patriotisme i dignitat

Endavant, Carretero!

La cacera de bruixes ha començat. Me n’assabento a migdia per la notícia a Nació Digital, VilaWeb, Avui, i pels correus electrònics diversos que m’avisen. Era de preveure —i per això penso que li recava a en Carretero de fer el pas—: de la manera a què ens tenen acostumats els espanyols el botxí, en aquest cas la Direcció d’Esquerra, es fa passar per la víctima i, a més a més, arrodoneix la jugada culpant l’encausat de tots els mals haguts i per haver.

Em fa l’efecte que el detonant de la immediatesa en passar-li factura a en Joan Carretero ha estat el resultat —molt favorable al «sí»— de la consulta interna de Rcat en què es demanava «Creus que és convenient que a les properes eleccions al Parlament s’hi presenti una candidatura d’ampli espectre que tingui com a eix programàtic central la proclamació unilateral de la independència de Catalunya per una decisió majoritària del Parlament, que posteriorment seria sotmesa al corresponent referèndum de ratificació?».

L’abast de l’acció empresa pels inquisidors és, ara mateix, incalculable. Potser se’ls giri la truita i en rebin clatellades quan sols esperen aplaudiments de la claca. La precipitació sembla causada per a distreure el personal perquè no es fixi en el resultat de la penosa actuació de l’Executiva d’Esquerra en àmbits crucials per a Catalunya i que es farien més evidents en les pròximes hores o dies. Un símptoma que alguna cosa no va gens fina n’és també la sorprenent fugida d’estudi d’un ex company de viatge del Carallot que es féu pública ahir.

Som davant d’un auto cop d’estat dins Esquerra promogut per part de la cúpula? O hi haurà una nova escissió? Des del passat estiu ha crescut el degoteig d’estripades de carnet per part de sectors afins i, fins aleshores, molt fidels al bàndol de Carod, com ha estat el cas d’un veterà lluitador provinent del FAC i de tots els seus companys. En fi, poc trigarem a saber-ho.