Bust de terracota d'en Pau Claris pertanyent als hereus d'en Daniel Cardona

A les acaballes del 2008 vaig proposar el «Protocol alliberador», consta de set punts els quals, seguint-los, ens permetrien d’escatir l’encert d’encetar, participar o ajudar en una o altra iniciativa, acció, grup o persona, tot això en el ben entès d’avaluar-ne prèviament, de major a menor importància, el grau de patriotisme en cada cas, a fi d’evitar de perdre el temps i de desviar-nos de l’objectiu desitjat d’Independència. El primer dia de gener del 2009 anunciava, en l’apunt «Força cívica», la convocatòria d’una trobada un cop al mes al Fossar de les Moreres: començarem el proper diumenge 25, a les l’onze del matí. El motiu d’aquestes trobades [per ara] mensuals naix d’una doble mancança: 1r) la necessitat d’honorar els nostres màrtirs, els patriotes catalans que són allà soterrats i els de tots els temps, arreu; i 2n) la necessitat d’endegar una força o col·lectiu ciutadà —alguns n’hi volen dir ‘moviment’ i uns altres ‘defensa’— que plantegi a l’opinió catalana accions estimuladores i alliberadores en el camí de la via dreturera a la Independència, ço és: exigir la Devolució de tot el que ens ha estat furtat —sistemàticament i paulatina— pels nostres veïns, començant per l’estat català i, amb ell, totes les nostres Llibertats i Constitucions i els nostres Drets.

Programa pel diumenge 25 de gener

Tothom qui es tingui per lliurepensador i sigui disposat a comprometre’s en el procés que ens ha de menar a la Independència de Catalunya és convidat a participar-hi.

La meua proposta d’ordre del dia d’aquesta trobada inicial consisteix en 1r) honorar com cal els patriotes a peu del monument del Fossar, afegint-nos a la renovació floral que es fa tots els diumenges a migdia; i 2n) la presentació del Protocol alliberador, l’explicació i valoració dels set punts i aclariment o afegitó de conceptes d’acord a les propostes rebudes; cadascun dels punts serà justificat per un ponent diferent que disposarà, en primera instància, de set minuts de temps per fer-ho; també s’escauria d’escoltar el raonament discrepant, el qual concloïa en promoure una candidatura europea.

Si som puntuals en començar a les onze del matí, i amb la facilitat de reunir-nos asseguts en rogle a la sala cedida pel Memorial 1714, a migdia podríem haver enllestit l’apartat 2n); aleshores procediríem al 1r) i, en acabat l’homenatge, disposaríem de temps suficient per a triar una acció positiva a emprendre o a afegir-nos-hi i acordar el programa de la següent trobada del febrer.

En algun moment, i atès que el dilluns 26 de gener commemorem el 368è aniversari de la Victòria catalana a la Batalla de Montjuïc, proposo de llegir fragments triats del llibre L’assassinat de Pau Claris, d’en Carles M. Espinalt [El Llamp, Barcelona, juny del 1991] i així acompliríem —si ja no fora prou inclòs en l’apartat 1r)— un tercer motiu de la trobada: homenatjar cada cop a un patriota exemplar en particular, en el cas que ens ocupa: el president de la I República catalana, en Pau Claris Casademunt.

]]> https://enricborras.cat/?p=251 https://enricborras.cat/?p=251#comments Thu, 01 Jan 2009 18:49:14 +0000 http://enricborras.cat/?p=251

Abanderat de regiment català (original d'en Francesc Riart)

De primer, voluntat de ser.
Devolució i raó d’estat

Ahir dimecres, darrer dia del 2008, un grup de patriotes decidírem de començar aquest any 2009 amb bon peu. D’antuvi acordàrem de convocar una trobada el darrer diumenge de cada mes al Fossar de les Moreres, amb el doble objectiu de remembrar els màrtirs de Catalunya —els allà soterrats i els de tots els temps arreu— i de realitzar accions estimuladores i alliberadores. La primera trobada ha estat fixada pel diumenge 25 de gener.

La tria del Fossar de les Moreres és perquè és el lloc sagrat de la Pàtria, justament ho digué el poeta: «fins perdent nostres banderes serà l’urna de l’honor». Els darrers anys, per motius partidaris, l’indret ha estat d’allò més maltractat, cal retornar la dignitat que li escau a l’espai on jauen els herois de Catalunya —de molts en sabem el llinatge: nom i cognom— i, alhora, també és la tomba del soldat desconegut.

L’altre simbòlic transcendent del Fossar de les Moreres és el fet d’encloure, amb independència de la ideologia de cadascú, el sentiment de catalanitat dut fins a les darreres conseqüències, el lliurament de la pròpia vida en defensa de la llibertat i del dret a existir de Catalunya. Per aquesta raó, en les trobades i actes que convoquem no admetrem cap mena de senyal de partit, cap distintiu destorbador de la necessària unitat d’acció.

El gran dèficit de Catalunya no és el fiscal, és la manca d’estat. Nosaltres hem decidit d’actuar com si tinguéssim estat, atès que el camí a la victòria va de la mà de la raó d’estat. Davant de la raó d’estat no hi ha partit que valgui, ans al contrari, els partits s’hi hauran de sotmetre —a la raó d’estat—, si volen perviure.

Nosaltres som patriotes i així és com el món ens reconeixerà: patriotes catalans; ens privem de tot «ista» o «isme» que ens pugui separar. Exigim la Devolució, per part dels estats que ens ho arrabassaren, del que és nostre: de les Llibertats, Drets i Constitucions de Catalunya [en sentit molt paregut al comentat en la notícia publicada ahir a Vilaweb], tal i com hi figura en el segon i en el tercer punts del Protocol alliberador. [Si en voleu saber més del Protocol i de la seua justificació històrica, llegiu-ho al web d’en Benplantat.]

Comptant avui, tenim de coll vint-i-quatre dies més per a pensar i proposar, comentar i suggerir, en vistes a la primera trobada d’enguany. Aquest bloc recollirà tot el què hi vulgueu aportar —bé fent-hi comentaris, bé trametent-me texts més elaborats— fins el dia anterior al 25 de gener.

]]> https://enricborras.cat/?feed=rss2&p=251 5