Comentaris a: DEL VICENSVIVISME A LA CONFRONTACIÓ

Per: Gabriel Borràs

Gabriel Borràs — Tue, 13 Jul 2010 15:35:18 +0000

Bé per l’article, Enric, tot i que saps per nissaga que en Vicens i Vives ha estat un referent en la nostra història familiar. Tanmateix, tens tota la raó en assenyalar com ha estat de feixuga la seva herència en una part significativa de la classe política contemporània.
Vull aprofitar per tornar també a mostrar la meva admiració per a en Miquel Manubens. Fa pocs dies ho vaig fer en la intimitat d’un correu electrònic. Ara ho faig aquí. Admiro la seva contundència, transparència i missatge inequívoc: deixem-nos d’hòsties, ja tenim una llista ens agradi més o menys com s’hagi fet, amb uns noms d’homes i dones rere dels quals hi ha quasi 3.500 patriotes com nosaltres disposats a deixar-se la pell (de fet, ja ens l’estem deixant des de fa anys). Qui vulgui ajudar, pencar i treballar, que vingui i pagui, que ens falten molts quartos; qui vulgui jugar a sectes i parcel·letes de poder o al que jo n’amoneno “síndrome de cobrador d’autobús”, que es quedi a casa.
L’única estratègia és aquesta: aconseguir braços i diners per fer possible que el dia de les eleccions al Parlament regional un 50% dels manifestants del 10 de juliol votin Reagrupament.

Per: Grau

Grau — Tue, 13 Jul 2010 15:30:23 +0000

felicitació per un article de molt abast, tan dens que seria difícil fer-ne un comentari, perquè és una refelexió global sobre Catalunya en el present i en el passat. Dóna peu a molts comentaris! Trobo més particularment necessari i urgent reflexionar sobre temes fins ara tabús com per exemple” L’espanyolisme latent i covat en la intimitat de tantes llars de gent que s’han sentit ofesos durant molts anys per haver de passar com a «catalans» sense ser-ho ni voler-ho ser, es destaparà sense aturador “. remarca ai las força pertinent! Em sembla que tenim molts d’aquests – fins ara callats perquè gràcies a Cataunya tenen un càrrec , un sou, i molts honors atorgats per catalans atemorits i acomplexats que fan com si ignoressin que de fet són enemics – en contra del nostre projecte d’estat català propi i que l’únic argument que els pot impedir donar suport als espanyolistes que no s’amaguen són els diners; el famós “benestar= independència” d’una pancarta que trobo molt encertada a la mani i que no cites en l’article . La força de Catalunya és ara per ara de “ser més” i d”oferir més” a tots aquests que mou més el diner que el discurs ideòlogic, i els intel·lectuals són a primera fila!

Per: Ricard (Barcelona)

Ricard (Barcelona) — Tue, 13 Jul 2010 12:54:05 +0000

Hola Enric i felicitats per la teva lluita constant i perseverant!
Jo crec que cal afinar molt amb l’estratègia, la victòria només en arribarà de la ma d’una bona estratègia i aquesta passa per convèncer a la majoria. Estic convençut que tenim la raó i per tant, l’hem de fer valdre. Aquesta raó, però ha de tenir l’objectiu de la majoria i, per tant, caldrà treballar tots els arguments, polítics, econòmics, històrics i, si cal, sentimentals. Cal una bona proposta electoral o política que sigui capaç de fer trempar a la gent, si volem vèncer, un altre cosa és si volem seguir sent testimonials. No podem argumentar només l’atac i la divisió. Una altra cosa, però, és qui ens representarà al Parlament i al govern. Cal utilitzar els nous mitjans que ens ofereixen les tecnologies per fer xarxa, les xarxes socials han de ser la nostra principals aliades!! Construïm una alternativa capaç de convèncer al ciutadans de Catalunya i capaç de governar la l’Estat Català. Fem pinya si us plau!!

Per: Jordi Romaguera

Jordi Romaguera — Tue, 13 Jul 2010 11:21:16 +0000

Gràcies per l´atenció de n´Alexandre Pineda. Però jo no he volgut mai res per mi, com tants i tants mestres de Catalunya en el sentit ampli, que hem tingut.
Com digué el President de la Generalitat de Catalunya, Pau Claris: Mori jo i visqui per sempre Catalunya.
Tot el que no sigui independència són punyetes i ganes d´emprenyar (Joan Ballester i Canals). Dels primers adhesius que va confeccionar a Públia.Cal sumar el 51 % de diputats al Parlament, i prèvia preparació d´alguna nació gran que ens pugui fer costat-ni que sigui per interès-, proclamar l´anhelada independència. I la pilota estarà al terrat dels espanyols. Tot el que facin a partir d´aleshores pot anar en contra d´ells. I de moment una forta expansió d´informació i publicitat arreu del món, que ha nascut un nou país, i que un territori de caràcter terrorista, vol impedir-ho.
Es pot variar més o menys, segons les circumstàncies, però el camí no pot canviar gaire d´aquest assenyalat. Al capdavall, és el que en fet tots els altres.
Vinga, ànims a tothom, començant per l´Enric Borràs, i dels seus col.laboradors a qui ens plau llegir sempre.

Jordi Romaguera
L´Hospitalet de Llobregat.

Per: Alexandre Pineda Fortuny

Alexandre Pineda Fortuny — Tue, 13 Jul 2010 10:27:04 +0000

Tinc una especial predilecció pels amics Jordi Romaguera, Víctor Baeta,
Miquel Manubens, i d’altres que em deixo. Ànims, estrènuament ens en sortirem, amb la línia ara assenyalada de Reagrupament i els que esperem que si afegeixin.
PEL PARLAMENT SOBIRÀ QUE PROCLAMI L’ESTAT CATALÀ.

Per: Miquel

Miquel — Tue, 13 Jul 2010 08:47:10 +0000

Ah, i m’ho deixava, dels espanyols ni us preocupeu. Ells, quant s’emprenyen, maten sudamericans. I si toquen un sol català, apliquem la solució Berga,

Per: Miquel Manubens

Miquel Manubens — Tue, 13 Jul 2010 08:42:50 +0000

M’encanta en Enric quan recorda el passat, pero seria bo demanar mes optimisme quan parlem del futur. Les coses s’han d’engaltar de bolea tal com venen, i solucionarles sense perdre el temps. Per a mi es millor rebre el jugadors del Barça a l’aeroport obsequiant-los amb samarretes de “Som una nació, nosaltres decidim” demanant que se les possin doncs ells no van poder estar a la mani, i aconseguir aquesta fotografia, que recordar que traidors o pesseters son ells o molts altres.
Si es cert, molts som independentistes fa molts anys, ho som genèticament, ho som i punt. Pero aixó no ens dona dret a atribuïr-nos el mèrit. Si fins avui no hi ha hagut una massa crítica d’independentistes potser tampoc ha estat culpa de la gent, dons a mi mateix, fa anys, quan escoltava que la paraula “independència” associada a “socialisme” s’em removien les tripes.
Gràcies als socialistes, als set anys de tripartit, la gent ha vist clarament que no hi han mes opcions, ha dessaparegut el “socialisme”, estàn desapareixent les estelades grogues, tenim una associació transversal independentista, i fins i tot tenim una patronal independentista.
I candidatura independentista ja hi ha una des de diumenge, seguir discutint aixó es perdre el temps, els noms no son importants, l’important es el projecte, i els de les llistes de R-cat seran mes o menys llestos, mes o menys capaços, pero si alguna cosa no la entenen que la preguntin als altres 3500 i ja els explicarem el que tenen que fer.
No es moment de perdre el temps ja en aixó, es moment d’aprofitar la carregada de piles que vàrem tenir la gent de Rcat amb la mani, i explicar-la als votants. Ara es el moment de cercar vots, molts vots, tots els vots posibles. ACTES, PROPAGANDA, ORGANITZACIÓ I COMUNICACIÓ. La resta (candidatures, manifestos, etc) es seguir perdent el temps com els ultims 30 anys. ( i amb aixó no estic negant-me a que Espot, Laporta, Canela o el mateix Barrera vagin a les llistes de R-cat, pero aixó es soluciona o no en una tarda, fent un café, i prou.)

Per: FRANK DUBÉ

FRANK DUBÉ — Mon, 12 Jul 2010 23:24:45 +0000

Sí Enric; candidatura Independentista per les properes eleccions catalanes.
I tots al darrere!!
No cal “examinar” al candidat. Pitjor que en Montilla-…….no podrà ser.
Coratge!! El vivensvivisme té els dies comptats.

Per: Jordi Romaguera

Jordi Romaguera — Mon, 12 Jul 2010 22:43:48 +0000

Enric:

un cop més et felicito. Només cal haver vist ahir la plaça de l´Ajuntament de l´Hospitalet, on tothom bramava com a xais tot el que deia una televisiö espanyola a tot volum que sentia jo, des del despatx de casa.

Un fanatisme forasenyat, que va acabar amb borratxeres, pixaments al meu carrer, sota de casa, crits, petards, bramuls, tot allò que té d´incivilitzat Espanya i que a través de la immigració no integrada, la fan servir en contra nostra.

Perdoneu però no vull ser petulant. El fet és que ser i viure a l´Hospitalet ja et dóna una visió de com aniran les coses. I vaig haver d´enpassar-me les “teories” d´en Candel, que en Joan Ballester refusà en no vendre-li el seu llibre. Però deien que Catalunya havia de ser una. Bé, això ja ho sabem que és així, però molts immigrats no s´han integrat i l´Ajuntament del Psoe, amb Pujanes, Corbachos i Marins, han propiciat aquest clima quintacolumnista.

Els que havíeu seguit les nadales, pel cap baix fa deu anys, vau llegir que, de seguir així arribaria un moment que a la plaça de l´Ajuntament se celebraria les victòries de la selecció espanyola. Em van dir de tot. Doncs, bé, AHIR, això ja va passar, i no deu ser que deu anys, siguin suficients per haver avisat.

Com sempre em vaig quedar sol. A la plaça de l´Ajuntament hi havia una bandera independentista que el propietari la va retirar per por. I avui mateix quan he agafat el Metro molta gent portava símbols feixistes o espanyols, (que a Catalunya és el mateix), de moltes diverses maneres.

En fi, Enric, torno a reiterar la meva felicitació per veure que hi haurà trencament en dues comunitats. I tal vegada això pugui ser bo, perquè pot ser la manera de dir que a Catalunya hi ha els catalans i els ocupants. I per tant en aquesta -de moment suposada situació-, és una obvietat que som un país colonitzat, ja que quan un país té més d´un gruix de ciutadans, vol dir que té un problema per solucionar per no estar ben resolt.

Esperem tenir prou força, i intel.ligència a la vegada, teoria i pràctica, o com vulgueu dir-li els que en sabeu més, el futur que ja és aquí, canviarà a partir de la manifestació del proppassat dissabte.

Salutacions cordials.

Jordi Romaguera.
L´Hospitalet de Llobregat.

Per: Robert Surroca Tallaferro

Robert Surroca Tallaferro — Mon, 12 Jul 2010 18:31:45 +0000

El primer pas vers la independència es va donar a Arenys de Munt. El segon ens l’ha regalat el Constitucional. Però no ens enganyem el camí serà llarg i dur; però si volem subsistir com a poble es l’únic camí possible.
La mani del dissabte ens va carregar les piles, però cal molta fermesa i uns dirigents que no estiguin supeditats, economicament, moralment, o per pur botiflerisme a l’enemic.
Hem de seguir empenyen, hem de seguir lluitant!!!!