Els feixistes espanyols ens diuen als catalans, renegats, traidors a Espanya, i bla, bla, bla.

També hi ha alguns catalans per els quals Vicens Vives, Josep Pla, Carles Sentís, son botiflers, traidors.

Per mi només son homes que volien viure en pau encara que fos sota un domini injust tolerable o al menys preferible al caos en el que va caure Catalunya del 1936 al 1939. La declaració d’independencia nordamericana diu que els homes s’estimen més suportar algunes injusticies mentre puguin sobreviure d’alguna manera que rebelarse violentament i que això és natural.

Jo estic una mica tip dels puristes, dels guardians de l’ortodoxia, dels que es creuen portadors i salvadors de la nació. Per mi la nació som tots. Tots els que parlen català amb un altre català, així de senzill, i que si han de triar entre ser catalans o espanyols trien ser català en condicions de llibertat. Sense que hagin de ser heroïs. Això ho deixo per els romàntics, llibres de caballeries i altres mandangues.

HI han molts catalans a qui els encanta dir que en Carod-Rovira o Artur Màs o en Joan Laporta son indignes, catalans que veuen fantasmes i traidors per tot arreu. Crec que aquests son els catalans que ens fan perdre les guerres perque no viuen en el mon real de gent que dubta, te por i a vegades es valenta, s’equivoca o l’ecerta, sino en les seves pel·licules de bons i dolents.

Caldria que llegissin una mica d’historiografia protestant.

Estic d’acord en què un dels principals enemics de Catalunya és el vaticanisme, la burocràcia madrilenya i francesa.

Pili, estic completament d’acord amb tu, de primer la Independència de Catalunya, després ja ens apanyarem amb allò que els catalans vullguem.
Començar la casa per la teulada només ens ha lligat encara més a la morta; desempalleguem-nos-en d’Espanya i serem lliures per a decidir el nostre present i el fuutr que ens plagui.

Jordi, la llàstima del llibre d’Època és que els seus autors diuen que són historiadors i quan m’entrevistaren no van prendre cap nota (al final s’adonaren que no havien enregistrat res per manca de piles a la gravadora!): em fan dir coses que no vaig dir o les recullen malament… en fi, el que més greu m’ha sabut és que em titllen de “jove antifranquista” quan jo, des de que tinc ús de raó sóc separatista! I saps perquè em menystenen d’aquesta manera els doctes “historiadors” aquests? Perquè no combrego amb la seva ideologia totalitària, aquesta és la veritat: només poden ser “independentistes” (al curt saber d’aquesta mena de gent) els que s’amaguen rere la Independència de Catalunya per a obtenir altres fins.