Posts Tagged ‘El Llamp’

EL LLAMP: DOBLE ANIVERSARI

dimecres, febrer 22nd, 2012

Trenta anys de l’editorial, dos menys de la revista

Al seu moment hom convingué en datar la fundació de l’Editorial El Llamp el 23 de febrer del 1982, és a dir, demà dijous farà trenta anys. Amb tot, el primer llibre editat fou Manual d’orientació, d’en Ferran Pàmies (i Pròleg del aleshores cap de Formació d’Escoltes Catalans, en Josep Carol). Al colofó s’hi assenyala: «Aquest llibre, publicat per El Llamp s’acabà d’imprimir als obradors de Gràfiques Diamant, de Barcelona, el dia 22 de febrer de 1982, any del 75è aniversari de l’Escoltisme i 125è aniversari del naixement del seu fundador Robert Baden-Powell».
Els tràmits necessaris a permetre aquell començ s’havien iniciat vint mesos abans pel cap baix. Gràcies a l’arxiu [dispers, virtual o imaginat] de l’editorial sabem que a l’estiu del 1980 enregistràvem —la raó d’aquesta acció l’explicaré en una altra ocasió— la marca «El Llamp» per a distingir «publicacions periòdiques». Un any després, el 17 de juliol del 1981 El Llamp fou inscrita al Registre d’Empreses Editorials (Ministerio de Cultura espanyol) amb el núm. 2.461/81 al Tom XIV, Foli 2.468, Inscripció primera del Libro de Editoriales.
Al maig del mateix any mon pare m’hagué d’autoritzar per escrit a ocupar una cambra del pis familiar com a despatx, en vistes a satisfer l’Arbitrio de Radicación de l’Ajuntament de Barcelona —l’«ocupació» era fictícia per a reduir la càrrega impositiva, doncs l’editorial s’estava en un altre carrer més car—; també del maig del 1981 és la Declaració d’Alta de la Licencia Fiscal de Actividades Industriales. I al setembre ens concedeixen el registre de la marca «El Llamp» pels «serveis d’edició de tota mena de publicacions». Finalment, el 3 de desembre del 1982, quasi deu mesos després de l’inici de les activitats editorials, aconseguíem el registre del logotip que ja distingia els nostres llibres.

logotip editorial i capçalera de la revista

Vetllant sempre pel suprem interès de la catalana Pàtria de salvar tos els diners possibles de caure en mans d’Espanya, i excepte els tràmits inicials d’alta dels quals no ens en podíem deslliurar, mai més, tampoc quan l’editorial passà a ser una societat anònima —els primers anys havia estat a nom meu— pagaríem cap taxa o impost directe, ni a l’Agència Tributària, ni a la Seguretat Social, ni la publicitat forçada a la revista de la «Guardia Civil». Durant els més de deu anys de la nostra activitat, amb tres-cents productes editats al carrer, no vam pagar mai més res a Espanya: això sí que és tancament de caixa o insubmissió fiscal de debò i tota la resta són punyetes.
El 30 de gener del 1984, en Jaume Vilalta, cap del Servei de Promoció de la Premsa de la Generalitat de Catalunya, ens «concedeix una autorització provisional per a l’edició i difusió de la Publicació periòdica anomenada ”El Llamp” i qualificada com ”de contingut especial”». D’aquesta manera tres setmanes després, el dijous 23 de febrer podia sortir «legalment» el núm. 0 d’El Llamp, subtitulada «Al Servei de la Nació Catalana – Revista d’Opinió, Debat, Informació i Documentació * Surt cada dos dijous».
El primer director de la revista fou l’enyorat Joan Crexell. D’entre els escrits d’encoratjament rebuts, en vull destacar el d’un patriota exemplar i llavors el periodista en actiu més vell d’Europa: «Us desitjo molt d’èxit amb El Llamp, i ja podeu comptar amb mi com a col·laborador, perquè jo dic sempre les coses molt clares i no sempre me les publiquen on les envio. Una abraçada. Joaquim Ventalló, periodista i escriptor». L’endreça definia perfectament només amb una frase la filosofia de la nostra revista bimensual: dir les coses molt clares i publicar-les.
El Llamp aparegué quan ja Canigó havia estat tancada —la torna per un càrrec a sou del comú— i no en sobrava cap ni una de publicació patriòtica, senzillament perquè gairebé no n’hi havia. Tres anys després d’aquell cop d’estat «amb simpatia» del Borbó, el panorama polític català era un desert, això sí, ben harmonitzat com ara. El Llamp trobà i, també creà, el seu propi mercat —fou la primera revista nostrada a vendre’s als quioscs de la barcelonina Rambla—, i ajudà a fixar un pensament franc, sobirà, al cap de molts catalans, pel damunt de les sigles dels partits o de les etiquetes políticament correctes.
I fou la mateixa criatura inventada —en esquinçar-se els lligams dels seus actors per confondre la unitat d’acció amb l’unitarisme— la quina precipitaria, si més no una de les causes principals, el nostre final en dos temps: primer cauria la revista al maig del 1987 i, cinc anys després, l’editorial [altres causes a comptar foren un parell de suspensions de pagaments de distribuïdores i la restricció del crèdit bancari, preludi de la crisi del 1994].
M’hauria agradat d’oferir-vos alguna cosa útil, en commemoració dels dos aniversaris i sobretot a la memòria de tanta gent que hi empenyé i ja no hi és. Havia pensat en posar a la Xarxa les dues mil vint-i-quatre pàgines publicades de la revista: centenars d’articles, de temes, de referències i de notícies. La història viva d’uns anys cabdals en la formació del que se’n diria «l’independentisme» i dels seus protagonistes. Onze anys que podríem definir, en clau catalanofòbica, com el període que va del «tejerazo» a la «garzonada» (1981-1992), onze voltes més de clau al pany del reixat on és enclosa la submissió catalana.
No he trobat finançament per a escanejar la revista i encarregar el meticulós buidat dels noms, una base de dades que no té preu. A tant temps de distància sembla mentida que aquells papers impresos siguin d’actualitat: això vol dir molt malament hem fet les coses els darrers vint-i-cinc anys, i hem d’analitzar-nos a fons i revisar la paperassa per a trobar l’entrellat de l’atzucac on som ara. Diuen que tot sant té la seua novena i no seré pas jo qui llenci la tovallola, persistiré en trobar la manera i, si no me’n surto enguany, continuaré l’intent a l’altre, i a l’altre.
Hauré de fer més apunts al bloc per a fixar en la història l’aportació d’El Llamp al pensament català i a tantes accions nascudes al seu redós. Potser, el meu primer bloc personal, El Llamp, des d’avui el faci servir més per a parlar de llibres i d’autors, i reservi el que duu el meu nom per als altres temes. Per cert, si hi ha algun llibre del vostre interès, el podeu demanar en aquesta nova botiga virtual: Adocse.
Per acabar aquest recordatori d’avui vull agrair de tot cor la feina feta pels quins van col·laborar en l’editorial i en la revista, des dels proveïdors fins als subscriptors i lectors passant, per damunt de tot, pels més desinteressats: els autors dels llibres i dels articles, els dibuixants i els fotògrafs.

ET SENT ENDINS I PERTOT, XESCA

dijous, maig 14th, 2009
Xesca Ensenyat i Biel Mesquida a Barcelona les darreries del 1985 (detall)

Xesca Ensenyat i Biel Mesquida a Barcelona les darreries del 1985 (detall)

«Al maig, així me’n vaig.»
[del Refranyer del Matarranya]

Desolació, pèrdua, buidor, desconhort, ràbia, rebel·lia, injustícia: la paraula! Cert és, ens queden els teus mots, Xesca, els quals has amuntegat, ben ordenats i reposats, mentre has pogut. Als teus llibres, als teus parlaments, als teus missatges, als fòrums i a les teues anotacions al bloc a Can VilaWeb: arreu on els mots es fessin oir, llegir …sentir! Ens ho avisares i fins avui no n’he copsat tot l’abast i significat:

«Sempre és una paraula que quan ens posam dins el llit no ens deixa descansar. I és una paraula, també, que quan ja no podem pus ens ve a assistir, la de quan ens varen dir que ens estimaven: el primer cop, el segon, i tots. O les de quan el doctor Fornells ens encoratja.»

Quina grossa putada t’han fet! Ens deixes orfes i amb molta d’obra inèdita, que els inútils i venuts del meu ram no han volgut publicar. T’han menystingut, t’han volgut tapar la boca i lligar-te de mans; com es pot engabiar a una creadora? Reclosa al teu redós, la teua piuladissa ha traspuat les tanques on, il·lusos!, et creien fermada.

Arran de la publicació de la teua novel·la Villa Coppola (Premi Ciutat de Palma, 1984), ens ho escrigueres a El Llamp (en paper: pàgina 27 [967], núm. 39, 19 de desembre del 1985). Just fa vint-i-quatre anys i mig, i ara els ho torno a fotre pels morros:

«La confessió de la Xesca Ensenyat»

«Crec que la gent com jo s’ha de presentar a tots els premis literaris del país i ha d’intentar guanyar-los sempre, o per la via normal (recomanacions, plagis, assistència a còctels i a sopars literaris producte d’alguna malversació de fons públics, relacions sexuals amb els jurats, xantatges, amenaces de suspensió de pagaments a l’editorial que el concursant dirigeix, casualment la mateixa editorial on alguns membres del jurat publiquen) amb una escriptura de qualitat ínfima, o per la més rebuscada de presentar un text que estigui molt per sobre de la capacitat qualificadora del jurat (no cal que sigui un text magnífic; també pot ésser dolent). És per molts de motius que els escriptors catalans han de guanyar tots els premis, però fonamentalment per l’ocasió que tenen de desacreditar i liquidar aquests concursos per la via ràpida perquè d’aquí a un parell d’anys ningú no s’hagi d’empegueir de parlar en català. La meva forma de contribuir a evitar aquesta catàstrofe és continuar concursant per a accelerar el procés de descomposició, comunicar als que optin als premis on jo sigui jurat que acceptaré suborns i si m’agrada la peça relacions íntimes amb el/la concursant i advertir als jurats dels premis als quals jo em presento que vagin alerta a mostrar el llautó perquè hi ha mercats negres de fotocòpies i serveis d’espionatge que ja comencen a estar organitzats i que enregistren els moviments en fals de concursants i jurats, així com dos sindicats de finalistes i col·leccionistes de mencions honorífiques: els que cobren una mena d’indemnització per no haver guanyat i els que no surten ni als diaris. A veure si entre tots, escriptors, jurats, editors, entitats benèfiques i subvencionadores, caixes, generalitats, consells, guanyadors, finalistes i perdedors fem avorrir la literatura a tothom quant més aviat millor, a fi que no ens toqui més remei que quedar-nos assegudets a casa llegint els clàssics (que a la majoria bona falta ens està fent) i escrivint adesiara algun paper si ens ve de gust, sense córrer, consultant el diccionari, llegint-lo en veu alta per veure què tal sona i desant-lo finalment en un calaix fosc del soterrani perquè tingui lloc la fermentació alcohòlica durant un parell d’anys, que ho tornarem a escriure amb una nova saba i encara sense presses perquè no acaba cap termini i els editors han fet fallida tots, d’una puta vegada. Quant més aviat millor.»

Xesca Ensenyat

CINC-CENTS APUNTS

dilluns, octubre 20th, 2008

Un nombre a remarcar i més dades

Sembla que hagi passat molt més temps d’ençà d’aquell 28 de febrer del 2005 en què vaig posar el primer apunt del bloc El Llamp: en realitat encara no quaranta-quatre mesos, si fa no fa uns 1.340 dies. Puix que els darrers cinc mesos deixí, per raons tècniques, d’escriure al bloc, i atenent-me a la meua mitjana d’apunts fins avui, ara el bloc hauria de mostrar el nombre 560 per comptes de 500.

El comptador als blocs de MésVilaWeb s’inicià —si més no per als usuaris— el 7 de juliol del 2006, i alguns hem optat per a fer-lo visible als lectors. De fa poc que el comptador també discrimina entre les visites a la portada i les visites a les entrades. Hi ha tot un seguit de dades que són reservades a la vista sols dels usuaris, com són les deu primeres entrades del dia, de la setmana, del mes i des de l’inici. Més avall us en donaré detall.

Com a autopremi especial per atènyer els 500 apunts, avui enceto el bloc Enric Borràs al meu propi domini. Després de diverses experiències vaig decidir de parar casa independent, però encara no l’havia moblat. Gràcies a WordPress, m’he muntat un bloc al meu gust; haig d’aprendre totes les possibilitats d’aquesta «plataforma semàntica de publicació personal amb els principis de l’estètica, els estàndards web i la ‘usabilitat’ [sic, aquest neologisme no és meu]», temps al temps.

Voldrà dir això que abandono el bloc El Llamp? Ca! no és pas la meua intenció. Amb tot sí que en faré un ús simultani amb el que ara presento; potser us faci, amable lector, viatjar amunt i avall; tampoc no us perdreu pas i, a la fi, Internet és això també, oi? Aquesta duplicitat em servirà doblement: 1) per continuar vinculat a la comunitat de blocaires de MésVilaWeb, i 2) per assajar la nova ubicació.

Abans us comentava sobre les dades estadístiques del bloc El Llamp que no són visibles als lectors del bloc. Hem de tenir present que si el total de comentaris als apunts és de 2.666, la xifra correspon a tots els comentaris (menys els esborrats) fets des del primer dia. Per contra, la resta d’estats es refereixen només des de l’inici del comptador (7-VII-2006), és a dir, poc més de vint-i-sis mesos. També heu de tenir present que a MésVilaWeb, seguint el costum espanyol o francès, comencen la setmana en dilluns quan, suposo que ja ho sabeu, la setmana catalana, com l’anglesa, comença en diumenge. Podeu xafardejar tota la informació que hi figura a les set de la tarda d’avui, i aprofitar els enllaços per a llegir, per exemple, algun (o tots) els apunt més visitats en cada apartat:

General

Posts: 499

Comentaris: 2666

Visites a la portada

Avui: 74 visites

Aquesta setmana: 74 visites

Aquest mes: 1444 visites

Des de l’inici: 87302 visites

Visites a les entrades

Avui: 223 (visites)

Aquesta setmana: 223 (visites)

Aquest mes: 3703 (visites)

Des de l’inici: 141046 (visites)

Entrades més visitades avui

SOLUCIÓ CATALANA A LA CRISI (50 visites)

FLAIXOS TARDORALS (39 visites)

PLANETA LARA (30 visites)

PER QUÈ DIEM NO AL 5 PER CENT EN L’ESTATUT VALENCIÀ (6 visites)

«ANTES PRIETO QUE GASTAO» (5 visites)

POESIES GANDESANES (4 visites)

COPA TÍSNER D’SCRABBLE EN CATALÀ (3 visites)

VAGA GENERAL 12-S: MOTIVACIÓ-I (2 visites)

MANIFESTACIÓ 29-0: ACTUALITAT (2 visites)

ALLIBERAR COMPANYS (2 visites)

Entrades més visitades aquesta setmana

SOLUCIÓ CATALANA A LA CRISI (50 visites)

FLAIXOS TARDORALS (39 visites)

PLANETA LARA (30 visites)

PER QUÈ DIEM NO AL 5 PER CENT EN L’ESTATUT VALENCIÀ (6 visites)

«ANTES PRIETO QUE GASTAO» (5 visites)

POESIES GANDESANES (4 visites)

COPA TÍSNER D’SCRABBLE EN CATALÀ (3 visites)

VAGA GENERAL 12-S: MOTIVACIÓ-I (2 visites)

MANIFESTACIÓ 29-0: ACTUALITAT (2 visites)

ALLIBERAR COMPANYS (2 visites)

Entrades més visitades aquest mes

SOLUCIÓ CATALANA A LA CRISI (348 visites)

PLANETA LARA (280 visites)

XIRINACS A VENDRE (190 visites)

FLAIXOS TARDORALS (146 visites)

A LLUÍS COMPANYS (108 visites)

BONA NOTÍCIA (101 visites)

DOS NOUS DIARIS DIGITALS D’ESQUERRA (71 visites)

«ANTES PRIETO QUE GASTAO» (68 visites)

TERRORISME D’ESTAT CONTRA ISRAEL (45 visites)

PER QUÈ DIEM NO AL 5 PER CENT EN L’ESTATUT VALENCIÀ (37 visites)

Entrades més visitades des de l’inici

EL CASTELL DE MONTJUÏC DE BARCELONA ÉS SÍMBOL DE LA CATALUNYA SOBIRANA (2702 visites)

PER QUÈ DIEM NO AL 5 PER CENT EN L’ESTATUT VALENCIÀ (2496 visites)

HA MORT EL PATRIOTA FRANCESC SALA-DUCH (1183 visites)

CONSPIRACIÓ (1064 visites)

«ANTES PRIETO QUE GASTAO» (1041 visites)

VOTEM PER LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA (979 visites)

PERPLEXITAT (868 visites)

SARKOZY A LA CATALANA EN VERSIÓ «XAVA» (864 visites)

COMISSIÓ DE LA DIGNITAT: ON ETS? – 1 (855 visites)

L’EQUIP CRITERI RESPON (855 visites)

En fi, sols em resta agrair-vos que em llegiu un dia sí i, si pot ser, l’altre també i que, quan us abelleixi, em deixeu algun comentari o crítica. Mantinc el bloc (hauria de dir, a partir d’avui, «els blocs») en l’esperança que algú em llegeix, altrament no hi escriuria o ho faria només per al bloc, però de paper, del damunt de la taula del meu despatx.

Fins a l’altra!