estat – EnricBorràs

L’OBRA DE CARLES M. ESPINALT I L’HOMENATGE A JOSEP PLANCHART

Enric Borràs — Sat, 16 May 2009 16:18:08 +0000

Carles M. Espinalt presentant el llibre 'La imatge d'un estat' (Editorial El Llamp) a l'Hotel Balmoral de Barcelona el 1984

1r Cicle de Conferències a Montesquiu
sobre l’obra d’en Carles M. Espinalt

En Carles Muñoz Espinalt, nascut a Montesquiu (Osona) l’any 1920, fou el creador de la ciència Psicoestètica. D’ençà de la seua mort a Barcelona el 2 de març del 1993, la seua filla Nati prengué les regnes de l’Associació de Practicants de la Psicoestètica, i n’és l’actual directora. Des de la segona convocatòria dels Jocs Florals de Montesquiu s’hi presentava també el Premi Carles M. Espinalt; enguany, en la XIII edició, el premi s’ha fet prou gran i es convoca igualment a Montesquiu, però per separat dels Jocs Florals.

El Premi Carles M. Espinalt s’atorga a l’autor d’un escrit sobre una persona la qual amb la seua aportació —d’ordre social, professional, polític…— hagi generat una acció de model exemplar per a tots els catalans. Encara hi sou a temps i us animo a participar-hi (més avall us hi poso les bases). Aquest any 2009 s’ha volgut promoure —entre la ciutadania de Montesquiu i per a tothom interessat— el coneixement d’aspectes essencials de l’obra espinaltiana amb un cicle força complet de conferències impartides per na Nati Muñoz-Espinalt a la Sala d’Actes de l’Ajuntament de Montesquiu. Us les detallo tot seguit:

La firma com a segell de la imatge personal
dissabte, 23 de maig a les sis de la tarda

En l’actualitat, quan la tècnica no fa visible la lletra autògrafa, aquesta adquireix més relleu i un alt grau de singularització. A causa de la proliferació de mòbils i ordinadors, potser de les persones només arribem a conèixer la signatura. És a través del seu estudi que tindrem les pistes per a descobrir la personalitat del seu autor.

Imatge personal i saber-se veure
dissabte, 27 de juny a les sis de la tarda

L’aplicació de la Psicoestètica ens permet analitzar la pròpia imatge amb profunditat, amb l’objectiu d’aconseguir un bon equilibri entre fons i forma segons la personalitat de cadascú. Aquest coneixement donarà pas a més seguretat i seducció. Mantenir una imatge fa que la persona es vegi millor, incrementant la seva moral per poder seguir lluitant a la vida.

Els diagnòstics de Carles Muñoz Espinalt
dissabte, 25 de juliol a les sis de la tarda

El profund coneixement, fruit d’anys d’estudi, anàlisi i dedicació, que en Carles M. Espinalt tenia de les creences i motivacions humanes en general, i molt especialment del caràcter col·lectiu dels catalans, li permeté un gran encert en les seues descripcions sobre l’avenir, no sols pel que fa a la moda o les tendències, ans també en el camp de la política, sobretot en vistes a assolir la tan necessària i desitjada Independència de Catalunya.

En acabat la conferenciant lliurarà el guardó del

XIII Premi Carles Muñoz Espinalt

L’autor premiat llegirà fragments del seu escrit i, tot seguit es procedirà a la tercera part de l’acte:

Homenatge a Josep Planchart Martori
presentació a càrrec d’en Pep Musté
glossarà l’homenatjat n’Agustí Barrera (autor de Montesquiu 1940)

Planchart a la commemoració de la IV República Catalana el 14 d'abril del 2008 a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona

Per la seva vinculació a Montesquiu, com a secretari de l’Ajuntament del desembre del 1939 al desembre del 1943 i a la seva rellevant acció directiva en l’aiguat del 1940, coordinant la participació de tot el poble de Montesquiu, i salvant així moltes vides. A més a més de la seva llarga trajectòria política de lluita per la Independència de Catalunya i el seu lideratge al capdavant del partit Estat Català.

Bases del Premi
Carles Muñoz Espinalt

Presentació d’escrits

Extensió: un màxim de 15 folis, a ordinador i a doble espai.

Signats amb pseudònim, adjunt a l’escrit un sobre tancat amb les dades personals: nom, cognoms adreça, telèfon i correu electrònic. Cal especificar al damunt del sobre: el pseudònim i «per al premi Carles Muñoz Espinalt».

Tres còpies de cada escrit: original i 2 còpies i 1 còpia en suport informàtic en format Word.

Termini de presentació: 30 de juny de 2009.

Dotació del premi: 400 Euros, llibres de Carles M. Espinalt i Símbol realitzat en plata per Comaposada Joiers

Lloc de presentació: Ajuntament de Montesquiu, Plaça Emili Juncadella, 2 – 08585 Montesquiu.
Telèfons d’informació: 932150281 – 620 450 252

Enllaços per a saber-ne més:

Associació de Practicants de la Psicoestètica

A Carles M. Espinalt

Carles M. Espinalt (1920-1993): La Teoria Psicoestètica

Carles M. Espinalt (Biografia a la Viquipèdia)

ENRIC BORRÀS CUBELLS AL PENSAMENT

Enric Borràs — Tue, 24 Mar 2009 13:54:56 +0000

La prova d'un segrest

A la teua memòria, pare

Avui s’escau el vint-i-quatre aniversari de la mort del pare i, casualitats de la vida, també acompleix divuit anys la meua neboda Maria, la filla petita d’en Xavier i na Montserrat. Pel doble aniversari d’aquest 24 de març, en aquesta data a la nostra família hi campa un sentiment agredolç.

Remenant papers he trobat la còpia —la demaní el 1993 a l’Arxiu Nacional de Catalunya— de l’expedient de presó del pare per la seua llarga estada al Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona, és a dir, la Presó Model o, com li era grat de dir al pare, el «Gran Hotel», on s’hi hostatjà des del 24 de febrer del 1946 fins el 9 de maig del 1950.

Sabia que al pare l’havien castigat durament per haver cridat al capvespre d’un 14 d’abril, fort i des de dins la cel·la, «Visca la República!»; per la seua poderosa veu el crit retrunyí en totes les galeries i motivà l’adient resposta per part d’altres presos. Ell mateix em contà com es passà un mes en calçotets —tal i com era en proferir el crit de rebel·lia, sense cap altra peça de roba— en la cel·la de càstig del Soterrani de la Primera Galeria. Doncs bé, n’he retrobat la prova escrita a l’expedient de presó, just datada demà, però seixanta-tres anys arrere; no sé perquè esperaren onze dies a fer l’anotació. Us tradueixo literalment aquesta i les següents sobre el mateix càstig:

«25 d’abril del 1946. Sanció.— La Junta de Disciplina ordenà la reclusió [sic] d’aquest reclús en cel·la de càstig per temps indefinit per proferir frases [‘dar voces‘] subversives.»

«12 de maig del 1946.— La Junta de Disciplina acorda el trasllat del titular a la Quarta Galeria on extingirà un mes d’arrest.»

«14 de juny del 1946. Alçament de sanció.— S’hi uneix ordre de la Direcció disposant l’alçament de l’arrest a què es refereix l’anotació anterior i el seu trasllat a la Sisena Galeria.»

Hom pot adonar-se que aquell «Visca la República!» li costà al pare dos mesos de penes, afegides a la principal de privació de llibertat. També he retrobat la prova d’una sospitosa excarceració —il·lustra aquest apunt— produïda onze mesos abans no obtingués la llibertat «vigilada». És un afer molt obscur que el pare m’havia explicat com una horrible experiència. Del 7 al 12 de juny del 1949 fou «segrestat» pels sicaris de la Segona Bis de l’Estat Major de la Capitania General i sotmès a tortures i interrogatoris en una «txeca» clandestina de la mateixa Segona Bis al carreró lateral de Capitania. Després de les pallisses el més greu succeí en la nit prèvia al seu reingrés a presó, atès que fou dut a la carretera de l’Arrabassada i després de fer veure que li anaven a fotre el «tret de gràcia» perquè no es donava, intentaren d’aplicar-li la «llei de fugues».

Totes les maldats per les quals jutges espanyols han condemnat a militars sud-americans —els quins, en realitat, només eren simples aprenents de Franco—, al Regne d’Espanya segueixen impunes, per exprés i ferm desig del dictador mantingut viu per l’actual cap de l’estat i de l’exèrcit espanyols, el Borbó.

Morin els tirans!

Visquin els patriotes catalans!

MORIR PER CATALUNYA

Enric Borràs — Mon, 12 Jan 2009 13:29:47 +0000

Coberta de la biografia d'en Lluís Escaler

Lluís Escaler en la memòria

A voltes ens pot semblar haver estat els primers en pensar una determinada idea o escomès un fet. Gràcies a la història, la qual ens desmenteix en la majoria de casos, som conscients del nostre ignorant atreviment. Per a sort col·lectiva —dels patriotes vull dir—, venim de molt lluny com s’encarregà de demostrar en Francesc Ferrer Gironès en el seu magnífic El gran llibre per la independència. És per això mateix que avui vull ressenyar la monografia que demà, dimarts 13 de gener a les set de la tarda, es presenta al Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona.

Es tracta del llibre Lluís Escaler, morir per Catalunya, fruit del curós —i amorós— treball de l’amic Josep Espunyes, poeta, escriptor i investigador, del qual ja n’he fet altres apunts sobre la seua activitat i treball de camp a la comarca on nasqué, l’Alt Urgell; precisament a resultes de la seua curiositat es topà amb la figura, per molts anys del tot ignorada, del patriota Lluís Escaler Espunyes (Oliana, 1897- Barcelona, 1939).

En Lluís Escaler a vint-i-cinc anys féu costat a en Francesc Macià en la fundació al CADCI, el 1922, d’Estat Català. Posteriorment, en desacord amb la política imperant favorable al pacte amb el republicanisme espanyol, se sortí d’Estat Català per fundar el 1931 i de la mà d’en Daniel Cardona, l’Agrupació Catalanista «Nosaltres Sols!», de la qual n’Escaler en seria el primer president. Per la seua disposició patriòtica, n’Escaler també fou membre directiu de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i del Centre Comarcal Lleidatà.

Català ben nascut, en Lluís Escaler com a més mostra d’amor patri, ens deixà un bon feix de blocs anotats a mà sobre lexicografia i tradicions i costums de la subcomarca de l’Urgellet, i un impagable «Diari de presó»; tot això ho trobareu al llibre del què us parlo, publicat per Pòrtic (Col·lecció «Testimonis») a les acaballes del 2008.

Per conèixer més sobre la figura d’aquest patriota redescobert, afusellat el 23 d’abril del 1939 per l’exèrcit espanyol d’ocupació al Camp de la Bota de Barcelona —actualment desaparegut sota l’eufemisme anomenat «Fòrum»— us convoco a la presentació de demà; no hi manqueu!

Centre Comarcal Lleidatà
Gran Via de les Corts Catalanes, 592, 1r (Barcelona)
dimarts 13 de gener, a les set de la tarda
presentació de Lluís Escaler, morir per Catalunya, a càrrec de
Josep Bellet, president del CCL
Isidor Cònsul, crític i escriptor, editor de Proa
Josep Espunyes, autor de la biografia d’en Lluís Escaler

FORÇA CÍVICA

Enric Borràs — Thu, 01 Jan 2009 18:49:14 +0000

Abanderat de regiment català (original d'en Francesc Riart)

De primer, voluntat de ser.
Devolució i raó d’estat

Ahir dimecres, darrer dia del 2008, un grup de patriotes decidírem de començar aquest any 2009 amb bon peu. D’antuvi acordàrem de convocar una trobada el darrer diumenge de cada mes al Fossar de les Moreres, amb el doble objectiu de remembrar els màrtirs de Catalunya —els allà soterrats i els de tots els temps arreu— i de realitzar accions estimuladores i alliberadores. La primera trobada ha estat fixada pel diumenge 25 de gener.

La tria del Fossar de les Moreres és perquè és el lloc sagrat de la Pàtria, justament ho digué el poeta: «fins perdent nostres banderes serà l’urna de l’honor». Els darrers anys, per motius partidaris, l’indret ha estat d’allò més maltractat, cal retornar la dignitat que li escau a l’espai on jauen els herois de Catalunya —de molts en sabem el llinatge: nom i cognom— i, alhora, també és la tomba del soldat desconegut.

L’altre simbòlic transcendent del Fossar de les Moreres és el fet d’encloure, amb independència de la ideologia de cadascú, el sentiment de catalanitat dut fins a les darreres conseqüències, el lliurament de la pròpia vida en defensa de la llibertat i del dret a existir de Catalunya. Per aquesta raó, en les trobades i actes que convoquem no admetrem cap mena de senyal de partit, cap distintiu destorbador de la necessària unitat d’acció.

El gran dèficit de Catalunya no és el fiscal, és la manca d’estat. Nosaltres hem decidit d’actuar com si tinguéssim estat, atès que el camí a la victòria va de la mà de la raó d’estat. Davant de la raó d’estat no hi ha partit que valgui, ans al contrari, els partits s’hi hauran de sotmetre —a la raó d’estat—, si volen perviure.

Nosaltres som patriotes i així és com el món ens reconeixerà: patriotes catalans; ens privem de tot «ista» o «isme» que ens pugui separar. Exigim la Devolució, per part dels estats que ens ho arrabassaren, del que és nostre: de les Llibertats, Drets i Constitucions de Catalunya [en sentit molt paregut al comentat en la notícia publicada ahir a Vilaweb], tal i com hi figura en el segon i en el tercer punts del Protocol alliberador. [Si en voleu saber més del Protocol i de la seua justificació històrica, llegiu-ho al web d’en Benplantat.]

Comptant avui, tenim de coll vint-i-quatre dies més per a pensar i proposar, comentar i suggerir, en vistes a la primera trobada d’enguany. Aquest bloc recollirà tot el què hi vulgueu aportar —bé fent-hi comentaris, bé trametent-me texts més elaborats— fins el dia anterior al 25 de gener.