la primera. O desvia la mirada quan la realitat és insuportable i et fa caure la cara de vergonya en no actuar en conseqüència, com ha succeït —m’ho esperava— amb el quasi total silenci per la meua acció unilateral d’independència. «Qui dia passa, any empeny» és la dita que ha fet més mal a Catalunya, molt més mal que els lladres de camí ral que tenim per veïns.
No em manifestaré ni al davant, ni al costat, ni al darrere de cap autonomista, i encara menys, el mateix dia que assenyalin els sicaris del PsoE a casa nostra. Els patriotes ens hem d’apartar dels regionalistes com de la pesta: on hi hagi autonomistes no hi pot haver independentistes.
I el dia 13 de setembre aniré a Arenys de Munt: qui avisa no és traïdor.
Tags: 13 de setembre, agents dobles del PsoE, Arenys de Munt, Eliseu Climent, Joan Ridao, Jordi Porta
Enric:
Bé, com sempre. Qualsevol autonomia mai no pot ser acceptada per un independentista conseqüent. Sabia que en Porta i en Ridao eren agents d´espanya, però no ho sabia de l´E. Climent. Cada dia ens sorprens amb noves com aquesta. Tot està molt malament i els patriotes se´ns van morint, i molts dels que pugen no tenen el sentit polític netament català. Sempre necessiten d´una crossa per acompanyar l´independentisme, deu ser que no és prou noble lluitar per la dignitat i la llibertat del teu poble?.
En fi, tenim mala peça al teler i poc temps per reparar-lo. Com deia en malaguanyat Joan Ballester i Canals, ja molt abans del 1980, any en què morí: Independència i Països Catalans, tota la resta són punyetes i ganes d´emprenyar. Ho deia textualment perquè ho recordo de memòria. Han passat 30 anys i encara estem igual o pitjor i tothom creu que té la recepta a la butxaca. Enlloc d´escoltar i aprendre d´aquells que en saben perquè al seu torn, també van aprendre de llurs mestres, i els passaren el llegat, a tall de baula, perquè actuessin com cal, d´acord amb l´experiència adquirida. Ells uns mestres i ara tenim una disbauxa i un desori que fa por. Si no, ens espavilem podem pagar car la nostra llibertat nacional. Tampoc no sempre les persones i els pobles se´ls presenten oportunitats cada dia.
Jordi Romaguera
L´Hospitalet de Llobregat
Enric, un estatut hauria d’esser un document d’un foli. Aixó que van redactar aquesta colla d’inutils no es cap estatut, es un morrió.
A partir d’aqui, defensar aquesta merda, mes merda que la aprobada pel Parlament, que no deixava d’esser una merda encara que mes maca es un absurd.
Jo ni voto constitucions extranjeres ni estatuts de dominació. Ni els he defensat mai, ni em penso manifestar per defensar-los.
Salut i Devolució
Penso que serà molt difícil capgirar, el sentit unionista de la manifestació, com algú es planteja, anant-hi amb banderes estelades, i amb cartells VOLEM l’ESTAT CATALÀ, per tant hi ha el 90% de probabilitats de no anar-hi cap independentista,
Si voleu distingir independència i autonomia i contraposar els mots crec que us equivoqueu, com molta gent, per què els dos són el mateix, auto-govern, o no sotmissió a un altre poble. La primera paraula és d’etimologia grega i la segona llatina.
És cert que la corrupció del llenguatge vol degradar el nobilíssim mot d’ autonomia al concepte de provincia, amb parlament,, ministres, etc. com a joguines.
Però crec que nosaltres hem de ser fidels als mots catalans i no deixar que ens els robin o desvirtuïn.
Crec encara, que s’usa excessivament els qualificatius acabats en “ista”.
Un servidor, com la majoria del nostre poble,lluito i defenso ,en primer lloc, l’auto-govern del nostre poble o la seva independència.
Utilitzant Shakespeare -César, pregunto “Hi ha ací algú tan vil que vulgui ser dependent…?
Ni ho crec ni ho espero.
Sense deixar la feina en cap moment , no necessitem anomenar-nos per la feina i el sufixe “ista”, el que crea d’altra banda una diferenciació bizantina dintre del nostre poble.
Pels fets serem coneguts.
Em plau felicitar d’altra banda el Sr. Enric Borràs per les seves reflexions sobre la manifestació . Allí , darrera els flautistes d’Hamelin que diu, no ens hi trobarem.
Davant la passivitat present, a mi m’agradaria que , enlloc de tocar la flauta , reivindiquessim sense demora i de forma prioritària, l’ample de via europeu pels trens de mercaderies de Port-Bou a Figueres i anar-lo baixant després per l’arc mediterrani, via d’altra banda que ja van inventar els romans i els navegants de cabotatge..
I moltes altres feines deixades de la ma de Déu.
Eduard Cardona i Romeu
Hi ha un factor que cal tenir en compte Enric: l’impacte que aquesta manifestació tindrà en la població (no al que es digui per els mitjans o declarin els polítics sinó el que íntima i potser involuntàriament copçara molta gent).
I aixó ho neessitem.
Per altra banda tampoc s’ha de deixar que els “autonmistes”, unionistes…s’en surtin amb la seva i acaparin aquesta expressio multitudinària.
I també, pel que dius dels agents dobles, per evitar una possible “manca de concurrència” senzillament perquè els promotors oficials no donin les ordres pertinents o fins i tot toquin a retirada per rebentar la manifestació des de dins.
Sovint ens queixem que l’independentisme està proscrit dels mitjans, doncs bé, és una opció arriscada però que permetrà “xupar una mica de càmara” i se li pot treure rendiment.