Bust de terracota d'en Pau Claris pertanyent als hereus d'en Daniel Cardona

A les acaballes del 2008 vaig proposar el «Protocol alliberador», consta de set punts els quals, seguint-los, ens permetrien d’escatir l’encert d’encetar, participar o ajudar en una o altra iniciativa, acció, grup o persona, tot això en el ben entès d’avaluar-ne prèviament, de major a menor importància, el grau de patriotisme en cada cas, a fi d’evitar de perdre el temps i de desviar-nos de l’objectiu desitjat d’Independència. El primer dia de gener del 2009 anunciava, en l’apunt «Força cívica», la convocatòria d’una trobada un cop al mes al Fossar de les Moreres: començarem el proper diumenge 25, a les l’onze del matí. El motiu d’aquestes trobades [per ara] mensuals naix d’una doble mancança: 1r) la necessitat d’honorar els nostres màrtirs, els patriotes catalans que són allà soterrats i els de tots els temps, arreu; i 2n) la necessitat d’endegar una força o col·lectiu ciutadà —alguns n’hi volen dir ‘moviment’ i uns altres ‘defensa’— que plantegi a l’opinió catalana accions estimuladores i alliberadores en el camí de la via dreturera a la Independència, ço és: exigir la Devolució de tot el que ens ha estat furtat —sistemàticament i paulatina— pels nostres veïns, començant per l’estat català i, amb ell, totes les nostres Llibertats i Constitucions i els nostres Drets.

Programa pel diumenge 25 de gener

Tothom qui es tingui per lliurepensador i sigui disposat a comprometre’s en el procés que ens ha de menar a la Independència de Catalunya és convidat a participar-hi.

La meua proposta d’ordre del dia d’aquesta trobada inicial consisteix en 1r) honorar com cal els patriotes a peu del monument del Fossar, afegint-nos a la renovació floral que es fa tots els diumenges a migdia; i 2n) la presentació del Protocol alliberador, l’explicació i valoració dels set punts i aclariment o afegitó de conceptes d’acord a les propostes rebudes; cadascun dels punts serà justificat per un ponent diferent que disposarà, en primera instància, de set minuts de temps per fer-ho; també s’escauria d’escoltar el raonament discrepant, el qual concloïa en promoure una candidatura europea.

Si som puntuals en començar a les onze del matí, i amb la facilitat de reunir-nos asseguts en rogle a la sala cedida pel Memorial 1714, a migdia podríem haver enllestit l’apartat 2n); aleshores procediríem al 1r) i, en acabat l’homenatge, disposaríem de temps suficient per a triar una acció positiva a emprendre o a afegir-nos-hi i acordar el programa de la següent trobada del febrer.

En algun moment, i atès que el dilluns 26 de gener commemorem el 368è aniversari de la Victòria catalana a la Batalla de Montjuïc, proposo de llegir fragments triats del llibre L’assassinat de Pau Claris, d’en Carles M. Espinalt [El Llamp, Barcelona, juny del 1991] i així acompliríem —si ja no fora prou inclòs en l’apartat 1r)— un tercer motiu de la trobada: homenatjar cada cop a un patriota exemplar en particular, en el cas que ens ocupa: el president de la I República catalana, en Pau Claris Casademunt.

]]>