Solidaritat amb en Marc Belzunces
Acte públic de suport
Aquest fred matí de dilluns una quinzena de patriotes hem fet costat, amb la nostra presència activa al davant de la porta dels Jutjats (nous) de Barcelona, a la ferma actitud d’en Marc Belzunces, primer independentista objector de consciència electoral. Dos ex alcaldes (Lleida i Pla de Cabra), dos dirigents de la Plataforma Sobirania i República, un docte enginyer lingüista, un publicista i historiador, un reporter de Racó Català, un conegut blocaire (a MesVilaWeb) maresmenc, diversos amics d’en Belzunces, dos membres de Gent de la Terra, una històrica lluitadora osonenca, un brillant jove artista, etc., i qui signa aquesta crònica.
Malgrat l’hora, un quart de deu del matí —coincident amb l’inici de la jornada laboral per a molta gent— i el fred, hem romàs amatents amb les estelades i mostrant la pancarta que es veu a la fotografia; dos lemes s’hi poden llegir: «Solidaritat amb Marc Belzunces» i «Despenalitzeu l’objecció de consciència electoral». Per cert, una jutge que s’ha atansat m’ha dit, en perfecte andalús: «és el Parlament qui ha de despenalitzar, no nosaltres» i no, no té pas raó. En tot cas seria el Congreso espanyol qui hauria de legislar al respecte —suposant que s’avinguessin a canvis del redactat constitucional—… ja signaria ara mateix que el Parlament català fos prou sobirà per a legislar sobre el tema!
A dos quarts i mig de deu han sortit per la porta principal dels Jutjats en Marc i na Marta Clapés, la seua advocada. Un cop entre nosaltres ens han explicat que en Belzunces s’ha negat a declarar i s’ha remès al seu escrit lliurat el passat juliol a la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Ara caldrà esperar la decisió del jutge, a veure —com sembla passarà— si ho considera delicte; aleshores en Marc seria jutjat com si d’un perillós criminal es tractés a l’Audiència Provincial de Barcelona, una instància judicial superior a la normal en casos de faltes o petits delictes, que són vistos pels Jutjats penals.
Molt a tocar nostre poc a poc ha anat creixent un grup de jovent, i és que avui es jutjava a dos nois que van protagonitzar una acció reivindicativa el passat abril al Castell de Montjuïc de Barcelona. Naturalment m’hi he presentat i els he encoratjat, tot oferint-los-hi la nostra solidaritat si l’han de menester. Si un català, pel fet de ser-ho, és perseguit pels espanyols, poc que importa la ideologia que professi, el nostre deure és fer-li costat, per damunt de cap altra consideració, sense excusa.
Aprofito aquest apunt per agrair totes les notes de suport rebudes, com a comentaris i també les adreçades directament a en Belzunces. Ara ens cal pensar quina mena d’accions podríem dur a terme si finalment s’ha d’anar a judici. Podeu deixar les vostres propostes fent comentaris, totes seran benvingudes.
Tags: Audiència, Barcelona, Castell, comentaris, independentista, judici, Jutjats, Montjuïc, patriotes, propostes, provincial
Penso que estaria bé fer un acte de desobediència civil que consistiria que, tothom qui ho volgués, es pogués declarar objector de consciència electoral. Caldria, doncs, fer un escrit, signar-lo individualment amb totes les dades pertinents i, finalment, presentar-lo a les instàncies que calgués (Junta electoral, Congreso, Jutjats, etc.)
Què us en sembla?
Crònica de l’acte de suport a en Marc Belzunces…
[C&E] Aquest fred matí de dilluns una quinzena de patriotes hem fet costat, amb la nostra presència activa al davant de la porta dels Jutjats (nous) de Barcelona, a la ferma actitud d’en Marc Belzunces, primer independentista objector de consci…
M’hauria agradat fer-li costat en companyia vostra i no ha estat possible, aprofite aquest comentari per fer-li arribar tot el meu humil suport i reconeixement, per les importants tasques que realitza en tots els àmbits on s’hi mou. Gràcies Marc, de tot cor.
M’ha fet riure l’anècdota de la jutgessa, com volent treure-li ferro a un sistema judicial del tot corcat i corromput. No passa setmana on no quede retratada l’absoluta subjugació judicial a la partitocràcia espanyola. Podríem recomanar-li a la jutgessa en qüestió, que tingués el valor de denunciar per exemple, l’elecció per quota de poder del Consejo General de Poder Judicial. Això la dignificaria a ella i a tot el sistema judicial que no reconeixem com a nostre, ni ho farem mai per res del món.
Una democràcia que “obliga” a ser membre d’una taula és com a mínim una democràcia sospitosa. Amb quatre línies de llei més podrien obligar a votar a tot quisque . I si es veuen en cor dir ja directament a qui volen que es voti.
I a continuació és una democràcia feble, ratllant la no democràcia que és exactament el punt boirós d’on va sorgir tot aquest tinglado que tenen montat ara i que diuen, cínics, tan legítim i modèlic.
Opcions?
Mirar de posar contra les cordes la judicatura i Espanya sencera amb tot el seu ordenyamiento.
anar per ells