Comentaris a: HONORABLES ARREPAPATS I DESVERGONYITS

Per: bacus

bacus — Tue, 30 Jun 2009 21:25:02 +0000

enric puja al dit i balla de blau, of course

Per: bacus

bacus — Tue, 30 Jun 2009 18:53:33 +0000

fot 20 anys que le tinc i a sobre robada

http://www.flickr.com/photos/dionisos-bacus/3531237335/

una estrella en una bandera vol dir llibertat, quina putada la nostra sanyera només té 4 barres i cap estrella.

combat?
roig i groc… qui fot la pota amb el blau?

Per: frank dubé

frank dubé — Mon, 29 Jun 2009 18:52:05 +0000

Ja fa temps Enric que arribarem a la conclusió que Catalunya està habitada per catalans i catalans malalts. al costat dels demés.
A l´Alemania del 1945, hi van arribar milers de psicòlegs per desconectar mentalment al poble alemany de 12 anys de feixisme.
Ací, a Catalunya en portem prop de 300.
Será una tasca llarga i feixuga a fer àdhuc després d´assolir la Independència.
FRANK

Per: Mariona

Mariona — Mon, 29 Jun 2009 16:55:03 +0000

Vaig anar-hi a la manifestació i no em va semblar tan malament que el públic escridassés i acusés de botiflers els parlamentaris (segons el diari 6 o 7) que eren allà per a rebre’ns. No em sembla errònia la xifra de 3.000 assistents
que duia l’AVUI (és, més o menys, el que jo hauria dit) però sí que em va semblar molt poc encertat l’article del mateix Avui, com si tot plegat fos una cosa graciosa. Ja veurem per on petarà la cosa. Segons la Blanca Serra quan la gent jove es decideixi a unir-se amb tothom, anirem millor. A reveure

Mariona

Per: Diego Arcos

Diego Arcos — Sun, 28 Jun 2009 22:45:22 +0000

SRs d’ANNA:
Mai, mai en la historia s’ha assolit una victoria d’una nacio per les seves llibertats, acusant i empastifant als altres connacionals.
Som una nacio, jo formo part de la nacio Catalana per desicio propia (i aixo no em fa millor que ningú, pero igualment es una medalla que llueïxo amb orgull i amb la lluentor de la lluita quotidiana) per tant, si assumim que som una Nacio heu, hem, d’acceptar que en el mateix projecte historic hi hauran persones oposades a cadascu de nosaltres, connacionals indesitjables i fins i tot at adversaris.
Jo podria entestar-me en rebatre els seus arguments anticomunistes, des de la meva visio trotzkista, peró no ho fare, voste es un connacional, un company i m’adreço a voste amb respecte i lleialtat, la lleialtat que m’obliga a ser veraç i sincer, especialment per crtiticar-lo amb pasio feroç.
Diego Arcos