Ermengol Passola
Homenatge a l’Ateneu Barcelonès
Ahir dimecres vaig assistir a un acte excepcional —com pocs n’he vist— de sentida admiració i just reconeixement a la trajectòria d’un lluitador incansable pel progrés de Catalunya i, a més a més, en vida plena i fecunda de l’homenatjat, n’Ermengol Passola Badia. El nostre és un país de desagraïts i, a major transcendència de la vàlua i de l’aportació del prohom, menor mostra d’afecte col·lectiu, i massa sovint arribant al límit: l’oblit o el menysteniment.
Per una estranya conjunció astral aquest cop la norma s’ha trencat amb en Passola. He arribat a l’Ateneu just abans no es comencés i la Sala d’Actes ja era plena de gom a gom, amb tot he saludat i parlat uns instants amb en Passola que era assegut a la primera fila de butaques, i temps li ha mancat per a mostrar-me un full (que duia a una butxaca de l’americana) perquè veiés que hi sortia el meu nom, mentre em deia amb recança: «però no em deixaran parlar!».
I no, no l’han deixat parlar. I potser era el què calia atès que n’Ermengol hauria aprofitat, n’estic segur, per a desviar l’atenció de la seua persona cap a una altra banda. Perquè entengueu un dels trets del seu caràcter n’hi ha prou amb aquest detall: la passada setmana, en la telefonada que em féu m’anuncià això de l’homenatge i, sense respirar, afegí «naturalment he acceptat perquè en mi, en realitat, homenatgen a un seguit de persones que us ho mereixeu i heu treballat sempre a l’ombra».
Alguns detalls de la seua vida i de les seues accions els podeu llegir a l’entrevista que Ignasi Aragay publicà ahir al diari Avui, però es necessitaria un munt de fulls només per a ressenyar —posant-hi sols un títol, un lloc i una data— totes les accions, organitzacions, empreses i activitats en què participà n’Ermengol Passola; en molts de casos n’era l’ànima promotora i alhora actora. Ni el càncer que li diagnosticaren fa més de dos anys ha pogut frenar la seua productiva activitat en pro de Catalunya.
Bohigas, Triadú, Cabrera, Espinàs i Castells (Porcel finalment no ha arribat) ens han contat el «seu» particular Passola. Entre els que escoltàvem, molts a peu dret, cadascun hem anat repassant també el «nostre», tantes facetes com caps hi érem a l’Ateneu: Núria Feliu, Albert Jané, Josepmiquel Servià, Marta Ferrussola —clos l’acte ha arribat, despentinat per les presses, Jordi Pujol—, Adelaida Ponti, Carles-Jordi Guardiola, Celdoni Fonoll, Lloll Bertran, Jordi Portabella, Josep Espar Ticó, Joaquim Ferrer, per dir-ne uns pocs dels noms dels presents.
La unanimitat en la representació de la societat catalana a l’homenatge degut a n’Ermengol Passola és ja part de la història, de la història de veritat, del nostre país. Amb el desig que d’ací un temps ho puguem repetir en un lloc força més ample, i amb la promesa que un altre dia us contaré la meua relació i activitats amb l’homenatjat, acabo la meua petita crònica.
Tags: Ateneu Barcelonès, Ermengol Passola, homenatge, VilaWebTV