Comentaris a: ENRIC BORRÀS CUBELLS AL PENSAMENT

Per: Mariona

Mariona — Sun, 29 Mar 2009 23:33:20 +0000

Fins avui no he pogut llegir el record de tots aquests fets tan importants de saber i tan emocionants. Quan ho vas comentar al dinar, com que no estava al cas no hi vaig saber veure la importància. Es podria dir que jo també venero
els meus pares que, tot i amb una trajectòria ben diferent dels teus, sempre foren fidels al país, a la raó i al dret. I no cal dir que la meva consciència de país, d’allò que és just i del que no n’és, és d’ells que la vaig aprendre.

Visca la terra!

Mariona

Per: frank dubé

frank dubé — Wed, 25 Mar 2009 23:49:12 +0000

Estimat Enric:
Una abraçada i un fragment del meu llibre “Ostotu, quin pais”.
———– —————————–
Esquela de la meva mare, l´Angeleta.
Donadora de sang.Medalla d´or de la Creu Roja

Que acaba dient…..

…….. i l´alzheimer t´arribà poc temps després de morir el pare, el teu estimat « Miliu ».
Vas perdre la memòria i va ser una sort, després de tot, car la malaltía t´estalvià de presenciar l´actual panorama de la teva aimada Catalunya, en mans d´una colla de buròcrates i administratius, molts d´ells tímids, acovardits, envoltats d´aprofitats i traidorets de tota mena que estan xuclant al teu poble bona part de la sang que tú els hi vas regalar amb la mà al cor i de vegades amb les bales enemigues fregan-te el cap.
Descansa en pau, mama.(8 de Juliol de 1998)

Per: Josepmiquel Servià

Josepmiquel Servià — Wed, 25 Mar 2009 11:53:47 +0000

Benvolgut Enric (i Xavier):

Acabo d’arribar a Barcelona, després d’uns dies d’absència, i em trobo amb el correu on ens notifíques la commemoració de l’anniversari de la mort del teu pare, com també la còpia de l’expedient de la seva estada a la Model després de la guerra, i tots els terribles fets que se n’esdevingueren. expedient que segons dius, comentereu en el vostrae tradiconal dinar al restaurant Tarrida. Gràcies pel teu tàcit convit a participar-hi. Però justament, a la mateixa hora tinc un dinar, ja fa dies compromès, amb l’amic Jaume Sobrequés.

Pel que fa al teu pare, he de dir-te que el recordo amb un especial afecte per la seva amabilitat i amb molta admiració pel seu indeclinable patriotisme. Certament tots els seus fills podeu està ben orgullosos del pare que heu tingut, com ell, sens dubte, ho estaria de la vostra exemplar, emocionant, fidelitat a la seva persona i als seus ideals.

Una forta abraçada!

Josepmiquel

Per: Jordi Romaguera

Jordi Romaguera — Tue, 24 Mar 2009 23:51:29 +0000

Enric i família Borràs.

La manera més lleial d´homenatjar el vostre pare i les persones que com ell, varen patir la tortura, la presó i l´exili, és proclamar i mantenir la nostra independència nacional.

Que els espanyols puguin veure que tot el que van fer contra Catalunya i els catalans, no els ha servit de res. Haurem trigat més, però el motiu pel qual van lluitar i morir persones com l´Enric Borràs Cubells, haurà reeixit malgrat tots els anys que haurem viscut a les fosques.

Per Catalunya. Sempre!.

Jordi Romaguera.

Per: Txari

Txari — Tue, 24 Mar 2009 21:43:06 +0000

Henrike Knörr se habría acordado, como siempre. Veo en sus diarios que en esta fecha él siempre se acordaba. Como sabéis, y un día veremos en sus cruces de cartas, vuestro padre era para Henrike un segundo padre.

Un abrazo,
Txari

Per: Robert Surroca Tallaferro

Robert Surroca Tallaferro — Tue, 24 Mar 2009 16:59:56 +0000

Estimat Enric, el teu pare es afortunat de tindre uns fills que el tenen tant present en el cor i en el record.
Quina llastima que el nostre país no tingui, avui dia, homes i dones d’aquella generació que tant van sacrificar per la nostra llibertat nacional i social.
Si els nostres dirigents actuals gaudisin d’una mica d’aquell esperit i aquella dignitat de forma molt diferent en anirien les coses.
M’uneixo al crit del teu pare.
VISCA LA REPUBLICA CATALANA!!
Robert

Per: Natxo

Natxo — Tue, 24 Mar 2009 16:34:58 +0000

Mai han pogut tancar els ideals i això es la pena que compleix la dreta espanyola fosca i carca, acompanyats de tota la colla d’una i altra banda!

Per: Alexandre Pineda Fortuny

Alexandre Pineda Fortuny — Tue, 24 Mar 2009 16:10:12 +0000

Escruixidora la història del teu pare, enfrontat a un dels episodis del nacionalisme del regne espanyol, potser no les més cruentes, però si les més properes, les que hem viscut nosaltres.

Visca la terra!

Per: Xavier

Xavier — Tue, 24 Mar 2009 14:47:40 +0000

Gràcies, germà, per fer-nos present d’aquesta memòria de fets tan horribles i que tornen a fer-nos present la gran alçada ètica i moral del nostre estimat pare.

Visca la terra!