Colom també féu acte de presència a Arenys el 13 de setembre, acompanyat (no surt a la foto) d'Èric Bertran, tal i com em vaticinà el Profeta de Gràcia...
L’àngel caigut acusa a altri de dimoni
Pujolàndia no és pas el país de les meravelles amb què ens encaterinava l’il·lustre jubilat —i no calla el paio!—; més aviat és el país dels «dossiers», el país dels monstres creats des del mateix poder per a perpetuar-s’hi els seus detentors. I aquests monstres tenen cognom: Barril, Bolaño, Fortuny, Reixach, Sellarés, etc., fa anys que recopilen i confegeixen dossiers d’«enemics» i, sobretot, d’«amics» —les cometes no són gratuïtes—. Són les bèsties negres de les clavegueres del sistema, els «intoxicadors» de la informació als quals recorren cada cop que convé els qui els mantenen a cop de subvenció o de càrrec privilegiat…
A les nou del matí d’avui, l’«ave Cuní» —quin altre!— ha fet sortir a l’Àngel Colom als «Matins…» de la TVE3 per a respondre a la notícia de portada del diari de les minyones en què s’apunta a Colom com a beneficiari de part dels diners robats pel «senyor» Millet. Una cosa sí és certa: la vinculació de Colom amb l’extrema dreta espanyolista és anterior al finançament del PI per part d’Aznar a través de Millet. Bé, potser no era concretament al PI a qui es finançava, potser només era a algun o alguns dels seus dirigents: Colom, Rahola, Solé…
Quan Àngel Colom era secretari general d’ERC, a canvi de què féu president de la Caixa al nazi-feixista Juan Antonio Saramanch? [Per als qui no ho sabeu, ho explico: per ordre directa de Colom, els tres vots que l’Ateneu Barcelonès té al Consell d’Administració de la Caixa foren decisius en el nomenament com a president de Juan Antonio Samaranch.] Quin interès podia tenir el secretari general d’ERC en fer possible el nomenament d’un enemic de Catalunya en la institució més nostrada? Condonar algun préstec electoral impagat? Liquidar la hipoteca d’algun dirigent? Cobrar algun «intel·lectual» afí a ERC un sobresou de la Caixa? O, potser, tot plegat…?
Àngel Colom, quan «només» era dirigent de la Crida, em privà de dur a una manifestació convocada per aquella organització una pancarta amb el lema: «Independència!»; accepto que dit senyor amb el temps hagi reflexionat i madurat i s’adoni, finalment, que assolir l’Estat Català és l’única via possible per a Catalunya. Ara bé, no accepto de cap de les maneres que la denúncia de les seues passades connivències i maniobres amb l’espanyolisme la vulgui encobrir sota una atac a l’«independentisme», i no penso pas que l’«origen» de l’atac a la seua persona sigui precisament, com li ha mancat temps a afirmar, el sector socialista de l’espanyolisme, ans al contrari el cercaria a CiU, alentorn —amb perdó del molt honorable senyor Miquel Coll— del Calb de la Franja o, fins i tot, entre el grupet espanyol-roquista encara ocupant part de la cúpula de CDC.
Tags: "ave" Cuní, Àngel Colom Colom, Barril, Bolaño, el Calb de la Franja, Fèlix Millet, Fortuny, Josema Aznar, Juan Antonio Samaranch, Miguel Roca Juñent, Miquel Coll Alentorn, Reixach, Sellarés
Jo crec que quan parlem de “regeneració democràtica” el que volem es que les practiques corruptes heredades del franquisme desapareixin. Serà dificil arribat el moment no “amnistiar” a la majoria dels antics politics.
A mi ja no m’interesa la procedència dels nous independèntistes ni el seu històrial anterior. Tant se m’en refot si ERC era finançada pel PSOE en unes eleccions, o per en Prenafeta en les altres. En aquest cas, el corruptor es el corruptor, i el corrupte sempre acaba esdevenint victima. No ens equivoquem.
Trobo que en aquets moments, la PSOEmafia farà tot el posible per tirar merda a tots els que aixequin la mà afirmar ser independèntistes, ja es diguin Oliver, Laporta, o Colom. No podem caure en l’error de riure les gracies d’aquesta mafia.
Recordeu si no, un vers d’en Martin Niemüller (atribuït equivocadament a Bertolt Brecht) molt adient en aquets moments:
Primer van agafar els comunistes,
i jo no vaig dir res perquè no era comunista.
Després es van endur els jueus,
i jo no vaig dir res perquè no era jueu.
Després, van venir a buscar els obrers;
no vaig dir res, perquè jo no era obrer ni sindicalista.
Més tard es van ficar amb els catòlics,
i no vaig dir res perquè jo era protestant.
I quan, finalment, em van agafar a mi,
ja no quedava ningú per protestar.
Substituiu si us plau “comunistes” per “espanyols funcionals”.
Penso que hem de defensar en Laporta, en Oliver i en Colom, (es el que els enemics farien), i alhora, deixar clar, que el sr Bitllet, en cap cas, era un representant de la burguesia catalana, sino del Aznar, i si li donà 72.000 € al Colom, i en canvi registrà comptablement 150.000 €, en Colom era l’escusa, pero no l’objectiu.
No sé si l’amnisita és la manera de fer desaparèixer les pràctiques corrupteles del franquisme, però et faig un vot de confiança i apa, amnistiem els corruptes; però això sí, amb una condiciö: que es quedin a casa (blanca) i que no emprenyin més. Si el Colom s’hagués quedat al Marroc i no hagués aterrat a la Casa (Gran) del Mas, qui s’en recordaria d’ell?
Miquel, m’agrada tot el que dius, però grinyoles amb ficar-te amb els ‘comunistes’ perquè si un comunista pot ser espanyol perquè collons no pot ser català. O és que tots els comunistes del món mundial són espanyols…
T’ho dic amb afecte de patriota a patriota…
El poema que diu “comunistes” no és meu. No m’he ficat amb els comunistes.
Però ara sí ho faré. Un comunista pot ser espanyol? sí, és clar, la visió estatal del comunisme “democràtic” coincideix bastant amb la visió espanyola del centralisme, és democràtic, doncs ja tenim una democràcia (segons ells).
Un català pot ser comunista? També, pero aleshores estem parlant com molt be diu n’Enric de “espanyols funcionals”, i apa que no en tenim proves en el passat i en el present d’això.
Avui a la ràdio ja s’estaven fotent amb en Sala-Martin, suposadament per haver tingut una empresa amb Joan Oliver. (realment per haver manifestat ser sobiranista). És que això de tenir empreses és de ser molt dolent.
D’acord Miquel, ja ho he captat: “Tots els comunistes del món mundial són ESPANYOLS FUNCIONALS”
Per cert tinc un amic al que primer vaig sentir això d’ ‘espanyols funcionals’ expressió que en molts casos ve molt bé…
Ara em telefona un altre amic i comente el que t’estic escrivint i em diu l’amic, que per cert compartim, que tots els lliberals són ‘espanyols funcionals’ i em diu que ho pot demostrar perquè són partidaris d’un estat com Puerto Rico (Estat lliure, ja saps) amb el Borbó a dalt…
Dons m’agradarà llegir la demostració de que els liberals portoriquenys son espanyols.
Madrid ha perdut l’elecció per les Olimpiades de 2016. Imatgine, nacionalistes, que estareu molt contents. Enhorabona per a vosaltres, podeu eixir al carrer a cridar que vos alegreu i lo feliços que sou. La resta, amb silenci i com formiguetes, mirarem cap al futur i donarem suport a Madrid la propera vegada que se presente. Cadascú té la talla moral que eligeix.
Un terrorista digué una vegada des de la càrcel, quan ETA havia assasinat a una persona: “vuestras lágrimas me producen una alegría sin igual. Carcelero, champagne!”.
Enhorabona, nacionalistes. Gaudiu d’este moment.
Dons mira xurret, a mi m’haguès fet gracia la olimpiada a Madrid, tenint en compte que pot ser la primera olimpiada amb representació catalana.
Podries explicar quina relació orgànica tenia la Secretaria General d’ERC amb l’Ateneu Barcelonès, per a poder ordenar que els seus 3 vots al Consell d’Administració de la Caixa fossin favorables al nomenament de Juan Antonio Samaranch com a president?
En aquell “moment” històric, des de la Presidència fins a la Secretaria i les vocalies de la Junta de l’Ateneu Barcelonès eren sota responsabilitat de militants d’ERC.