Carles M. Espinalt presentant el llibre 'La imatge d'un estat' (Editorial El Llamp) a l'Hotel Balmoral de Barcelona el 1984

1r Cicle de Conferències a Montesquiu
sobre l’obra d’en Carles M. Espinalt

En Carles Muñoz Espinalt, nascut a Montesquiu (Osona) l’any 1920, fou el creador de la ciència Psicoestètica. D’ençà de la seua mort a Barcelona el 2 de març del 1993, la seua filla Nati prengué les regnes de l’Associació de Practicants de la Psicoestètica, i n’és l’actual directora. Des de la segona convocatòria dels Jocs Florals de Montesquiu s’hi presentava també el Premi Carles M. Espinalt; enguany, en la XIII edició, el premi s’ha fet prou gran i es convoca igualment a Montesquiu, però per separat dels Jocs Florals.

El Premi Carles M. Espinalt s’atorga a l’autor d’un escrit sobre una persona la qual amb la seua aportació —d’ordre social, professional, polític…— hagi generat una acció de model exemplar per a tots els catalans. Encara hi sou a temps i us animo a participar-hi (més avall us hi poso les bases). Aquest any 2009 s’ha volgut promoure —entre la ciutadania de Montesquiu i per a tothom interessat— el coneixement d’aspectes essencials de l’obra espinaltiana amb un cicle força complet de conferències impartides per na Nati Muñoz-Espinalt a la Sala d’Actes de l’Ajuntament de Montesquiu. Us les detallo tot seguit:

La firma com a segell de la imatge personal
dissabte, 23 de maig a les sis de la tarda

En l’actualitat, quan la tècnica no fa visible la lletra autògrafa, aquesta adquireix més relleu i un alt grau de singularització. A causa de la proliferació de mòbils i ordinadors, potser de les persones només arribem a conèixer la signatura. És a través del seu estudi que tindrem les pistes per a descobrir la personalitat del seu autor.

Imatge personal i saber-se veure
dissabte, 27 de juny a les sis de la tarda

L’aplicació de la Psicoestètica ens permet analitzar la pròpia imatge amb profunditat, amb l’objectiu d’aconseguir un bon equilibri entre fons i forma segons la personalitat de cadascú. Aquest coneixement donarà pas a més seguretat i seducció. Mantenir una imatge fa que la persona es vegi millor, incrementant la seva moral per poder seguir lluitant a la vida.

Els diagnòstics de Carles Muñoz Espinalt
dissabte, 25 de juliol a les sis de la tarda

El profund coneixement, fruit d’anys d’estudi, anàlisi i dedicació, que en Carles M. Espinalt tenia de les creences i motivacions humanes en general, i molt especialment del caràcter col·lectiu dels catalans, li permeté un gran encert en les seues descripcions sobre l’avenir, no sols pel que fa a la moda o les tendències, ans també en el camp de la política, sobretot en vistes a assolir la tan necessària i desitjada Independència de Catalunya.

En acabat la conferenciant lliurarà el guardó del

XIII Premi Carles Muñoz Espinalt

L’autor premiat llegirà fragments del seu escrit i, tot seguit es procedirà a la tercera part de l’acte:

Homenatge a Josep Planchart Martori
presentació a càrrec d’en Pep Musté
glossarà l’homenatjat n’Agustí Barrera (autor de Montesquiu 1940)

Planchart a la commemoració de la IV República Catalana el 14 d'abril del 2008 a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona

Per la seva vinculació a Montesquiu, com a secretari de l’Ajuntament del desembre del 1939 al desembre del 1943 i a la seva rellevant acció directiva en l’aiguat del 1940, coordinant la participació de tot el poble de Montesquiu, i salvant així moltes vides. A més a més de la seva llarga trajectòria política de lluita per la Independència de Catalunya i el seu lideratge al capdavant del partit Estat Català.

Bases del Premi
Carles Muñoz Espinalt

Presentació d’escrits

Extensió: un màxim de 15 folis, a ordinador i a doble espai.

Signats amb pseudònim, adjunt a l’escrit un sobre tancat amb les dades personals: nom, cognoms adreça, telèfon i correu electrònic. Cal especificar al damunt del sobre: el pseudònim i «per al premi Carles Muñoz Espinalt».

Tres còpies de cada escrit: original i 2 còpies i 1 còpia en suport informàtic en format Word.

Termini de presentació: 30 de juny de 2009.

Dotació del premi: 400 Euros, llibres de Carles M. Espinalt i Símbol realitzat en plata per Comaposada Joiers

Lloc de presentació: Ajuntament de Montesquiu, Plaça Emili Juncadella, 2 – 08585 Montesquiu.
Telèfons d’informació: 932150281 – 620 450 252

Enllaços per a saber-ne més:

Associació de Practicants de la Psicoestètica

A Carles M. Espinalt

Carles M. Espinalt (1920-1993): La Teoria Psicoestètica

Carles M. Espinalt (Biografia a la Viquipèdia)

]]> https://enricborras.cat/?feed=rss2&p=517 3 https://enricborras.cat/?p=477 https://enricborras.cat/?p=477#comments Mon, 04 May 2009 16:06:46 +0000 http://enricborras.cat/?p=477

escut de Catalunya Lliure

Catalunya Lliure, precedent del Front Patriòtic

El proper mes de juny s’acomplirà vint anys de la Candidatura Catalunya Lliure [CL] a les eleccions europees. Fou un assaig de Front Patriòtic malaguanyat per la manca d’entesa final amb d’altres candidatures (per exemple, AV-MEC) i per la presència directa de partits estrangers —espanyolistes a banda—, bascs: HB, gallecs: BNG, andalusos: PA i LA, asturians: UNA; o en coalició, PEP: ERC amb EA i altres, ENE-EP: ENE amb EE i altres. Catalunya Lliure —amb candidats de tots els territoris de llengua catalana sotmesos al Regne d’Espanya— bàsicament la formaven militants del FNC, del PSAN, del MDT i independentistes no adscrits, amb la significativa presència —el primer i el darrer llocs— de familiars dels patriotes catalans exiliats, empresonats o morts en combat.

Les eleccions del 1989 assenyalaren un punt d’inflexió en el panorama polític de l’independentisme. Poc temps després, militants dels partits integrants de CL fugirien d’estudi demanant d’afiliar-se a ERC, sota l’excusa de fer el «veritable» Front Patriòtic al si del gloriós partit de Macià i Companys. Falsa excusa, perquè es privaria l’entrada de dirigents independentistes els quals a la Direcció d’ERC li semblava podrien fer ombra o passar la mà per la cara als ja diputats al Parlament regional de dit partit des del 1988: Hortalà, Colom, Carod, Casanovas, Pueyo i Sabanza; el motiu «oficial» argüit aleshores per a impedir aquella «unitat» de l’independentisme dins d’ERC fou —i això que no existia la «llei de partits»— que a una destacada minoria no ens donava la gana de renunciar a cap forma de lluita, i encara menys mentre hi hagués patriotes a l’exili i a la presó.

A un mes dels vint anys d’aquella Catalunya Lliure, ara tampoc no hi haurà candidatura patriòtica a les eleccions europees. La quina podria haver cobert, en part, aquest espai (reedició, tres segles després, d’una mena de Confederació catalana), la Candidatura Per les Repúbliques Sobiranes a Europa [RSE] —republicans sobiranistes aragonesos, catalans i valencians— a més a més de les dificultats per a trobar els avals necessaris, ha estat titllada pel diari espanyol ABC, citant fonts del Ministeri espanyol de l’Interior, de ser vinculada a l’«esquerra abertzale», preparant així el terreny per a la invalidació de RSE si aconseguís de formalitzar-se.

En plena campanya publicitària per a convèncer-nos que d’un presumpte atac bio-terrorista —la grip porca— n’hem de dir grip «nova», cap diari o noticiari «de casa» té espai per a informar-nos de les grolleres maniobres del Govern de Rodríguez Zapatero contra partits perifèrics desamics. Penso no s’hi és a temps, amb tot qualsevol càrrec polític electe que es consideri demòcrata, sigui del partit que sigui, hauria de signar l’aval que la candidatura RSE necessita per a presentar-se, altrament es converteixen en còmplices dels quins usen de la «llei de partits» per a eliminar la competència, sobretot de la que vol liquidar la restauració de la monarquia. Trist i galdós paper el de les CUP’s: no es presenten —uix, quina por!, el «poble treballador» català no està prou «preparat»— i tampoc no mouen un dit per a permetre que d’altres més valents ho puguin fer.

]]> https://enricborras.cat/?feed=rss2&p=477 6